Exposició a l’alcohol en l’adolescència i danys cerebrals

Els responsables de la circulació en carretera han alertat de les tres causes dels accidents: distraccions, excés de velocitat i consum de substàncies tòxiques (alcohol i drogues).

L’ASSCAT, com a representant de la veu del pacient hepàtic, vol cridar l’atenció sobre els riscos del consum d’alcohol en les edats joves no només sobre el fetge sinó pel dany cerebral que produeix.

La ingesta d’alcohol afecta al desenvolupament del cervell adolescent

L’alcohol és la droga psicoactiva més utilitzada entre els joves i el seu consum excessiu representa un greu problema per a la salut amb efectes que poden ser irreversibles a llarg termini. 

El cervell es desenvolupa en els humans d’una manera progressiu, i és precisament en l’etapa adolescent quan tenen lloc canvis més transcendentals.

El consum d’alcohol pot produir-se de forma crònica mantinguda o bé tenir lloc el seu consum d’alcohol excessiu d’una manera episòdica. Aquests patrons de consum d’alcohol entre els joves són ben reconeguts, tot i que és més freqüent la ingesta excessiva en forma incidental. Amb el consum episòdic s’eleven bruscament els nivells d’alcohol en sang, fins a límits que es consideren tòxics. El cervell adolescent és molt susceptible als efectes perjudicials de l’alcohol, ja que en aquest període de la vida es donen uns canvis en la maduració i el desenvolupament cerebral, com són: una major mielinització, més connectivitat funcional i més plasticitat de l’hipocamp.

En els països europeus, els joves entre els 16-18 anys, tindran permís per comprar i beure alcohol, però en general encara no estan preparats, no tenen experiència ni càrregues de responsabilitat com els adults. S’han realitzat estudis on s’observa com es duu a terme la ingesta de grans quantitats d’alcohol, és més freqüent els dissabtes i divendres a la nit, generalment perquè els joves surten i no tenen responsabilitats laborals o d’estudi al dia següent i és habitual que beguin en privat abans de sortir (“beure abans de beure”). Solen accelerar el ritme de la beguda (és a dir, augmenten el nombre de begudes consumides per hora); quelcom que no és accidental sinó que és el que busquen: tenir emocions, divertir-se i sentir els efectes de l’alcohol. La ingesta massiva té lloc predominantment fora de la llar, principalment en bars, pubs, discoteques o en events especials i festivals; i sovint acaba en lesions intencionals o no intencionals així com amb altres conseqüències agudes, que són els principals factors de risc de mortalitat i morbiditat en aquest grup d’edat. Les estratègies de prevenció per ser eficaços haurien de reduir les oportunitats de consumir alcohol en excés, així com estratègies per reduir les seves conseqüències perjudicials.

En el cervell adolescent es produeixen importants canvis en el seu desenvolupament a nivell neuroquímic i en la composició del teixit cerebral. Gràcies als avenços en neuroimatge el curs d’aquests processos de maduració s’està analitzant amb major especificitat i indiquen reduccions de volum de la matèria grisa i la fallida en el desenvolupament progressiu de la substància blanca en determinades regions cerebrals que es sap que regeixen la cognició i el comportament complex.

A més, s’ha de tenir en compte que a l’afectar-se el desenvolupament de nous circuits fronto-subcorticals, la maduració de la regió prefrontal i dels sistemes límbics, notables durant l’adolescència pot fer que els joves siguin més vulnerables a determinats comportaments de risc, com seria el ser més permissius amb l’ús de substàncies tòxiques. De fet, una borratxera per consum d’alcohol i l’ús concomitant de marihuana és comuna en l’adolescència, i s’associa amb efectes neurals indesitjables i que poden ser irreversibles. El desenvolupament del cervell adolescent, té unes característiques úniques, en especial aspectes que predisposen a les persones a buscar recompenses i a prendre decisions arriscades en aquesta fase de la vida.

Els descobriments científics en aquest camp subratllen la importància dels resultats de les investigacions, i la necessitat d’informar dels efectes de l’alcohol en el cervell adolescent així com de dissenyar intervencions per informar i prevenir.

Els estudis evidencien que l’exposició a nivells tòxics d’alcohol durant l’adolescència produeix danys cerebrals permanents.

La “plasticitat” és una capacitat del cervell, la qual permet modificar les seves estructures a l’accedir a l’aprenentage de coses noves.

Durant els pics de plasticitat, el cervell crea noves connexions neuronals que seran clau pel futur, crucials per connectar-nos i convertir-nos en adults en ple funcionament.

El consum d’alcohol durant el període de plasticitat màxima danya seriosament els “enllaços cerebrals”.

L’alcohol lesiona específicament dues àrees del cervell que durant l’adolescència presenten canvis importants:

• L’hipocamp, encarregat d’activar-se en les tasques de la memòria i de l’aprenentatge, pateix el pitjor dany. Aquells que beuen més i durant més temps tenen hipocamps significativament més petits (fins un 10% més petits).
• L’àrea prefrontal és on tenen lloc la majoria dels canvis durant l’adolescència; el consum d’alcohol en els adolescents podria causar canvis greus, que afectarien la formació de la personalitat i del comportament dels adults.

Per tant, les persones joves haurien de conèixer els greus riscos als quals s’exposen. Haurien d’evitar l’alcohol, o bé beure en petita quantitat i que no sigui regularment. No obstant, l’evidència indica clarament que el millor seria no beure en absolut.

En aquestes imatges es mostra el possible impacte que l’alcohol pot tenir en el cervell de l’adolescent.

En la primera es mostra a un no bevedor de 15 anys; el rosa i el taronja indiquen activitat saludable i normal, particularment en l’àrea prefrontal i l’hipocamp.

En la de sota es mostra a un bevedor crònic de 15 anys: amb poca o cap activitat en les àrees clau del cervell.

Els efectes de l’alcohol són diferents en el cervell d’un adult i en el d’un adolescent

Per una quantitat donada d’alcohol, els adolescents són més susceptibles que els adults a alguns efectes, per exemple, als efectes relacionats amb la memòria i l’aprenentatge i són menys propensos a veure’s afectats pels efectes sedants causats per l’alcohol. 

Diferents efectes: pèrdua temporal de memòria

És probable que els més joves, en un episodi donat no recordin res, experimentin una fallida total de memòria, sense possibilitat de recuperació degut als efectes de les altes concentracions d’alcohol en els centres cerebrals relacionats amb la memòria (especialment l’hipocamp), el qual és poc comú en adults.

Diferents efectes: sedació

Els joves podrien estar bevent durant més temps que els adults degut a què són menys susceptibles a l’efecte de sedació.

El mecanisme cerebral d’aquest efecte no es coneix totalment, és probable que es relacioni amb els receptors GABA, donat que el sistema GABA està implicat en els efectes sedants i motors de l’alcohol.

Els nivells finals dels receptors de GABA no s’aconsegueixen fins l’edat adulta temprana: els adolescents tenen menys receptors de GABA en els quals l’alcohol podria actuar. Així a l’arribar a certa edat (és a dir, als 20 anys), simplement no pot beure de la manera en què solia fer-ho.

Implicacions importants pels joves?

Les investigacions mostren que els joves podrien beure més alcohol sense notar efectes sedants però poden patir “pèrdues temporals de memòria” el qual augmenta el risc de certes accions delictives, en altres en dones joves (majors riscos d’assatjament sexual, en homes joves), robatoris i violència.

Com es podria respondre a això? Què podria fer l’escola, per reaccionar a les últimes investigacions d’una forma realista?

Sembla ser que no és possible evitar que els joves provin l’alcohol, però s’haurien de prevenir els danys a curt i llarg termini i informar.

Els descobriments dels investigadors suggereixen que són precisos més esforços dirigits a donar suport i educar als pares mitjançant missatges positius sobre com poden influir en el comportament del seu fill i posar èmfasi en la importància de la pròpia beguda dels pares i el que els seus fills veuen i pensen sobre això.

Les escoles també haurien de ser un canal d’informació, rebent missatges específics i actualitzats perquè els pares fomentin accions en els moments crítics del desenvolupament dels seus fills.

A les escoles s’hauria de comentar i criticar les percepcions incorrectes i els falsos mites sobre el consum excessiu d’alcohol per part de grups de joves i llançar normes socials positives: “no tots ho fan”.

S’ha de reconèixer que no podem vacunar als nostres fills contra el possible ús de drogues; no obstant, podem desenvolupar la seva capacitat de reacció si entren en contacte amb l’alcohol o altres drogues, o si han de fer front a un altre contratemps, podran així estar preparats, ‘recuperar-se’, o bé procedir amb èxit i amb el mínim de problemes possible. 

Quina informació tenen els joves sobre l’alcohol?

Moltes de les formes en què actualment els joves cuiden als amics borratxos es basen en la mitologia; no se’ls hi ha donat la informació que necessiten, pel que la inventen ells mateixos, basant-se en xafarderies i rumors, per exemple: alimentar-los amb pa (diuen que absorbeix l’alcohol); posar-los sota una dutxa d’aigua freda (per estimular-los), donar-los aigua o cafè (diuen que dilueix l’alcohol). Cap d’aquests remeis funciona i, en casos extrems, poden matar.

Reducció de l’alcohol i els seus danys en l’entorn escolar

S’ha de reconèixer que la informació que se’ls hi proporciona actualment no és útil i que existeixen buits en el seu coneixement que s’haurien de resoldre per evitar més danys. És important donar-los precoçment missatges de prevenció, i que no hi hagi conseqüències negatives involuntàries.

Com proporcionar la informació per reducció de danys sense tolerar l’ús?

La informació sobre la reducció dels danys relacionats amb l’alcohol ha d’enfocar-se en consells pràctics, per exemple: sobre com cuidar a algú que està borratxo. Saben que fer si es necessita demanar ajuda?

És important quedar-se amb el seu amic, mai deixar-los sols, controlar-los, tranquil·litzar-los, mantenir-los còmodes, i si es tenen dubtes, demanar ajuda al telèfon internacional d’emergències 112.

Conclusions

• El cervell adolescent és diferent d’un cervell adult.

• Els missatges que reben els adolescents han de ser apropiats per a la seva edat i ser significatius per ells. No necessàriament tindran en compte els missatges sobre els riscos: les recompenses són massa grans.

• L’alcohol i el cervell en desenvolupament no van junts: el missatge ha de ser demora, demora… al màxim la ingesta d’alcohol.

• La informació sobre la reducció dels danys causats per l’alcohol, ha de ser pràctica; s’han d’involucrar en la cura dels amics, recordar que el que ells creuen que “no els hi passarà” pot passar i en ocasions precisaran trucar a una ambulància o al telèfon 112 (codi internacional d’emergències).

Font: The New Yorker, “Adolescents, brain development and alcohol”. Paul Dillon, Drug and Alcohol Research and Training Australia.

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT