Hepatitis C en nens: transmissió, progressió de la malaltia, diagnòstic i tractament
Els nens en què la malaltia progressa han de ser avaluats pel tractament. Tractar als nens abans que la malaltia avanci avui en dia és possible gràcies a les noves teràpies disponibles.
Introducció
En aquest article, es comentaran alguns aspectes de l’hepatitis C (VHC) en els nens, incloent el que sabem i el que no sabem. Els temes que s’abordaran són la transmissió de mare a fill, la transmissió de l’hepatitis C entre els nens, la progressió de la malaltia pel VHC en els nens, les proves per controlar als nens amb hepatitis C i els medicaments recentment aprovats per tractar als nens. La perspectiva pels nens amb hepatitis C ha canviat actualment donat que tenim medicaments antivirals d’acció directa que ja estan aprovats per tractar als nens amb hepatitis C, però abans de poder-los tractar s’han identificar i diagnosticar.
Prevalença
La prevalença de l’hepatitis C (VHC) en els nens s’estima entre 0,05% a 0,36%. Tot i que per diverses raons aquestes xifres són probablement una subestimació:
- Si el cribratge per a l’hepatitis C no es realitza a totes les dones embarassades i només es basa en l’avaluació dels factors de risc, és molt probable que s’estiguin perdent casos de nens que poden néixer amb hepatitis C.
- Actualment existeix als Estats Units una epidèmia de consum d’opioides en joves usuaris de drogues injectables, tant homes com dones. L’edat de les persones afectades, es troba entre els 20 i els 29 anys d’edat. En aquest grup d’edat les dones estan en edat fèrtil.
- Als Estats Units no es realitzen proves de rutina per a l’hepatitis C a totes les dones embarassades, les quals haurien de reconèixer un factor de risc com l’ús de drogues injectables per poder ser sotmeses a aquestes proves de l’hepatitis C. Això és un greu problema perquè un cop que reconeixen l’ús de drogues s’haurà d’enfrontar a l’estigma.
Es sap que els percentatges del VHC en dones embarassades en els comtats rurals i en zones Apalatxes han aconseguit un rècord. A Virginia Occidental, 1 de cada 50 recent nascuts van ser exposats al virus de l’hepatitis C. El 2014, Tennessee va tenir la taxa més alta amb 10,1 infeccions per hepatitis C per cada 1.000 nascuts vius. L’augment de les taxes de transmissió de mare a fill va assolir un màxim fa 15 anys als Estats Units. No obstant, en realitat no es coneix la taxa real de transmissió del VHC de mare a fill, ja que alguns Estats no poden informar als centres pel Control i Prevenció de Malalties als Estats Units.
Transmissió de mare a fill
El risc de transmissió del VHC de mare portadora al seu fill és aproximadament del 4-6%. Existeixen alguns factors que podrien augmentar la probabilitat de la transmissió viral de mare a fill, com són la pràctica de punció per analítica en el cuir cabellut fetal, el part per cesària, una elevada càrrega viral (RNA del VHC o virèmia) i la coinfecció amb el VIH. En aquest moment, no hi ha cap estudi sobre els fàrmacs d’acció directa de l’hepatitis C que poguessin prevenir la transmissió de l’hepatitis C de la mare al fill. Aquests estudis es duran a terme en un futur per esbrinar si el tractament contra el VHC durant l’embaràs és segur i eficaç en la prevenció de la transmissió del VHC de mare a fill.
Quan fer les proves per confirmar el diagnòstic del nadó?
Un nadó nascut d’una mare que és portadora del VHC rebrà els anticossos del VHC de la mare. Els anticossos contra el VHC romandran a la sang del nadó durant un any o més. Per aquesta raó, es recomana que al nadó no se li faci una analítica per detecció dels anticossos contra el VHC durant almenys 18 mesos. No obstant, es pot fer una prova de RNA del VHC (càrrega viral) després de dos mesos, però s’aconsella que es realitzi al nadó una nova analítica confirmatòria per confirmar si el nadó continua sent positiu pel RNA del VHC. La raó per repetir l’analítica és que molts nadons netegen de forma natural el virus del seu cos (també conegut com aclarament viral espontani). Si la càrrega viral torna a ser negativa, la prova es repetirà dues vegades, amb almenys sis mesos de diferència. Entre el 25 i el 40% dels nadons eliminarà el VHC de manera natural sis mesos després del naixement.
Transmissió i prevenció de la infància
La forma de transmissió més comuna del VHC en nens és l’ús de drogues injectables. La transmissió sexual és un altre possible factor de risc, però és improbable. Una altra possible causa és fer-se un tatuatge en un saló de tatuatges sense llicència on l’atenció a la seguretat no es practica.
Malaltia progressiva
En general, la majoria dels nens tenen una progressió lenta de la malaltia tant en la fase aguda (els primers sis mesos) com en la fase crònica de l’hepatitis C. En una minoria dels casos, la progressió de la malaltia crònica de l’hepatitis C pot ser més agressiva. A mesura que el nen es fa gran, l’avenç de la malaltia pot accelerar-se. Per aquesta raó, tots els nens amb hepatitis C han de ser controlats d’una manera regular. Existeixen factors que afavoreixen la progressió de la malaltia i la seva gravetat, com són: la coinfecció amb el VIH o amb l’hepatitis B, el càncer o l’anèmia.
Per prevenir la progressió de la malaltia hepàtica en els nens, s’hauria de seguir el mateix consell que es dóna als adults, o sigui evitar el consum d’alcohol i les drogues recreatives, menjar una dieta saludable i fer exercici regularment.
Els nens en els quals la malaltia progressa han de ser avaluats pel tractament. Tractar als nens abans que la malaltia avenci avui en dia és possible gràcies a les noves teràpies disponibles.
Control de malalties en els nens amb hepatitis C
Els nens han de ser controlats periòdicament. Es recomana que tinguin visites anuals amb el seu pediatra/metge i consultes amb un especialista en fetge.
Els nens han de rebre les vacunacions regulars incloent les vacunes per a les hepatitis A i B si no són immunes, així com les altres vacunes infantils segons l’aconsellat per un metge.
Existeixen analítiques específiques per controlar el funcionalisme hepàtic, com l’aminotransferasa, un marcador no específic de la inflamació hepàtica. Una altra prova és l’elastografia transitòria controlada per vibracions de FibroScan® que pot estimar la fibrosi del fetge.
Tractament anti-VHC
Recentment, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) va aprovar dos medicaments del Laboratori Gilead per tractar nens a partir dels 12 anys d’edat:
- Harvoni (format per ledipasvir més sofosbuvir) per a pacients pediàtrics de 12 anys d’edat o majors o que pesin almenys 35 kg per tractar els genotips 1, 4, 5 o 6 sense cirrosi o amb cirrosi compensada. Les taxes de curació en els assajos clínics van ser del 98% al 100%.
- Sovaldi (sofosbuvir) per pacients pediàtrics de 12 anys d’edat i majors que pesin almenys 35 kg per tractar la infecció crònica pel VHC sense cirrosi o amb cirrosi compensada en combinació amb ribavirina (dosificada segons el pes). Les taxes de curació en els assajos clínics van ser del 97% al 100%.
Conclusió
L’epidèmia d’hepatitis C persisteix en la població general dels Estats Units. Una de les causes és l’augment de l’ús de drogues injectables i també la manca de detecció del VHC entre la població dels ‘Baby Boomers’ (nascuts entre 1945 i 1965). Aquestes circumstàncies afecten i continuaran afectant als nens.
Actualment es disposa d’un tractament contra el VHC que és molt eficaç i que ja està aprovat pels nens que tenen progressió de la malaltia del VHC. Però ja que existeixen medicaments antivirals d’acció directa altament efectius i amb molts pocs efectes secundaris s’hauria d’indicar aquest tractament a tots els nens amb hepatitis C.
A mesura que es treballa per l’eliminació de l’hepatitis C una de les primeres poblacions on s’hauria d’eliminar aquesta malaltia ha de ser la nostra població més vulnerable: els nostres fills.
