La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) és una afecció emergent altament prevalent i actualment la malaltia hepàtica crònica més comuna a nivell mundial.
La prevalença global s’estima en el 25% i entre el 2012 i el 2017 aquesta malaltia va ser el factor que més ràpidament va contribuir a la mortalitat i morbiditat hepàtica. Amb una prevalença estimada del 24% a Europa, l’EHGNA presenta una elevada càrrega estretament relacionada amb la creixent prevalença d’obesitat, síndrome metabòlica i diabetis mellitus tipus 2 (DM2). Pel 2025, es preveu que l’obesitat a Europa augmenti en 44 països, i s’estima que 33 dels 53 països de la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tindran una prevalença de més del 20%. Degut a l’augment mantingut d’obesitat i DM2 i a que la població envelleix, s’espera que la càrrega per EHGNA augmenti encara més en els propers anys.
L’EHGNA cobreix un ampli espectre en la malaltia hepàtica crònica, des de fetge gras no alcohòlic (esteatosi simple) fins a l’anomenada esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, sigles en anglès), que s’associa a fibrosi hepàtica i pot conduir a malaltia hepàtica descompensada, càncer de fetge, necessitat de trasplantament hepàtic i/o mort. La malaltia cardiovascular segueix sent la principal complicació i causa de mort en persones amb EHGNA. A més l’EHGNA es reconeix com una de les principals causes de càncer de fetge que és la segona causa principal d’anys de vida perduts entre tots els càncers. Actualment, la malaltia per NASH ja és una de les principals causes de trasplantament de fetge als Estats Units. A Europa, entre el 2002 i el 2016, el 4% de tots els receptors de trasplantament de fetge, van ser trasplantats per NASH, i la proporció de trasplantaments relacionats amb NASH va augmentar de l’1 – 2% al 2002 a 8 – 4% al 2016.
El diagnòstic i tractament de l’EHGNA i les seves comorbiditats més freqüents requereixen una atenció multidisciplinària centrada en el pacient; no obstant, el coneixement de la malaltia entre les poblacions en risc, el públic en general i els equips mèdics i d’infermeria, no especialitzats en fetge és limitat. El diagnòstic de l’EHGNA es complica encara més per les dificultats per descartar malalties hepàtiques d’una altra etiologia, és a dir, avaluar el consum excessiu d’alcohol. No es disposa de mitjans de diagnòstic no invasiu, que siguin precisos i econòmics per identificar i estadificar la malaltia, i la biòpsia hepàtica segueix sent necessària en molts casos per a l’avaluació de la fibrosi.
Malgrat del gran interès en el desenvolupament de tractaments per a l’EHGNA i algunes evidències de progrés, actualment no existeix una teràpia farmacològica aprovada. En absència de tractaments farmacològics, a dia d’avui les intervencions en l’estilo de vida dirigides a abordar els factors de risc subjacents de l’EHGNA i la síndrome metabòlica, incloent la dieta i l’activitat física, són la pedra angular del maneig clínic, encara que l’adherència del pacient als canvis en l’estil de vida segueix sent un tema crític per a una atenció exitosa. En pacients amb obesitat mòrbida, la cirurgia bariàtrica també pot induir una millora sostinguda del greix hepàtic, la inflamació i la fibrosi.
Tot i que l’EHGNA és un important repte per a la salut pública, segueix estant en gran part absent en les polítiques nacionals de salut. Un estudi del 2019, a 29 països europeus va trobar que cap d’ells tenia una estratègia nacional per abordar l’EHGNA i que l’EHGNA es mencionava en menys del 50% a les estratègies nacionals i guies de maneig clínic sobre obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars. A més, molts dels amplis debats sobre la política sanitària internacional, inclòs el programa de cobertura sanitària universal de l’OMS i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, no es refereixen a la NASH ni a l’EHGNA.
La preparació de cada país per abordar l’EHGNA és essencial per garantir que els sistemes de salut puguin adaptar-se a aquesta població en creixement alhora que ofereixen una prevenció i atenció efectives. Per reduir de manera sostenible la càrrega per l’EHGNA, les millores en el diagnòstic precoç així com en el maneig clínic han d’anar acompanyades d’accions de política de salut pública que abordin de manera integral els factors de risc d’EHGNA, obesitat, DM2 i malalties cardiovasculars en paral·lel.
Resum
La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA o NAFLD, sigles en anglès), que està estretament associada a l’obesitat, a la síndrome metabòlica i a la diabetis, és una afecció hepàtica emergent amb una elevada prevalença que es pot tractar de manera òptima mitjan un enfocamentD, siglelssentara mn una prevalença de mn ser els pavariaciionals.çant un enfocament multidisciplinari centrat en el pacient. La preparació nacional per abordar l’EHGNA és essencial per garantir que els sistemes de salut puguin oferir una atenció eficaç.
A l’article, els autors presenten els punts essencials per a què la malaltia EHGNA sigui més coneguda i es prengui consciència que es requereix treballar en crear equips multidisciplinaris a Europa.
Punts destacats:
- L’EHGNA és una condició altament prevalent associada amb obesitat, diabetis i síndrome metabòlica.
- L’EHGNA es pot gestionar de manera òptima a través d’un enfocament multidisciplinari centrat en el pacient.
- La preparació nacional és fonamental per permetre mesures de salut pública ben coordinades i eficaces destinades a prevenir malalties.
- La preparació per a l’EHGNA vol dir tenir polítiques adequades amb participació de la societat civil, epidemiòlegs i gestors de la salut.
- En el present estudi, es va trobar que la preparació per a l’EHGNA era deficient als 29 països estudiats.
Mètodes
Al juny del 2019, grups d’experts de 29 països, van recollir dades per completar un qüestionari de 41 ítems sobre l’EHGNA. Les preguntes es van classificar en quatre categories: polítiques / societat civil (9 preguntes), directrius (16 preguntes), epidemiologia (4 preguntes) i gestió de l’atenció sanitària (12 preguntes). D’acord amb les respostes, la preparació nacional per a cada indicador es va classificar en nivells baix, mig o alt. A continuació, es va aplicar una anàlisi de correspondència múltiple per obtenir una puntuació estandarditzada en la preparació per a cada país analitzat en un rang de 0 a 100.
Resultats
A l’anàlisi es va trobar un factor de resum que explicava el 71,3% de la variació en el conjunt de dades. No es va constatar que cap país hagués arribat a un alt nivell de preparació. Actualment, el Regne Unit va obtenir la millor puntuació, encara que es troba dins de la banda de preparació de nivell mig, seguit d’Espanya i Dinamarca, mentre que Luxemburg i Irlanda van ser els països amb la puntuació més baixa. Només Espanya va obtenir una puntuació alta a la categoria d’indicadors d’epidemiologia, mentre que el Regne Unit va ser l’únic país que va obtenir una puntuació alta en la gestió de l’atenció.
Conclusions
La puntuació que indica el nivell de preparació per a l’EHGNA a Europa presenta una variació substancial entre els països. En particular, fins i tot aquells països amb puntuacions relativament altes exhibeixen deficiències en dominis clau, el que suggereix que es necessiten canvis estructurals per optimitzar el maneig de l’EHGNA i assegurar que s’implementin enfocaments efectius de salut pública per a tota la població.
Resum final
L’EHGNA, que està estretament associada amb l’obesitat, la diabetis i la síndrome metabòlica, és una afecció molt prevalent que pot gestionar-se de manera òptima mitjançant un enfocament multidisciplinari centrat en el pacient. La preparació nacional per abordar l’EHGNA és essencial per permetre mesures de salut pública eficaces destinades a prevenir malalties i, alhora, garantir que els sistemes de salut puguin oferir una atenció eficaç a les poblacions afectades. Aquest estudi va definir la preparació com tenir polítiques adequades i participació de la societat civil, directrius, epidemiologia i gestió de l’atenció. Es va trobar que la preparació per a l’EHGNA era deficient als 29 països estudiats, amb una gran variació entre els països en les quatre categories estudiades.
Font: sciencedirect.com
Referència: https://doi.org/10.1016/j.jhepr.2021.100234
Autors: Jeffrey V. Lazarus, Adam Palayew, Patrizia Carrieri, Mattias Ekstedt, Giulio Marchesini, Katja Novak, Vlad Ratziu, Manuel Romero-Gómez, Frank Tacke, Shira Zelber-Sagi, Helena Cortez-Pinto, Quentin M. Anstee.
Article traduït i adaptat per l’equip de l’ASSCAT
