Factors socials i de gènere que influeixen en l’eliminació de l’hepatitis C en usuàries de drogues ateses en centres d’addiccions a Europa
S’estima que entre les persones que consumeixen drogues, prop de 15,6 milions les consumeixen per via injectada, i d’aquestes entre el 10 i el 30% són dones.
Tirado-Muñoz, J1 & Torrens, M1,2,3
1Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques-IMIM, Barcelona, Espanya.
2Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Parc de Salut Mar de Barcelona, Barcelona, Espanya
3Departamento de Psiquiatria i Medicina Legal, Universitat Autònoma de Barcelona.
S’estima que entre les persones que consumeixen drogues, prop de 15,6 milions les consumeixen per via injectada, i d’aquestes entre el 10 i el 30%1 són dones. A tot el món, 115 milions de persones tenen el virus de l’hepatitis C (VHC); i la majoria d’elles són persones que usen drogues per via intravenosa (PUDVI)2. A Espanya, la presència de VHC en aquesta població oscil·la entre el 50-80%3. Les PUDVI presenten greus comorbiditats que tenen un impacte negatiu en la salut i en el tractament; especialment a les dones4. Així, els diversos estudis confirmen que les dones que usen drogues per via intravenosa presenten majors riscos de comorbiditat psiquiàtrica i violència5 que els homes que consumeixen per via intravenosa, i ser dona està considerat com una variable predictora del VHC entre les PUDVI6.
Els estudis demostren que compartir material d’injecció exposa als PUDVI a un major risc de transmissió del VHC. A més, trastorns psiquiàtrics com la depressió entre PUDVI, s’associen amb comportaments de risc relacionats amb la injecció com, per exemple, compartir agulles i un altre material d’injecció7.
Aquest article està basat en un estudi europeu que tenia com a objectiu reduir les conductes de risc sexuals i d’injecció associades a l’hepatitis C entre dones usuàries de drogues injectades a Europe (REDUCE) (https://thereduceproject.imim.es). L’estudi es va basar en un grup de 226 dones usuàries de drogues per via intravenosa reclutades en centres de tractament d’addicció (67%) i centres de reducció de danys de cinc regions europees: Àustria, Catalunya, Itàlia, Polònia i Escòcia. En una de les publicacions resultat d’aquest estudi, es va analitzar mitjançant l’Entrevista de Cribratge de Diagnòstic dual (ECDD)8 (una entrevista de cribratge dissenyada per a la detecció dels diagnòstics psiquiàtrics que s’associen més freqüentment entre els usuaris de drogues); es van detectar els següents trastorns psiquiàtrics al llarg de la vida: pànic, trastorn d’ansietat generalitzada, fòbia social, agorafòbia, estrès posttraumàtic, depressió i depressió menor.
Del total de participants, entre el 44% i el 74% tenien resultats positius en la prova del VHC. Els resultats sobre si les dones usuàries de drogues per via intravenosa a Europa, segons el tipus de centre de reclutament, tenien comorbiditat psiquiàtrica, es mostren a la Taula 1. El 87% de les participants va complir amb els criteris de tenir almenys un trastorn psiquiàtric durant la seva vida. Els trastorns més freqüents van ser depressió (76%), pànic (54%), i el Trastorn d’Estrès Post-traumàtic (TEPT) (52%). No va haver-hi associacions entre ser portadora de VHC i qualsevol dels trastorns psiquiàtrics avaluats.
Les dones UDVI que van reportar haver compartit agulles i xeringues tenien gairebé tres cops més probabilitats de complir criteris per algun trastorn psiquiàtric de comorbiditat al llarg de la vida (OR 2.65 95% CI 1.07–6.56), tot i que aquesta associació no es va trobar pel VHC.
Taula 1. Comorbiditat psiquiàtrica entre dones UDI a Europa (Extreta de Tirado-Muñoz et al. 2017)
Trastorns psiquiàtrics avaluats (ECDD*) | Total (N= 226) | Centre ambulatori de tractament de les addiccions | Centre de reducció de danys | Valor p |
Qualsevol TP | 197 (87.2) | 127 (90.7) | 54 (77.1) | 0.007* |
Pànic | 121 (53.5) | 81 (57.9) | 32 (45.7) | 0.096 |
Ansietat Generalitzada | 80 (35.4) | 53 (37.9) | 18 (25.7) | 0.080 |
Agorafòbia | 62 (27.4) | 41 (29.3) | 16 (22.9) | 0.323 |
Fòbia Social | 64 (28.3) | 42 (30.0) | 19 (27.1) | 0.667 |
Depressió menor | 63 (27.9) | 52 (37.1) | 7 (10.0) | 0.000* |
Depressió | 171 (75.7) | 110 (78.6) | 48 (68.6) | 0.113 |
TEPT** | 117 (51.8) | 81 (57.9) | 30 (42.9) | 0.040* |
*Entrevista de Cribratge de Diagnòstic Dual
**Trastorn d’Estrès Post-traumàtic
Si ens centrem en la mostra de participants d’Espanya, 50 dones UDVI van ser reclutades en centres ambulatoris de tractament de les addiccions del Consorci “Parc de Salut Mar (PSMAR)” i centres de reducció de danys de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mitjana d’edat de les participants va ser de 38,9 anys (DE 7.9), i l’edat mitjana de la primera injecció 24,4 anys (DE 8.7). El 21% va reportar usar majoritàriament opiacis i el 29% substàncies estimulants com la cocaïna.
En el 71% (n=35) de les participants es va detectar el VHC. A l’estudiar la prevalença d’altres trastorns psiquiàtrics de comorbiditat al llarg de la seva vida destaquen com més freqüents la depressió (54%), el pànic (52%) i el TEPT (24%), sent els resultats consistents amb els trobats en la mostra global de l’estudi (Taula 2).
Taula 2. Comorbiditat psiquiàtrica entre dones UDVI a Barcelona
Trastorns psiquiàtrics avaluats (ECDD*) | Dones UDI (n=50) |
Pànic | 52% |
Ansietat Generalitzada | 18% |
Fòbia Social | 8% |
Agorafòbia | 14% |
Depressió | 54% |
TEPT** | 24% |
*Entrevista de Cribratge de Diagnòstic Dual
**Trastorn d’Estrès Post-traumàtic
Pocs treballs han estudiat la comorbiditat psiquiàtrica en aquesta població de forma tan completa; majoritàriament s’han centrat en investigar alguns trastorns psiquiàtrics, com la depressió o els trastorns d’ansietat, per separat. Els resultats mostren com les dones que s’injecten drogues són un grup afectat pel VHC de manera destacada, a més amb trastorns psiquiàtrics associats, representant les dones UDVI un grup especialment vulnerable. Així mateix, en consistència amb alguns estudis previs, els resultats posen de relleu que la presència de simptomatologia psiquiàtrica s’associa de forma significativa amb conductes de risc relacionades amb la injecció. Els resultats posen de relleu que la presència de simptomatologia psiquiatria s’associa de forma significativa amb conductes de risc relacionades amb la injecció.
En aquest estudi, no es va trobar associació significativa entre la depressió o altres trastorns psiquiàtrics i el VHC entre dones UDVI. Estudis previs mostren resultats no consistents, on alguns suggereixen que la depressió és comuna entre els pacients afectats pel VHC9; que és freqüent entre els usuaris de drogues però no està associada al VHC10 ; que 1 de cada 4 pacients amb hepatitis C crònica que van iniciar tractament amb interferó i ribavirina van desenvolupar una depressió induïda. En conseqüència, els especialistes recomanaven una avaluació completa dels pacients abans d’iniciar els tractaments anti-VHC per identificar aquelles persones en risc de desenvolupar una depressió induïda11.
Tot això vol dir que la prevenció del VHC segueix sent un dels principals reptes per a la resposta de salut pública a nivell nacional i europeu. Es recomana l’ús de la intervenció psicosocial, breu, basada en l’evidència, que es va desenvolupar i avaluar en el context d’aquest projecte europeu, que ha demostrat eficàcia en la reducció dels comportaments de risc associats amb el VHC i l’augment del coneixement de la transmissió del VHC entre dones UDVI, on a més s’aborda l’estat d’ànim negatiu en alguna de les seves sessions12. Encara hi ha una transmissió continuada significativa d’aquesta malaltia, i les persones que inicien el consum intravenós sovint s’infecten amb relativa rapidesa2, pel que una actuació ràpida i precoç és de crucial importància.
Quant al tractament del VHC, l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és l’eliminació de la malaltia pel 2030, i els professionals afirmen que eliminar-la en PUDVI és possible. Recomanen el diagnòstic en un sol pas, coordinació amb serveis d’atenció especialitzada i integrar els tractaments per a l’hepatitis C en els centres de tractament de les addiccions per assolir una millor adherència dels pacients13.
Per tant, degut a l’alta prevalença de comorbiditat psiquiàtrica entre les dones UDVI amb diagnòstic d’Hepatitis C, els centres de tractament de drogues i els serveis de reducció de danys haurien d’incorporar de manera sistemàtica el cribratge del VHC amb l’abordatge dels trastorns psiquiàtrics associats i el tractament anti-VHC, amb la finalitat de seleccionar els tractaments, millorar els seus resultats i augmentar la qualitat de vida d’aquestes pacients.
Referències:
1.- Degenhardt L, Peacock A, Colledge S, et al. Global prevalence of injecting drug use and sociodemographic characteristics and prevalence of HIV, HBV, and HCV in people who inject drugs: a multistage systematic review. Lancet Glob Health. 2017, 5 (12):e1192-e1207.
2.- European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. Hepatitis C among drug users in Europe: epidemiology, treatment and prevention. 2016, EMCDDA Insights 23, Publications Office of the European Union, Luxembourg.
3.- Muga R, Zuluaga P, Sanvisens A, et al. Hepatitis C associated to substance abuse: ever closer to a treatment without Interferon. Adicciones. 2015, 27: 141–149.
4.- Roberts A, Mathers B, Degenhardt L. Women who inject drugs: a review of their risks, experiences and needs. 2010, 132 p. Available from: https://www.unodc.org/documents/hiv-aids/Women_who_inject_ drugs.pdf
5.- Tirado-Muñoz J, Gilchrist G, Fischer G, et al. Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study. Arch Womens Ment Health. 2017, 21(3): 259-269.
6.- Vescio MF, Longo B, Babudieri S, et al. Correlates of hepatitis C virus seropositivity in prison inmates: a meta-analysis. J. Epidemiol Community Health. 2008, 62: 305-13.
7.- Stein MD, Maksad J, Clarke J, et al. Hepatitis C disease among injection drug users: knowledge, perceived risk and willingness to receive treatment. Drug Alcohol Depend. 2001, 61(3):211-15.
8.- Mestre-Pintó JI, Domingo-Salvany A, Martín-Santos R, Torrens M. Dual diagnosis screening interview to identify psychiatric comorbidity in substance users: development and validation of a brief instrument. Eur Addict Res. 2014, 20(1):41–48.
9.- Yarlott L, Heald E, Forton D. Hepatitis C virus infection, and neurological and psychiatric disorders—a review. J Adv Res. 2017, 8(2): 139–148.
10.- Madsen LW, Fabricius T, Hjerrild S, et al. Depressive symptoms are frequent among drug users, but not associated with hepatitis C infection. Scand J Infect Dis. 2014, 46(8):566-72.
11.- Udina M, Castellví P, Moreno-España J, et al. Interferon-induced depression in chronic hepatitis C: a systematic review and meta-analysis. J Clin Psychiatry. 2012, 73(8):1128-38.
12.- Gilchrist G, Tirado-Muñoz J, Taylor A et al. An uncontrolled, feasibility study of a group intervention to reduce hepatitis C transmission risk behaviours and increase transmission knowledge among women who inject drugs. Drugs Educ Prev Pol. 2016, 24(2):179–188.
13.- Grebely J, Bruneau J, Lazarus JV, et al. International Network on Hepatitis in Substance Users Research priorities to achieve universal access to hepatitis C prevention, management and direct-acting antiviral treatment among people who inject drugs. Int J Drug Policy. 2017, 47:51-60.
Font: asscatinform@ nº22