Entrevista amb Antonio Boschini, director mèdic de la Comunitat de Rehabilitació de San Patrignano, Itàlia: “Experiènciess sobre un enfoc innovador de la microeliminació en PQIDs”

22/01/2019 | Articles, Notícies de premsa

Entrevista amb Antonio Boschini, director mèdic de la Comunitat de Rehabilitació de San Patrignano, Itàlia: “Experiènciess sobre un enfoc innovador de la microeliminació en PQIDs”. 

Dr. Boschini, pot descriure breument la missió de la Comunitat de Rehabilitació de San Patrignano?

La comunitat de recuperació de San Patrignano és un model únic de recuperació, rehabilitació i reintegració social de persones amb problemes per consum de drogues. La comunitat de rehabilitació de drogues té com a objectiu proporcionar una recuperació completa de l’addicció a les drogues. La recuperació és una alternativa de tractament a la reducció de danys i significa “un estil de vida mantingut voluntàriament i caracteritzat per l’abstinència, la salut personal i la ciutadania” [Betty Ford Institute Consensus Panel, 2007].

La Comunitat de San Patrignano va ser fundada el 1978 i avui en dia és la comunitat de rehabilitació residencial a llarg termini sense drogues, més gran d’Europa. Des de la seva fundació, ha proporcionat a més de 26.000 persones una llar, assistència mèdica i legal, la possibilitat de continuar els seus estudis abandonats degut a l’addicció, assistir a una capacitació laboral i rebre una opció real per a la seva reintegració social, completament gratis.

Quantes persones que s’injecten drogues (PQID) s’allotgen a San Patrignano i com està estructurada la Comunitat?

Actualment, San Patrignano alberga a 1.300 persones. Cada any, aproximadament 350 persones amb problemes d’addicció ingressen a la comunitat per iniciar un programa de rehabilitació de drogues. Degut a l’alta prevalença de malalties mortals i infeccions causades per l’ús de drogues, es va crear un centre mèdic dins de la comunitat. El centre mèdic de San Patrignano està especialitzat en el tractament de malalties relacionades amb les drogues (VIH/VHC) i té una competència i experiència psicològica/psiquiàtrica considerable per gestionar la difícil interacció entre les necessitats psicològiques i mèdiques dels usuaris de drogues abstinents.

El centre mèdic es troba en quatre pisos i inclou laboratoris d’anàlisi, una clínica ambulatòria, àrea de diagnòstic (que inclou elastografia i ecografia hepàtica) i una sala mèdica de 50 llits d’hospitalització per a pacients afectats per etapes avançades de complicacions mèdiques relacionades amb el fàrmac, com la sida, demència, cirrosi, descompensació hepàtica, endocarditis, càncer i hepatocarcinoma. El centre mèdic es va construir a mitjans dels anys 90 en resposta a una epidèmia de sida, però en aquest moment gairebé tots els residents procedeixen d’altres hospitals i requereixen atenció mèdica residencial a llarg termini.

A més dels metges i infermeres, els pacients de la sala mèdica reben ajuda i assistència tots els dies per un gran grup de residents de la comunitat que s’ofereixen com a voluntaris per realitzar activitats voluntàries. La participació dels residents de la comunitat en aquestes activitats no només és útil per a la cura dels pacients, sinó que el voluntariat té una gran importància educativa pels antics usuaris de drogues que aprenen a experimentar la recompensa a través d’activitats socials, en lloc de prendre substàncies químiques i valorar els beneficis que els hi aporta un estil de vida segur.

Com es produeix la col·laboració entre la Comunitat i la Fundació, EASL-ILF?

Cada any, des del 2007, un grup d’aquests voluntaris (18-22 persones), el més adequat i motivat per a la cura dels pacients, té l’oportunitat d’assistir a un curs professional per convertir-se en treballadors de la salut (“OSS”). Aquest any, el curs s’ha implementat gràcies a la generosa contribució de la Fundació EASL-ILF. El curs de capacitació, que abasta diverses disciplines (anatomia, fisiologia, patologia, higiene, atenció al pacient, comunicació en equip i relacions, etc.), dura un any i representa una veritable oportunitat per donar suport als residents en la seva reinserció social i laboral. La part teòrica del curs (550 hores) es complementa amb 450 hores de pràctica. En efecte, els estudiants estan obligats a participar en dos cursos separats, de 225 hores cadascun, en àrees socials i de salut. Els cursos es duen a terme en el centre mèdic de San Patrignano i en els hospitals públics més propers. San Patrignano està registrat i autoritzat per la Regió d’Emilia-Romagna (Itàlia) per administrar i executar activitats de capacitació. Aquesta acreditació garanteix cursos d’alta qualitat i el reconeixement de les qualificacions a nivell regional i nacional. En realitat, al final del curs, un cop que s’aprova l’examen final, confereix una qualificació amb validesa nacional. La qualificació dels treballadors de la salut és una eina important per a la reintegració social, que permet a les persones que han completat el programa de rehabilitació de drogues reintegrar-se completament en la societat com a membres actius i contribuents.

Fins a quin punt estan involucrats els treballadors de la salut en la microeliminació del VHC?

Després d’una llarga lluita contra el VIH/sida, la Comunitat de San Patrignano s’enfronta ara a l’epidèmia del VHC, que afecta al 30% dels residents actuals (325/1.231), i al 28% d’aquells que van ingressar a la comunitat l’any passat. Si considerem només a les persones que s’injecten drogues (PQID), que representen el 50% dels addictes que busquen tractament en els últims anys, la prevalença d’infecció per VHC assoleix el 60%. En particular, la prevalença del VHC entre les PQID que indiquen que mai han compartit xeringues va ser d’aproximadament el 40%, probablement això sigui el resultat d’altres comportaments no segurs associats a la injecció.

L’existència d’un centre mèdic permet dur a terme tots els passos de l’estratègia de proves i tractaments dins de la comunitat i aconseguir així la microeliminació del VHC. La cascada d’atenció inclou: (a) detecció de l’anti-VHC; (b) prova de confirmació del RNA-VHC, amb assessorament pre i post-test; (c) vinculació a la cura i proposta terapèutica; (d) adherència al tractament; (e) curació; (f): seguiment i avaluació de reinfecció.

 

Font: Butlletí Informatiu de la Fundació Internacional del Fetge (EASL)

Notícia traduïda per l’ASSCAT

22/01/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post