Entrevista al president de PLAFHC Madrid, Adolfo García
Adolfo García: “Es necessita un protocol de cribratge per a l’accés equitatiu a teràpies d’hepatitis C”.
El president de la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C a la Comunitat de Madrid (PLAFHC Madrid), Adolfo García, ha concedit una entrevista a Acta Sanitària en què manifesta que les associacions de pacients i les societats mèdiques estan reclamant a les Administracions sanitàries “l’elaboració d’un protocol de cribratge que permeti accedir amb criteri d’equitat als tractaments”. En aquest context, Adolfo García recorda que la cerca activa dels malalts no diagnosticats, juntament amb la prevenció de nous casos de contagi, especialment en poblacions en situació de risc, són les eines que permetran “aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya”.
Adolfo García (AG).- La situació a la Comunitat de Madrid està sent satisfactòria. L’acord entre la PLAFHC i la Conselleria de Sanitat l’any 2015 va permetre encaminar les reivindicacions dels malalts d’hepatitis C en un marc de diàleg i negociació. La creació de l’Observatori de l’Hepatitis C, on estem treballant associacions de pacinets, hepatòlegs i representants de la Conselleria, ha mostrat els beneficis de treballar conjuntament els tres sectors descrits. D’altra banda, la creació d’una estructura amb representants de PLAFHC Madrid a cadascun dels 27 hospitals madrilenys que atenen als pacients d’hepatitis C ha permès realitzar actuacions de seguiment directe en els hospitals i col·laborar amb els metges i les gerències en el bon desenvolupament dels plans d’atenció als malalts amb el virus de l’hepatitis C (VHC).
AS.- Tots els pacients diagnosticats en aquesta comunitat autònoma han rebut ja tractament amb els nous antivirals?
AG.- Quan la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va establir un termini per donar els tractaments als pacients en F4, F3, F2 i alguns casos de F0/F1, tal i com apareixia al PEAHC del Ministeri de Sanitat, en el marc de l’Observatori es va plantejar i es va aprovar donar aquests tractaments també als pacients en fases inicials (F0 i F1), un cop tractats els casos greus i molt greus. La bona organització dels hospitals, el compromís dels professionals implicats i la contractació de 70 professionals de reforç van permetre abordar l’alt nombre de casos per tractar.
En aquest moment, podem dir amb satisfacció que dels 27 hospitals abans mencionats, 23 han acabat amb la llista d’espera de malalts que estaven diagnosticats per VHC. És a dir, ara, als 23 hospitals, s’estan tractant als malalts sense demora. Els quatre restants, lògicament, aniran eliminant les llistes d’espera paulatinament. Les xifres que tenim, facilitades per la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid i creuades amb les dades facilitades per les gerències, sumen més de 19.000 pacients tractats. Aproximadament, aquestes xifres són de més de 6.000 pacients de F4; més de 2.500 pacients de F3; al voltant de 4.000 pacients de F2; i, aproximadament, 6.000 pacients de F1/F0.
AS.- Quantes persones residents a la regió i afectades per l’hepatitis C encara no han estat diagnosticades?
AG.- No es sap amb exactitud perquè no s’ha fet una enquesta determinant el nombre de persones amb infecció activa (ARN-VHC+) i, a més, de la informació aportada últimament pels experts es dedueix que un percentatge significatiu dels infectats es cura espontàniament. Entenem que la xifra s’aproparà actualment als 5.000 pacients a la regió.
AS.- Quines són les accions més urgents que es requereixen per eliminar el virus a Espanya?
AG.- La cerca activa dels malalts per VHC no diagnosticats, juntament amb la prevenció de nous casos de contagi, especialment en poblacions en situació de risc, són les eines que ens permetran, segons diuen els experts, aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya. Les associacions de pacients i les societats mèdiques estem reclamant a l’Administració sanitària, tant al Ministeri de Sanitat com a les Conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes, l’elaboració d’un protocol de cribratge que permeti accedir amb criteri d’equitat als tractaments.
AS.- Tenen avançada alguna proposta específica sobre el tipus de cribratge?
AG.- PLAFHC Madrid, que compta amb una comissió de metges assessora, ha elaborat una proposta de cribratge que ha estat consensuada amb altres associacions de pacients i compartida amb diferents societats mèdiques en el marc de l’AEHVE a Espanya. Aquesta proposta s’ha presentat als mitjans i es portarà a l’Observatori de la Comunitat de Madrid per a la seva valoració. Els dos eixos de la proposta es corresponen amb la definició de la població susceptible de cribratge i el procediment a seguir.
En aquest sentit s’inclouria als interns dels centres penitenciaris, els usuaris dels centres de drogodependències, els usuaris dels dispensaris de metadona i intercanvi de xeringues, els usuaris de les clíniques d’infeccions de transmissió sexual, les persones que tenen pràctiques sexuals de risc, les parelles de pacients amb VHC i pacients en aquestes situacions: amb transfusions d’hemoderivats abans del 1991 o cirurgia abans del 1986; immigrants procedents d’àrees geogràfiques amb alta prevalença d’infecció; pacients amb hipertransaminasèmia crònica, així com a pacients amb infecció per VIH o infecció crònica per VHB. Amb respecte a la conveniència del cribratge poblacional, es valoraria la seva conveniència quan es disposi d’evidència científica basada en dades recents. El procediment de protocol que proposem es basaria en realitzar una estratificació de quin és el perfil de risc alt perquè des de la Gerència d’Atenció Primària es depurin les bases de dades i es donin els llistats de cadexcedent a cada metge de família. D’aquesta manera, cada metge sabria a la seva consulta quina població té de risc elevat.
Amb aquesta població es podria aplicar un senzill protocol d’actuació consensuat amb les societats científiques d’Atenció Primària. En aquest protocol figurarien Medicina de Família, Infermeria d’Atenció Primària i també els serveis de Medicina Preventiva dels hospitals. D’altra banda, seria desitjable i necessari l’alineament de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i el paper dels centres d’atenció als drogodependents.
AS.- Aquesta mesura suposaria un clar benefici en salut. Ho seria també des del punt de vista econòmic?
AG.- Els beneficis de la curació de l’hepatitis C, a nivell individual, suposen clarament la disminució de la morbimortalitat, l’augment de la supervivència, la millora de la qualitat de vida i de les manifestacions extrahepàtiques i l’eliminació de “l’estigma de la malaltia”. A nivell de la societat, s’evita la disseminació de la infecció/malaltia, s’obre la via de l’eliminació del VHC i es redueixen els costos associats a l’hepatitis crònica. Les dades que coneixem de disminució de la cirrosi descompensada, els carcinomes hepatocel·lulars, els trasplantaments hepàtics i les morts per causa hepàtica tenen una projecció econòmica evident que ja apareix reflectida en els pressupostos dels hospitals.
AS.- Entenc que segueixen vostès mobilitzats.
AG.- L’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT), la Federació Espanyola d’Hemofília (Fedhemo), l’Associació Espanyola d’Ajuda a Nens amb Malalties Hepàtiques i Trasplantats Hepàtics (HePA), l’Associació d’Hemofília de la Comunitat de Madrid (ASHEMADRID), Madrid Positiu, la Fundació 26 de Desembre, Suport Positiu, la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), l’Institut per a la Investigació i Formació en Salut (IFSA Salut) i la Plataforma d’Afectats per Hepatitis C de la Comunitat de Madrid (PLAFHC Madrid), l’Aliança General de Pacients (AGP), juntament amb l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), hem signat un manifest que recull les demandes de metges i pacients en aquest àmbit de l’hepatitis C. En aquesta línia, la nostra propera acció és la difusió d’un vídeo dirigit a tota la població per donar a conèixxer la realitat de l’hepatitis C en aquests moments. Seria molt útil la seva màxima difusió.
