Gairebé 100.000 malalts d’hepatitis C tractats a Espanya amb nous fàrmacs
Segons ha confirmat José Javier Castrodeza, secretari general de Sanitat, fins el 31 de gener hi havia 99.031 pacients amb hepatitis C tractats amb medicaments innovadors.
El secretari general de Sanitat, José Javier Castrodeza, ha confirmat aquest dijous que Espanya assolirà “en el proper mes” els 100.000 malalts d’hepatitis C tractats amb els nous tractaments. Segons les últimes dades que té el Ministeri, a 31 de gener del 2018, la xifra arribava ja als 99.031 pacients que han estat tractats amb medicaments innovadors (antivirals d’acció directa).
Ha estat en la compareixença que ha realitzat a la Comissió de Sanitat del Senat on ha informat d’aquestes dades. En aquesta intervenció, també ha detallat el nombre de nous medicament que s’han incorporat en els últims anys, les actuacions de què disposa el Ministeri de Sanitat per garantir el seu finançament i la valoració del cost que suposa.
Així, ha especificat que fins el 2017 s’ha comptabilitzat un total de 20.377 medicaments finançats pel sistema, dels quals 12.122 són genèrics, 113 biosimilars i la resta, medicaments de marca, amb els quals s’atén a 1.485 principis actius.
De tots ells, Castrodeza ha informat que en els últims tres anys (del 2015 al 2017), s’han inclòs en la cartera de serveis 4.163 medicaments, representant el 20,4% de la totalitat dels medicaments que actualment estan finançats. La majoria d’aquests són genèrics (3.001), 44 van ser biosimilars i la resta medicaments de marca.
De tots ells, ha destacat com entre el 2017 i els primers mesos del 2018 s’ha incorporat finançament per a 11 principis actius per tractar malalties rares, la inclusió en la prescripció de 54 medicaments orfes, a més d’altres amb indicació en el tractament del càncer o diversos tipus de leucèmia.
Agilització de processos
El número dos del Ministeri de Sanitat ha manifestat que “la incorporació de medicaments és essencial per afrontar els tractaments” dels pacients, davant d’un context de major longevitat, pluripatologia, cronicitat i dependència. No osbtant, ha expressat la necessitat que es produeixi pensant al mateix temps en la “millora de la qualitat de vida” i en la “sostenibilitat i optimització de recursos”.
Així, ha assegurat que han aconseguit reduir “els temps de negociació amb les empreses”, citant els 2.738 expedients de medicaments que s’han resolt el 2017, amb un termini mitjà de 121 dies, “molt per sota dels 180 dies que marca com a màxim el nostre procediment administratiu”. A més, ha apuntat que la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments i Productes Sanitaris ha augmentat la periodicitat de les seves reunions: el 2018 n’hi ha 10 convocades.
Quant a les crítiques pels elevats preus d’alguns medicaments, Castrodeza ha afirmat que han aconseguit “minorar la incertesa del preu” a través d’acords de sostenibilitat sobre el sostre màxim i mitjançant les revisions de medicaments ja comercialitzats. Això, apunta, ha suposat un estalvi de 311 milions d’euros des del 2012 fins el novembre del 2017.
Tot i així, ha defensat els convenis que manté el Ministeri de Sanitat “amb la indústria innovadora”, al tems que ha anunciat que la seva intenció és “replicar” aquests acords de sostenibilitat amb l’Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (Aeseg) i amb l’Associació Espanyola de Biosimilars (Biosim).
Cap a la medicina personalitzada
Finalment, Castrodeza ha precisat que les primeres teràpies gèniques avançades “no afectaran a la sostenibilitat del SNS”. No obstant, ha alertat que el sistema “podria entrar en situació de risc financer” si no es regula bé. Per això, ha senyalat que Sanitat treballa la firma d’un acord amb l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la UE per “harmonitzar” la implantació de la medicina personalitzada i de precisió.
