La Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT, ha entrevistat a la Dra. Núria Fabrellas, infermera. La seva carrera professional s’ha centrat en l’assistència, en la docència i en la investigació, sempre al costat dels pacients i les seves famílies.
A l’ASSCAT ens interessa tot allò referent a les malalties hepàtiques i el paper que exerceix la infermera en el dia a dia en un entorn on s’aplica l’evidència científica.
És autora de nombrosos articles científics centrats principalment en les noves tecnologies i l’atenció d’infermeria en les malalties hepàtiques tant a nivell de l’Atenció Primària com de l’Hospitalària.
També participa juntament amb el seu equip en diversos projectes de recerca europeus: LiverScreen, LIVERHOPE, FisPlat, MICROB-PREDICT, etc., projectes en els quals l’ELPA (European Liver Patients’ Association) també hi col·labora.
Per començar l’entrevista m’agradaria centrar-nos en la preparació professionals i humana de la infermeria.
A l’ASSCAT veiem que són necessaris equips d’infermeres que siguin model a nivell professional i humà per a les noves promocions d’infermeres i infermers. S’ha calculat el nombre de professionals d’infermeria que serien necessaris a Catalunya? S’ha establert un nombre clausus per accedir als estudis?
Cada universitat té adjudicades unes places; per exemple, a la Universitat de Barcelona cada any entren 385 nous alumnes per estudiar infermeria. D’aquests, uns 80 estudiants entren a la unitat docent d’Infermeria del campus Clínic i la resta a l’Escola d’Infermeria del campus Bellvitge. A nivell de Catalunya cada any es graduen 1.500-1.800 nous/noves infermers/infermeres titulats/titulades. No obstant, s’ha de destacar que falta un elevat nombre d’infermers/infermeres al nostre país; tot i així exportem personal d’infermeria ben format que decideixen emigrar per diverses raons (precarietat dels contractes, sous baixos). A més, durant molt de temps, no s’ha potenciat el paper que li correspon a les infermeres, les càrregues de treball són molt elevades i no s’han valorat les competències infermeres.
L’actitud compassiva i l’empatia de la infermera amb els pacients són tan importants com pot ser-ho el coneixement. Es tracta del saber fer, el saber estar i el saber ser a parts iguals.
M’agradaria que comentés l’article que es va publicar sobre l’actuació infermera; en particular, sobre les cures infermeres pels pacients diagnosticats de cirrosi (Nursing care of patients with cirrhosis. Hepatology 2020; 71: 1106-1116). Aquest és un document clau que va ser publicat fa poc a Hepatology. Com va sorgir la idea?
Aquest article va sorgir a una reunió amb infermeres. En una de les reunions que mantenim periòdicament les infermeres que participem en els projectes d’investigació europeus, vaig plantejar l’opció de fer una investigació bibliogràfica i veure el que s’havia publicat sobre aquest tema. Tots els membres van estar d’acord i vam començar la revisió; pel que vam dividir la cerca d’informació segons la formació i l’expertise de cada professional per redactar el document final. La sorpresa va ser que no vam trobar pràcticament res escrit sobre cures d’infermeria en els pacients amb cirrosi. Aquest document és molt important per dos motius: 1/ en ell han col·laborat professionals de tot Europa i també d’Estats Units i 2/ es van buscar consensos d’actuació front a les diferents situacions i/o complicacions que podrien presentar els pacients amb hepatologia crònica.
La infermera és la persona de confiança del pacient i és el vincle que uneix als diferents equips. Ara també participa en projectes de recerca. La infermera té temps per fer tot això?
No, no té temps. Si ha de fer alguna tasca addicional, ho fa un cop finalitzada la seva jornada laboral, tant en l’atenció primària com als hospitals. Al nostre equip, el treball i la investigació infermera es reconeix des de fa temps; tot i així, les infermeres hem de realitzar part de la nostra investigació fora de l’horari laboral.
Però és necessari fer-ho perquè si no mai tindrem aquest reconeixement del treball i del punt de vista infermera als equips d’investigació. És a dir, s’ha de tenir molta voluntat!
En relació al canvi de nom del diagnòstic de la malaltia per NASH (Non-Alcoholic SteatoHepatitis) a MAFLD (Metabolic Associated Fatty Liver Disease) com la nova denominació. Quina és la seva opinió?
Aquesta nova denominació requereix comentaris ja que encara no està consensuada. La definició, fins ara, de la malaltia produïda per acumulació nociva de greix al fetge era NASH (fetge gras no alcohòlic). El fet que la definició es faci a partir d’una causa que no l’ha generat “no-alcohol” comporta el perill de pensar que la resta de malalties del fetge sí que estarien relacionades amb el dany alcohòlic, el qual és totalment erroni. En canvi, si es denominés MAFLD, considerant que és una “hepatitis d’origen metabòlic” seria menys estigmatitzant i a més podria tenir una millor acceptació per la ciutadania.
Com veu el panorama de la infermeria del futur en relació amb les malalties hepàtiques?
En general, les malalties hepàtiques no es tracten com la resta de malalties cròniques per part dels organismes estatals. A més, són les grans oblidades de Salut Pública i fins a cert punt estan estigmatitzades. Avui en dia, quan algú mor per una causa hepàtica no se’n fa menció; podria ser per estima cap al mort, per protecció, per vergonya, per desconeixement… Amagar la causa, crec que és per a què ningú pensi que la causa de base va ser per drogues o per alcohol. Trobo a faltar que s’organitzi, després de 30 anys, una Marató de TV3 (*) sobre les Malalties Hepàtiques.
(*) La Marató: Programa de TV3 l’objectiu del qual és informar sobre determinades malalties i recollir fons per avançar en la seva investigació.
Hauríem de parlar més de les malalties hepàtiques i aprofitar totes les oportunitats per informar sobre les malalties del fetge, la seva prevenció, diagnòstic i tractament. Per exemple, hauríem de treballar per donar a conèixer les malalties hepàtiques i aprofitar el Dia Mundial de l’Hepatitis (28 de juliol) o el dia de les malalties hepàtiques (abril) per fer difusió a la població.
Fins fa pocs anys, les malalties hepàtiques eren de tractament exclusivament hospitalari; ja que els pacients ingressaven amb complicacions molt greus. Aquest fet ha pogut dificultar el seu reconeixement. Una correcta coordinació entre els professionals, entre els nivells assistencials i entre els equips multidisciplinaris facilitaria saber com i quan s’ha de fer el seguiment, una consulta o derivació.
Com ha afectat la pandèmia a la infermeria hepàtica i com es podrà recuperar d’una forma realista?
És la pregunta del milió! No ho sé, perquè ni tan sols sé el que passarà demà. De totes maneres, és difícil fer una previsió, però el que tinc clar és que és crucial comptar amb el suport dels responsables sanitaris, dels gestors de la salut… En tot moment, s’han de gestionar i coordinar programes sostenibles i eficaços tenint en compte els coneixements i l’experiència, compartint i reconeixent les línies estratègiques. Durant la pandèmia, la implicació i dedicació de tots els professionals de la salut i especialment de les infermeres ha estat crucial per a l’assistència als malalts i pel programa de vacunació.
La infermeria “hepàtica” hauria de tenir un paper més important en la telemedicina, en el desenvolupament de programes pel control remot dels pacients crònics. La nostra població necessita suport, informació, control i seguiment de les seves malalties pel que agrairien trucades telefòniques. De totes maneres, el telèfon no hauria de substituir el contacte presencial de les visites, però podria ajudar a espaiar les visites.
Al nostre país existeix una escassetat relativa del nombre d’infermeres; disposem de 55 infermeres per cada 10.000 habitants quan a Irlanda n’hi ha 140, a Noruega en tenen 180, etc. Com sempre, estem a la cua d’Europa juntament amb Romania (60/10.000) i Portugal (64/10.000).
Finalitzem l’entrevista, hem resumit alguns dels punts més destacats, quedant molt en el tinter.
Agraïm a la Dra. Núria Fabrellas el seu compromís amb la cura dels pacients hepàtics i li desitgem molta salut per avançar en els seus projectes.
Font: ASSCAT
