Els nous medicaments contra l’hepatitis C permeten utilitzar els òrgans afectats pel VHC per a trasplantaments

Inconcebible fins fa uns anys, el món dels trasplantaments va abraçar la pràctica de trasplantar òrgans infectats amb hepatitis C en pacients no infectats, com una forma de reduir llargues llistes d’espera per salvar ronyons, fetges, cors i pulmons.

La raó principal d’aquest canvi de rumb és simple: nous medicaments antivirals fàcils de tolerar amb una eficàcia superior al 95% han transformat el tractament de l’hepatitis C, un virus que pot destruir lentament el fetge. Un petit però creixent cos d’investigació de la Universitat de Pennsilvània i altres pioners mostra que aquests medicaments poden curar la infecció de l’hepatitis C en pacients trasplantats que accepten òrgans infectats, pel general amb només de 4 a 12 setmanes de tractament. A la vegada, la crisi d’opiacis ha significat que hi ha més òrgans disponibles de persones amb hepatitis C, que poden propagar-se mitjançant l’ús de drogues injectables.

Ara, la pregunta és si aquest enfoc hauria de continuar estudiant-se en assajos clínics o obrir-se d’immediat als 114.000 nord-americans que esperen trasplantaments. Als pacients se’ls informa sobre els riscos potencials d’acceptar òrgans amb el virus i no perden el seu lloc a les llistes de trasplantaments si declinen.

Almenys un centre de trasplantaments, a la Universitat de Washington, no s’està aturant. Va anunciar al juny que a tots els pacients amb trasplantament de cor se’ls hi oferiran cors adequats de donants infectats amb hepatitis C. Els cors infectats poden arribar a representar fins a vuit dels 48 trasplantaments de cor que UW Medicine realitza anualment, va dir en un comunicat de premsa.

“Una major disponibilitat d’òrgans de donants significa trasplantaments més ràpids per a les persones a la llista d’espera, i les esperes més curtes s’associen amb millors resultats pels pacients”, va dir Shin Lin, cardiòleg de UW i especialista en trasplantament de cor.

Paul E. Sax, un especialista en malalties infeccioses de la Harvard Medical School i Brigham and Women’s Hospital, està a favor d’una adopció tan ràpida. “Hi ha avenços en la medicina que són tan dramàtics que són obvis”, va dir. “Això ha de passar ràpidament al l’estàndard d’atenció”.

Però un comitè convocat per la Societat Nord-americana de Trasplantaments insta a un enfoc més lent. El panell de 15 membres, inclòs l’especialista en trasplantament de fetge Penn, David S. Goldberg, va publicar l’any passat una revisió que va concloure que es necessiten més estudis per comprendre completament els riscos i beneficis a llarg termini.

“Sé que hi ha alguns centres que pensen que és el correcte. Oferir òrgans infectats amb hepatitis”, va dir l’autor principal, Josh Levitsky, especialista en trasplantament de fetge de la Universitat Northwestern. “Només recomanaria que es faci sota protocols d’investigació perquè puguin informar les dades”.

Niraj Desai, director del programa de trasplantament de ronyó de la Universitat Johns Hopkins, es va fer ressò d’aquesta preocupació. “En aquest punt”, va dir en un correu electrònic, “segueix sent important que els resultats dels pacients siguin seguits i informats perquè tots en el camp del trasplantament d’òrgans puguin conèixer quins són els resultats en un major nombre de pacients del que s’ha informat fins ara”.

Fins ara, els estudis petits (prop de 100 casos publicats en total) han tingut èxit amb tots els principals trasplantaments d’òrgans toràcics, fins i tot pulmons. Entre els centres que investiguen l’enfoc a més de Penn es troben Hopkins, Vanderbilt University, Brigham and Women’s Hospital i Massachusetts General Hospital.

Penn, el primer en saltar al territori ètic inexplorat que va començar fa dos anys, ha eradicat l’hepatitis C en 20 pacients amb trasplantament renal que usen el medicament Zepatier, donat per Merck. Penn ha fet el mateix en 10 pacients amb trasplantament de cor i està per expandir-se als trasplantaments de pulmó. Fins el moment, cap pacient amb trasplantament d’hepatitis C ha estat incurable.

Normalment, els òrgans infectats amb hepatitis C només s’ofereixen a pacients que ja tenen el virus, o bé les precioses donacions es tiren.

L’ús d’aquests òrgans posaria un bony petit però significatiu a la llista d’espera nacional, el que permet uns milers de trasplantaments d’òrgans addicionals cada any, estimen els experts.

No obstant, tant el nombre com la qualitat dels òrgans infectats amb hepatitis C han augmentat molt degut a què molts joves moren per sobredosi d’opiacis. Entre el 2000 i el 2016, el nombre de donants infectats es va triplicar amb escreix, de 181 a 661, va trobar un estudi.

En una publicació del bloc pel New England Journal of Medicine, Sax de Harvard va escriure que usar òrgans infectats per salvar a les persones a la llista d’espera és “un tràgic raig de llum per l’horrible núvol epidèmic d’opiacis”.

Tot i així, queden preguntes per respondre sobre el millor règim de tractament, quan ha de començar la teràpia i quan ha de durar. Les inquietuds de seguretat a llarg termini estan sense resoldre.

“No tenim el tipus de dades que necessitem per dir si els pacients (que reben els ronyons infectats) tenen més rebuig”, va dir l’especialista en trasplantament de ronyó de Penn, Peter P. Reese. “No podem descartar-ho. És possible que hi hagi més dany immunològic amb la infecció d’hepatitis C”.

Una possible barrera per a l’adopció generalitzada pot estar disminuint. El cost de les principals teràpies antivirals ha disminuït degut a la competència. Merck, per exemple, va reduir recentment el preu de llista d’un curs de Zepatier en un 60%, a 21.840 dòlars. Això debilita el preu de 24.600 dòlars del nou participant, Mavyret d’Abbvie.

Medicare cobriria el tractament antiviral per a la infecció hepàtica induïda per trasplantament, van informar els Centres de Serveis de Medicare i Medicaid en un correu electrònic. Les asseguradores privades també poden ser receptives a l’enfoc, que és més cost-efectiu a llarg termini que les teràpies de suport com la diàlisi renal.

“Aquests són medicaments cars, i és un factor, però l’experiència d’altres centres que han seguit aquest camí ha estat que el 100% dels pacients estan coberts”, va dir en el comunicat de premsa el cirurgià cardiotoràcics d’UW Jason Smith. “No hem escoltat que un centre hagi obtingut una denegació [d’una asseguradora] que s’hagi mantingut”.

Els experts coincideixen en què els pacients, dins o fora dels estudis, han de ser informats del petit risc de transmetre una infecció que no respon al tractament amb medicaments antivirals i continua causant inflamació hepàtica nociva.

Però Robert S. Brown Jr., director del centre de trasplantament de fetge a Weill Cornell Medical College, va posar aquest risc en perspectiva. “La taxa de fracàs d’aquests medicament és del 3%”, va dir en un article en el lloc web de salut Healio. “El risc de morir a la llista d’espera és major que això. Certament no és un problema ètic en termes de risc-benefici”.

Kiran Shelat, de 65 anys, de Yardley, està d’acord. El ronyó infectat que va rebre fa dos anys a Penn el va alliberar de la diàlisi debilitant i li va restaurar la capacitat de gaudir de la vida: fer exercici, caminar i viatjar amb la seva dona.

“Per suposat, la gent ha de prendre una decisió informada”, va dir l’enginyer civil. “Però al mateix temps, la gent no hauria de tenir por. Aquest és el meu missatge”.

Font: 2.philly.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT