Caminada de visibilització de les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques: “Descobrint l’Eixample, un passeig diferent”
L’ASSCAT organitzarà dijous 25 de juliol, de 10h a 13h, una activitat prèvia a la celebració del Dia Mundial de l’Hepatitis 2019: una caminada de visibilització de les hepatitis víriques i les malalties hepàtiques guiada per l’arquitecte paisatgista Miquel Vidal.
Socis, voluntaris, amics i simpatitzants de l’ASSCAT, es trobaran davant de la casa Fuster (Passeig de Gràcia, 132, Barcelona) i passejaran tranquil·lament per l’Eixample, més enllà de carrers, cases i xamfrans, per descobrir la bellesa i clarividència d’un geni: Ildefons Cerdà.
L’Eixample de Barcelona és la part de la ciutat que limita Sants al sud, Sant Andreu al nord, Gràcia a l’oest i el barri Gòtic a l’est. Es reconeix molt fàcilment pels seus carrers perpendiculars i el xamfrans tallats a 45º.
L’Eixample Cerdà és un projecte clau de la història de l’urbanisme contemporani que, des dels seus inicis el 1860, ha acollit tot tipus d’usos: esglésies com la de la Puríssima Concepció; mercats com el de Sant Antoni; hospitals com el Clínic; presons com La Model; i ha admès tot tipus de canvis en els usos i la mobilitat. És un projecte visionari, punt de partida de l’urbanisme modern.
Com es veurà al llarg del recorregut, l’Eixample Cerdà reuneix harmònicament la diversitat i la bellesa, doncs els millors edificis del Modernisme estan a l’Eixample.
Cerdà va dissenyar una ciutat igualitària, fonamentada en l’higienisme, amb illes d’aproximadament 120mx120m, orientant els vèrtexs als 4 punts cardinals pel sol i el vent. A les illes, l’edificació ocupava només un o dos costats. Posteriorment, es densifica fins a la situació actual. Els parcs i equipaments es distribuïen en funció del nombre d’illes. Les visites al Passatge Permanyer i al Jardí de la Torre de les Aigües ens permetran imaginar la idea original de Cerdà.
Començarem la ruta en el límit de l’Eixample amb Gràcia, on es troba la casa de Mariano Fuster, pintor i industrial, obra de Domènech i Montaner. A partir d’aquí, seguint una primera part de l’itinerari, al llarg de la que coneixerem la història del Passeig de Gràcia, i els seus jardins històrics desapareguts com el Tívoli o el Prado Català. Anirem veient i explicant les joies arquitectòniques de l’Eixample: la Pedrera i la Casa Batlló d’Antoni Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
A les cruïlles dels carrers Aragó i Roger de Llúria es troba l’església de la Concepció, fruit del trasllat i reconstrucció de l’església i del claustre de l’antic Monestir de Jonqueres i el campanar procedeix de l’església de Sant Miquel, enderrocada el 1868. El claustre manté tota la seva espiritualitat i pau formant part d’una illa de l’Eixample.
El Passatge Permanyer, que connecta Roger de Llúria amb Via Laietana, és un conjunt de vivendes d’estil eclèctic obra de Jeroni Granell i Barrera de l’any 1864, el qual il·lustra la idea original de Cerdà de ruralitzar la ciutat, mantenint una densitat baixa.
A la cruïlla de Consell de Cent amb Roger de Llúria es conserven tres de les quatre primeres cases construïdes en els inicis de l’Eixample. La sobrietat de les façanes es compensava amb revestiments decoratius d’estuc. El tall de les cantonades a 45º és fonamental pel trànsit rodat. Trenta anys abans dels primers Hispano Suïssa, fet a Barcelona el 1904.
Acabarem el nostre recorregut al Jardí del Pati de les Aigües d’Andreu Arriola i Carme Ribas, el qual ens permet imaginar els jardins interiors de les illes dissenyat per Cerdà i que l’especulació va ocupar amb petits tallers i magatzems. Aquest espai es va conservar perquè allotja la torre del dipòsit d’aigua obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, pel subministrament d’aigua en les primeres cases de l’Eixample que veurem abans a la cruïlla de Consell de Cent amb Roger de Llúria.
Ildefons Cerdà va ser un home extraordinari i compromès amb l’urbanisme, la classe treballadora i Barcelona. finança amb recursos propis procedents de la venda del seu patrimoni, el Mas Cerdà de Centelles, la publicació La Teoria General de la Urbanització (1867), en la qual desenvolupava els criteris aplicats al Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona, considerant el primer tractat d’urbanisme modern amb unanimitat. Però probablement el que defineix la figura i l’obra de Cerdà va ser la nota necrològica que publica el diari La Imprenta de Càceres el 23 d’agost del 1876: “El senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a Espanya perjudiquen i solen crear molts enemics…”.
Com ja és tradició a l’ASSCAT, acabarem la caminada amb un dinar de germanor que farem al Jardí del Pati de les Aigües.
Font: ASSCAT
