La 69ª Assemblea Mundial de la Salut va aprovar l’Estratègia Mundial del Sector de la Salut per a l’Hepatitis Viral, en 2016, adoptant l’objectiu d’eliminar la infecció per hepatitis com una amenaça per a la salut pública pel 2030.

A això li van seguir els objectius mundials de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’atenció i el tractament de l’hepatitis per virus B (VHB) i per virus C (VHC). Aquests anuncis i objectius van ser importants per crear consciència i fer una crida a l’acció, no obstant, el seguiment de l’avenç als diferents països cap a aquests objectius d’eliminació ha proporcionat informació sobre les limitacions d’aquests objectius. Les metes existents comparen el progrés d’un país en relació amb els seus valors del 2015, penalitzant als països que van iniciar els seus programes abans del 2015, així com als països amb una població jove o aquells països amb una baixa prevalença.

Els autors d’aquest article recomanen que l’OMS simplifiqui els objectius d’eliminació de l’hepatitis, els canviï a objectius absoluts i permeti que els països assoleixin els objectius amb les seves pròpies iniciatives, amb la cobertura de serveis de màxim impacte. Els objectius recomanats el 2016: reduir els nous casos crònics de VHC a ≤5 per 100.000, reduir la prevalença del VHB entre els nens d’1 any a ≤0,1%, reduir la mortalitat per VHB i VHC a ≤5 per 100.000, i demostrar una disminució anual del VHB i el VHC en nous casos d’hepatitis crònica relacionats amb el VHC i el VHB.

L’objectiu d’aquestes recomanacions no és reduir les expectatives ni disminuir els estàndards d’eliminació de l’hepatitis; sinó proporcionar objectius més clars que reconeguin els esforços d’eliminació ja realitzats i actuals als països, ajudar a mesurar el progrés cap a la veritable eliminació i motivar a altres països a seguir el seu exemple.

Reconeixem que la pandèmia mundial de COVID-19 ha afectat les prioritats, però recomanem que aquests objectius s’actualitzin per reflectir millor els objectius originals: objectius clars, que es puguin mesurar i que indiquin millor el progrés cap a la veritable eliminació de les hepatitis virals.

Exposició dels problemes detectats

En primer lloc, els objectius d’impacte actuals per a la reducció de la mortalitat i la incidència són relatius a una línia de base del 2015 quan les dades epidemiològiques de l’hepatitis no es recopilaven sistemàticament a la majoria dels països.

Les metes relatives del 2015 també penalitzen als països que van tenir un punt de partida baix el 2015. Els països amb poblacions joves infectades pel VHC (per exemple, Austràlia i el Regne Unit) tindran dificultats per aconseguir les metes de mortalitat actuals, fins i tot amb programes sòlids per a una eliminació nacional, ja que la seva mortalitat el 2015 ja era baixa. De manera similar, els països amb una incidència baixa el 2015 (per exemple, els Països Baixos pel VHC; gran part d’Europa Occidental i les Amèriques pel VHB) tindran dificultats per assolir una reducció addicional de la incidència del 90% pel 2030.

En segon lloc, les directrius actuals són ambigües. Una reducció del 90% en la incidència d’infeccions cròniques per VHB (en comparació amb la línia de base del 2015) això és inconsistent amb una prevalença de 0,1% de la infecció per VHB en nens de cinc anys el 2030 com suggereix l’OMS. La primera afavoreix als països que van començar la vacunació universal entre el 2015-2020 (per exemple, el Japó i el Regne Unit), mentre aquest últim avenç afavoreix als països / regions que han tingut programes de vacunació des d’abans del 2015 (per exemple, la Xina i Taiwan).

Per últim, els objectius de cobertura de serveis són confosos ja que no inclouen totes les opcions disponibles pels països (per exemple, tractament antivíric de dones embarassades; ús d’immunoglobulina profilàctica contra l’hepatitis B).

Recomanacions dels autors

Els autors recomanen que l’OMS simplifiqui els objectius d’eliminació de l’hepatitis, canviï els objectius absoluts i permeti als països assolir aquests objectius amb les seves pròpies iniciatives de cobertura de serveis que tinguin el màxim impacte. Els objectius recomanats corresponen aproximadament als objectius de l’OMS, però es tradueixen a números absoluts. També mostra els diferents nivells en les mesures recomanades per seguir el progrés cap a aquests objectius.

La reducció de la mortalitat ha d’anar acompanyada d’una disminució dels nous casos de carcinoma hepatocel·lular (HCC) en relació amb el VHB / VHC que seria un substitut mesurable de la mortalitat general relacionada amb el fetge. Els països amb una prevalença baixa d’hepatitis viral poden assolir l’objectiu de mortalitat i encara tenir un nombre creixent de casos d’HCC relacionats amb el VHB / VHC. Aquesta combinació garantiria que es prenguin mesures per reduir la mortalitat i la càrrega de morbiditat per VHB / VHC.

L’Observatori Polaris, presenta els models desenvolupats als països on es preveu que s’assoliran els objectius d’eliminació de l’OMS pel 2030, els existents i els objectius absoluts recomanats. Les anàlisis es basen en dades històriques de tractament i detecció fins el 2019 amb projeccions pel 2030, sense incloure l’impacte de la pandèmia COVID-19. Hi ha hagut un impacte negatiu als serveis relacionats amb l’hepatitis; no obstant, l’impacte total de COVID-19 és difícil d’incorporar en el moment d’aquesta anàlisi.

Utilitzant els criteris existents, s’espera que només tres països aconsegueixin la reducció del 90% en la incidència del VHB. Cap assolirà una reducció del 65% en la mortalitat en relació amb el 2015, i cap país aconseguirà tots els objectius actuals d’eliminació del VHB. De manera similar, s’espera que només quatre països assoleixin tots els objectius actuals d’eliminació del VHC.

La prevalença de l’antigen de superfície del VHB (HBsAg) entre els nens de 5 anys reflecteix l’impacte dels programes de profilaxi instituïts 5 anys abans. Canviar la meta de prevalença entre els nens de 5 anys a 1 any permetria a 20 països més assolir la meta absoluta de 0,1% pel 2030. Això reflectiria els beneficis dels seus programes de vacunació en 4 anys addicionals. Aquesta mesura també es correlaciona bé amb una baixa incidència (≤5 por 100.000) entre la població total. Per tant, no es necessita un objectiu (relatiu) separat.

S’estima que 76 països aconseguiran una taxa de mortalitat per VHB de 5 per 100.000, però només dos també tindran una reducció anual dels casos d’HCC (Finlàndia i el Japó). Això destaca la necessitat d’un major debat; més enllà de l’abast d’aquest article, amb respecte a les pautes de tractament internacionals i nacionals actuals contra el VHB massa estretes i restrictives per obtenir una disminució significativa any rere any en els casos d’HCC relacionats amb el VHB.

Passar d’una reducció relativa en la incidència del VHC, a un límit absolut de 5 per 100.000 permet que 25 països addicionals, amb una prevalença baixa del VHC assoleixin els nous objectius. Té poc sentit esperar que un país amb baixa prevalença i incidència del VHC gasti recursos per reduir encara més la incidència, si el VHC no es considera un gran problema de salut pública. De manera similar, passar a un objectiu absolut de 5 per 100.000 per a la mortalitat per VHC, permetria que tots els països que van començar amb una taxa de mortalitat baixa el 2015 assoleixin els nous objectius (15 països). En general, s’espera que altres 11 països, aconsegueixin tots els nous objectius en relació amb els objectius d’eliminació existents de l’OMS.

L’objectiu d’aquestes recomanacions no és reduir les expectatives ni disminuir els estàndards d’eliminació de l’hepatitis; sinó proporcionar objectius més clars que reconeguin els esforços d’eliminació passats i actuals dels països, ajudar a mesurar el progrés cap a la veritable eliminació i motivar a altres països a seguir el seu exemple. També creiem que els països estan en la millor posició per seleccionar la combinació de cobertures de serveis que els permetria complir amb els objectius globals revisats. Això és particularment important durant la pandèmia de COVID-19 que pot haver portat a la desviació de recursos dels programes d’hepatitis. Després de cinc anys de progrés i avaluació, recomanem que l’OMS reconsideri i perfeccioni els objectius d’eliminació existents el 2020.

 

Font: H Razavi i col·laboradors. Journal of Viral Hepatitis

Referència: https://doi.org/10.1111/jvh.13412

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

Related Post