Des de fa anys, la Dra. Martró es dedica a la investigació sobre el virus C de l’hepatitis. Investiga noves eines i estratègies per diagnosticar la infecció activa per hepatitis C fora de l’àmbit sanitari, en especial a les persones que per diferents circumstàncies podrien tenir dificultat per accedir a centres sanitaris.
Quina és la importància de l’anàlisi de la gota seca enviada per correu al laboratori, pel diagnòstic de l’hepatitis C en poblacions que no solen accedir als serveis dels hospitals?
L’any 2015 vam introduir aquí a Espanya per primer cop aquesta prova de la gota de sang seca, en la qual és molt fàcil obtenir aquest tipus de mostra perquè es tracta d’unes gotes que s’obtenen mitjançant una punció dactilar i que es deixen assecar en unes targetes de cartró. Aquestes targetes, un cop seques, són estables i es poden enviar al laboratori a temperatura ambient per correu ordinari, i quan ho rebem al laboratori ens permet detectar directament el material de l’àcid nucleic del virus (l’ARN del VHC) i ens permet confirmar si es tracta d’una infecció virèmica que necessiti de tractament. Llavors, aquesta mostra, al ser més fàcil d’obtenir, en comparació amb venopunció, donat que no requereix de personal sanitari i es pot implementar en molts tipus de centres als quals assisteixen aquestes poblacions més vulnerables.
Per exemple, el 2015 la vam implementar a una ONG, que és Stop Sida a Barcelona, pel cribratge d’homes que tenen sexe amb altres homes (HSH) i treballadors sexuals. I el 2016 la vam implementar a quatre centres de reducció de danys, on assisteixen persones que s’injecten drogues, i en ambdós casos vam veure que la prova era fiable i que tenia un alt grau d’acceptació. Són projectes en els quals hem col·laborat amb Salut Pública de Catalunya i està pendent d’implementar-se aquesta prova com una alternativa diagnòstica més per aquest tipus de col·lectius vulnerables.
Com ha afectat la COVID-19 als projectes que teníeu en marxa?
Aquesta pandèmia ens ha afectat a tots d’una manera inesperada i els projectes que teníem en marxa han tingut que interrompre’s totalment durant una temporada i, poc a poc, hem intentat tornar a reprendre. Per exemple, estàvem fent un projecte al sistema penitenciari català i, òbviament, s’ha hagut d’interrompre. Estàvem participant també en un projecte amb població immigrant i no hem pogut rebre mostres i tampoc d’altres centres que ens envien mostres d’altres llocs d’Espanya. En definitiva, el que ha passat és que no es podien incloure participants als estudis i des dels laboratoris tampoc podíem realitzar les proves perquè pràcticament el laboratori estava bolcat gairebé al 100% en el diagnòstic del coronavirus. Així que, poc a poc, estem intentant reprendre els projectes.
Es podria o s’hauria de fer algun projecte pel cribratge del VHB al nostre entorn?
Doncs sí. Per suposat nosaltres hem estat treballant en aquest camp i en alguns dels estudis en què hem fet cribratge pel virus de l’hepatitis C, també hem inclòs el de l’hepatitis B. Per exemple, en els estudis en l’àmbit del CIBER en epidemiologia de salut pública, en col·laboració amb el CEEISCAT, hem tingut ocasió de recollir mostres de sang venosa i determinar els diferents marcadors serològics de la infecció pel virus de l’hepatitis B. I, d’altra banda, al projecte d’usuaris de drogues també vam determinar aquests marcadors. En ambdós casos, el percentatge de participants que havien estat exposats a la infecció, doncs és molt elevat. Passa del 25% a un 37% dels casos i, en canvi, la infecció activa era més baixa, però la prevalença que vam observar era de prop d’un 1,7% a un 2%, el qual és bastant més alt que el que s’observa a la població general aquí a Catalunya, que és del 0,5%. Per tant, queda clar que s’ha d’incidir en la prevenció de l’hepatitis B, tenint una vacuna que funciona molt bé.
Quina és la teva col·laboració amb altres programes com els equips que treballen a Drassanes?
Comentar també els estudis que estem realitzant en població migrant de països que són endèmics per aquestes infeccions d’hepatitis C i hepatitis B, en col·laboració amb l’equip de Salut Pública i Comunitària de Drassanes, hem fet un bon equip i estem promovent unes sessions en què, en una mateixa sessió, es fa una acció formativa i també es fan les proves ràpides. D’aquesta manera, si la prova ràpida és positiva, vam recollir la mostra de sang seca i així els pacients que requereixen tractament els podem vincular molt ràpidament amb l’atenció que necessiten a nivell sanitari.
*Veure l’entrevista al canal de YouTube de l’ASSCAT
Entrevista publicada a la revista asscatinForma nº 25
