El període immediatament posterior a la infecció pel virus de l’hepatitis C es denomina ‘fase aguda’. L’hepatitis C aguda no sol cursar amb símptomes, però les persones que sí els presenten manifesten habitualment astènia (cansament extrem), icterícia (coloració groguenca dels ulls i la pell) i orina fosca (bilis a l’orina).

En el 10%-30% de les infecciones agudes per hepatitis C, el virus desapareix espontàniament sense tractament, el que significa que deixa de ser detectable a la sang. En aquests casos, els pacients mostren, sovint, una recuperació completa i, de vegades, ni tan sols són conscients que han estat exposats al virus C. No obstant, poden seguir donant positiu a les anàlisis d’anticossos enfront al virus de l’hepatitis C; però desgraciadament el 70%-90% de les persones que s’infecten pel virus de l’hepatitis C acaba patint una hepatitis C crònica.

En l’hepatitis C crònica, el VHC segueix provocant dany hepàtic durant períodes prolongats. Donat que moltes persones amb hepatitis C crònica es mantenen sense símptomes durant 20-30 anys, la infecció amb freqüència no es diagnostica o moltes vegades es diagnostica de manera casual. Degut a què els pacients poden no ser conscients que tenen hepatitis C, no reben el tractament o assessorament adequats per ajudar a reduir o prevenir una major lesió hepàtica. En una infecció crònica, algunes persones presenten síndromes concretes (grups de símptomes) degut a l’hepatitis C que no tenen relació directa amb el fetge (per exemple, trastorns articulars o símptomes cutanis).

El risc de lesión hepàtica important augmenta com més temps es deixa al pacient sense tractament per a l’hepatitis C. El dany hepàtic apareix en forma de fibrosi, en què sorgeixen cicatrius al fetge, i posteriorment pot aparèixer en la forma més intensa de cirrosi, que és una cicatrització en gran mesura irreversible que substitueix el teixit hepàtic sa i afecta directament a la funcionalitat hepàtica (insuficiència hepàtica). La cirrosi apareix fins en el 20% de les persones amb hepatitis C crònica i sol trigar entre 20 i 30 anys en desenvolupar-se.

Símptomes hepatitis C crònica

En general, la astènia és un dels símptomes més freqüents de l’hepatitis C crònica.

Els símptomes que apareixen en les fases avançades de la cirrosi hepàtica, en la qual el fetge deixa de funcionar correctament (cirrosi descompensada), comprenen algun o més d’un dels quals segueixen:

• Ascites: inflamació de l’abdomen deguda a la presència de líquid a la cavitat que envolta als òrgans digestius.
• Confusió/encefalolopatia (trastorn o malaltia cerebral que afecta a la funció cerebral): com a conseqüència de la incapacitat del fetge d’eliminar les toxines procedents de l’intestí.
• Hemorràgia por varius: hemorràgia potencialment greu procedent de l’esòfag o l’estòmac.
• Formació d’hematomes/hemorràgies: degut a una disminució de la producció de factors de la coagulació de la sang pel fetge.
• Edema: inflamació, sobretot en els tornells, deguda amb freqüència a la presència d’uns nivells baixos de proteïnes a la sang.
• Icterícia: es manifesta a la pell i als ulls. També poden presentar-se abrasions a la pell i atròfia muscular.

A més, l’1%-5% de les persones amb hepatitis C crònica acaba manifestant una forma de càncer de fetge (carcinoma hepatocel·lular).

Es calcula que el 5%-7% de les persones infectades pel virus de l’hepatitis C mor com a conseqüència de la infecció. Segons estimacions, la mortalitat anual a tot el món per l’hepatitis C és de 366.000 morts, devent-se el 58% i el 42% a cirrosi i carcinoma hepatocel·lular, respectivament.

L’hepatitis C és una de les principals causes de trasplantament de fetge en els països desenvolupats i una de les infeccions cròniques de transmissió hemàtica més freqüents.

Afortunadament la història natural de l’hepatitis C es pot aturar o modificar si el pacient està diagnosticat i pot rebre tractament.

Existeixen diversos fàrmacs per tractar el VHC i el percentatge de curació d’aquests oscil·la entre el 95% i el 100% de les persones que el reben.