Entrevista a la Professora María Buti, hepatòloga a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona

La Professora María Buti és Catedràtica de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, Cap Clínic de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del CIBERehd de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Així mateix, és una de les científiques espanyoles més citades mundialment, segons la llista anual de Clarivate Analytics.

María Buti és investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i ha estat presidenta de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) durant els últims dos anys (2017-2019). Actualment és Policy Councillor-elected de l’EASL (líder del Comitè de Salut Pública i Relacions Polítiques de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge).

Ha publicat nombrosos articles científics en revistes de primer nivell, com New England Journal of Medicine, The Lancet, Hepatology, Gastroenterology i Journal of Hepatology.

És una hepatòloga amb una gran activitat docent, assistencial i investigadora. Ha liderat els estudis sobre nous medicaments i assajos clínics més importants de les hepatitis B i D nacionals i internacionals en els últims anys.

Ha col·laborat com a experta en el Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C en el Sistema Nacional de Salut (2015).

Com a presidenta de l’AEEH (2017-2019) ens agradaria destacar en aquest article algunes frases del seu discurs de comiat “Els tres aspectes que han estat rellevants durant aquests anys”:

• L’eliminació de l’hepatitis C: “El nostre país va per bon camí però es necessiten més esforços per detectar a tots els individus infectats, punt clau per a l’eliminació”.
• Paper de l’hepatòleg en el diagnòstic i tractament del càncer hepàtic: “La Conferència monotemàtica de l’any 2018 va estar dedicada al càncer hepàtic i en ella van participar oncòlegs, radiòlegs i metges intervencionistes, a més d’hepatòlegs”.
• Promoure la salut hepàtica: “Llancem un projecte de conscienciació sobre el diagnòstic precoç i la importància de la dieta sana i l’exercici”.

La Professora María Buti ens rep en el seu despatx de l’hospital per poder parlar del que en aquest moment ens preocupa en relació amb les malalties del fetge.

En el curs d’aquesta entrevista cal destacar la seva gran precisió i claredat a l’explicar els conceptes, la seva capacitat per comunicar idees amb exactitud i sobrietat i una veritable vocació divulgadora dirigida als pacients. Des de l’ASSCAT volem agrair-li la seva predisposició a acollir-nos, com a representants dels pacients hepàtics.

A continuació, podeu llegir l’entrevista amb la Professora María Buti:

Pregunta. Què ressaltaria actualment de les malalties hepàtiques en el nostre entorn?

Resposta. Actualment les malalties hepàtiques són una causa molt important de mortalitat a Europa sobretot les produïdes pel consum d’alcohol, hepatitis virals i en relació al dipòsit de greix en el fetge. En molts casos aquestes malalties es podrien prevenir. Disposem de mètodes fàcils i no invasius per fer un diagnòstic precoç de la malaltia hepàtica crònica i cada cop més disposem de tractaments més eficaços que es poden administrar en fases inicials de la malaltia. Per tot això, seria bàsic divulgar la necessitat dels canvis en l’estil de vida mitjançant informació a la població (per exemple, a través de la divulgació en mitjans de comunicació) sobre la qualitat dels aliments que mengem (per exemple, etiquetant els productes amb una visió de salut pública), la importància d’evitar tòxics hepàtics i anar amb compte amb alcohol, etc.

Com fer el diagnòstic precoç?

El principal problema per fer el diagnòstic precoç és que en general les malalties hepàtiques cursen d’una manera lenta i asimptomàtica durant anys. La malaltia està poc visible i de vegades coexisteixen diverses causes fins a fases avançades quan ja apareixen complicacions i llavors la persona afectada tindria menys possibilitats de curació.

Seguint aquesta línia, a qui s’hauria d’atendre d’una manera més prioritària per poder establir el diagnòstic en una etapa precoç?

S’hauria d’atendre prioritàriament a les persones vulnerables, per exemple, en el cas de l’hepatitis C, es sap que en alguns casos no diagnosticats existeixen circumstàncies com haver rebut transfusions de sang en el passat, o si en algun moment va utilitzar drogues o si ve de països amb una elevada prevalença, etc. quelcom determina que la persona pot tenir una hepatitis vírica crònica.

Actualment, en el nostre entorn estem assistint a un augment de casos de persones amb dany hepàtic per consum excessiu d’alcohol, que és una causa freqüent d’ingrés als nostres hospitals. S’aprecia un clar augment en relació a anys enrere, eventualitat que s’està observant també a la resta d’Europa. Tot i que ja existeixen especialistes i centres específics, faria falta més coordinació per prevenir i tractar les conseqüències de l’alcohol a llarg termini.

Una altra causa de malaltia del fetge cada cop més freqüent és l’obesitat i la síndrome metabòlica que en la nostra població està augmentant. En aquesta línia, és bàsic el control del sobrepès infantil, ja que està creixent en aquest grup de població. Aquests nens amb sobrepès es sap que tindran en la vida adulta problemes de salut.

Quin lloc ocupen els tractaments que ha comentat anteriorment?

El següent pas després del diagnòstic és que les persones puguin arribar a un facultatiu especialista i se’ls hi administri el tractament indicat en cada cas. En l’hepatitis C disposem de teràpia curativa per a tots els diagnosticats, en l’hepatitis B s’ha de valorar la situació clínica i analítica de l’individu i el tractament actual s’indica en subpoblacions específiques. Les persones amb problemes d’alcohol requereixen una informació i orientació, així com els que pateixen obesitat necessitaran tractament en programes multidisciplinaris. En totes les malalties mencionades les persones requeriran informació i seguiment.

També mencionar que alguns pacients tenen més d’un factor que està danyat el fetge i en ells s’ha de treballar amb aplicació per conscienciar i informar adequadament i pel seu seguiment clínic. Cada cop més seran atesos per equips multidisciplinaris, pel que la coordinació i la comunicació són bàsics. En resum, la detecció precoç i el tractament són determinants.

Dóna la impressió que el que acaba d’exposar és la teoria, seria una situació bastant ideal, però el cert és que s’hauria de millorar. Com es podria fer créixer la coordinació en l’atenció al pacient hepàtic?

És fonamental informar seriosament a la població sobre les malalties hepàtiques més freqüents, sobre les conseqüències de la ingesta excessiva d’alcohol, de les complicacions relacionades amb la síndrome metabòlica que apareixen amb l’obesitat, la diabetis i les conductes de risc que afavoreixen la transmissió de les hepatitis víriques. 

Com a fervent defensora de la necessitat d’educar a la població, crec que és precís conscienciar als metges i equips sanitaris i sobretot es necessita voluntat política. Algunes de les causes de malaltia hepàtica es podrien prevenir mitjançant polítiques de salut pública dirigides a la ciutadania. Pel que, en la meva opinió, les associacions de pacients són importants per la seva funció d’informar i conscienciar a la població i també per la seva influència a nivell polític. S’ha de recordar que el seu rol va ser clau per aprovar els tractaments orals de l’hepatitis C.

En aquest moment, caldria un moviment associatiu per requerir que les etiquetes dels aliments avisessin d’una manera accessible i fàcil d’entendre sobre certs riscos que comportaria la seva ingesta. Per exemple: “Aquest aliment conté massa sucre que pot ser nociu per a la seva salut” o “El contingut en sal supera la concentració recomanada”. Fa anys que es van començar i segueixen campanyes contra l’hàbit de fumar, les caixes de cigarrets indiquen: “Fumar mata”. Avui en dia és una situació normalitzada i no es pot fumar als hospitals, als restaurants, etc. És quelcom que s’ha acceptat culturalment i per motius de preservació de la salut.

La visió d’una associació de pacients hepàtics quan es parla de salut hepàtica i canvis en l’estil de vida ha de ser àmplia i abastar tots els aspectes. A banda de la dieta i l’alcohol és important contemplar la realització d’exercici físic, evitant una vida sedentària.

Com veu avui en dia el paper de les associacions de pacients hepàtics?

Penso que són fonamentals per a què el pacient estigui ben informat i es vinculi millor al diagnòstic i el tractament. Aquest pacient serà més adherent amb els tractaments prescrits i amb les visites programades. Tot això redundarà sens dubte en uns millors resultats de salut i de qualitat de vida percebuda.

Hem de seguir treballant junts per aconseguir l’eliminació de les hepatitis víriques al nostre país. Recentment, s’ha aprovat el Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C a Catalunya. A l’Hospital Vall d’Hebron i en altres centres sanitaris treballem activament en col·laboració amb aquest Pla i estem atenent a un gran nombre de persones que ens remeten pel seu tractament.

Com veu actualment la problemàtica de les persones amb hepatitis B?

En general s’hauria de treballar més per a l’hepatitis B, però s’ha de reconèixer que gràcies a la vacunació anti-hepatitis B que es va instaurar a Catalunya en els anys 80, s’ha avançat, s’ha aconseguit una disminució de la seva incidència a la meitat dels casos. Aquesta vacuna, que s’administra a Catalunya dins del calendari vacunal des de fa més de 20 anys a tots els nadons nascuts, ha aconseguit la pràctica desaparició de l’hepatitis B en els joves menors de 30 anys. Aquesta vacuna anti-VHB, és molt important, doncs evita l’aparició de càncer de fetge associat al virus B. S’ha de vetllar per a què tot nen sigui vacunat i les persones de bona fe no es deixin enganyar per moviments anti-vacunes.

Seguint amb l’hepatitis B disposem, per a subgrups especials, de bons tractaments administrats per via oral, segurs, ben tolerats i eficaços. Aquests tractaments suprimeixen la replicació viral i milloren el pronòstic de la malaltia, tot i que és difícil que assoleixin una cura total.

A més a més, actualment s’estan duent a terme estudis clínics amb nous medicaments que actuen a diferents nivells del cicle vital del VHB i que en un futur permetran la seva eliminació. En resum, és important tenir en compte que els tractaments per a les hepatitis B i C estan disponibles als hospitals del nostre país.

El Pla de prevenció i control de l’Hepatitis C a Catalunya, al qual m’he referit abans i que s’ha actualitzat al 2019, s’emmarca en el Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les Hepatitis Víriques (PCAVIHV), que va ser aprovat el 2017. Amb això es pot concloure que el programa d’hepatitis virals té ja un recorregut a Catalunya i s’encamina a l’eliminació de les hepatitis en poblacions concretes com els pacients en unitats de diàlisi, els malalts d’hemofília, els interns en presons, els trasplantats, les persones usuàries de drogues, etc.

D’altra banda, en algunes malalties del fetge que es consideren malalties sistèmiques, per exemple, NASH (esteatohepatitis d’origen no alcohòlic), que pot associar-se a complicacions extrahepàtiques, és fonamental coordinar l’assistència mèdica i influir en el canvi de l’estil de vida.

Ens acomiadem de la Dra. Buti tenint molt en compte les seves recomanacions i sabent que és una gran defensora de proporcionar informació als pacients i a la ciutadania en general sobre la necessitat de cuidar el fetge, prevenir les causes d’hepatopatia conegudes, vigilar les proves hepàtiques realitzar el diagnòstic precoç de les malalties hepàtiques i poder administrar si es requereix el tractament adequat.

Font: asscatinform@ nº22