Tot i que l’hepatitis E està considerada una malaltia comuna, fins ara s’ha sabut poc sobre el cicle de vida del virus. Ara, un nou estudi demostra el paper d’una proteïna, clau a l’entrada del virus a les cèl·lules.
Prop de 70.000 persones moren anualment a causa del virus de l’hepatitis E (VHE), que constitueix la principal causa d’hepatitis viral aguda. Després del primer brot epidèmic documentat el 1955-1956, han passat més de 50 anys fins que els investigadors analitzessin més d’a prop aquesta patologia. Les infeccions agudes normalment desapareixen per si soles en pacients amb un sistema immunitari intacte. En les persones afectades amb sistemes immunitaris reduïts o suprimits, com els receptors de trasplantaments d’òrgans o les persones infectades pel VIH, el VHE pot tornar-se crònica, a més de ser particularment perillós en dones embarassades.
Encara que l’hepatitis E està considerada una malaltia comuna, es sap, fins ara poc sobre el cicle de vida del virus. D’aquí que un equip de Molecular and Medical Virology de la Ruhr University Bochum (Alemanya), i Carl von Ossietzky University Oldenburg (Alemania) ha trobat pistes inicials sobre com aquest aconsegueix infectar les cèl·lules.
El paper d’una proteïna, clau
“Utilitzem medicaments per suprimir l’activitat de la proteïna EGFR en algunes línies cel·lulars en el moment de l’entrada del virus”, va explicar la primera autora Jil Alexandra Schrader. “En aquests cultius, observem que hi havia significativament menys cèl·lules infectades”.
Per confrontar-lo, els investigadors van utilitzar cultius cel·lulars en què el co-receptor estava sobreproduït. En aquest cas, es van produir més infeccions que a les cèl·lules no tractades.
“Això ens mostra que la proteïna EGFR és de gran importància pel mecanisme d’entrada del virus a les cèl·lules”, va explicar Jil Schrader. A més, la part de la proteïna que es troba a l’exterior de les cèl·lules ja la que s’uneixen els lligants és important per a l’entrada dels virus. Si falta, els virus no poden penetrar a la cèl·lula. No obstant, els investigadors consideren que es necessiten més investigacions per determinar si es requereixen altres jugadors per a què el virus infecti les cèl·lules o si el propi receptor introdueix el virus.
“Pel virus de l’hepatitis C, per exemple, es sap que fins i tot més receptores estan involucrats a l’entrada dels virus a les cèl·lules”, va indicar, per part seva, el professor Eike Steinmann, cap del Departament de Virologia Molecular i Mèdica de la Universitat Ruhr de Bochum. “Aquest també podria ser el cas del virus de l’hepatitis E”, va afegir.
L’evidència que el receptor EGF està involucrat en la infecció és d’interès, segons els investigadors, “perquè ja existeixen fàrmacs aprovats que suprimeixen la seva activitat. Aquests medicaments estan aprovats a Europa i EUA per a certs tipus de càncer en què el receptor és hiperactiu i pot causar un creixement cel·lular descontrolat”, va explicar el Dr. Volker Kinast, viròleg de la Universitat Carl von Ossietzky d’Oldenburg.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
