Els nous fàrmacs enfront al VHC disminueixen el risc de mortalitat els primers 18 mesos després de finalitzar el tractament
Aquest efecte beneficiós de la teràpia oral enfront a l’hepatitis C s’observa fins i tot en pacients amb problemes de dependència a drogues i/o alcohol.
D’acord amb un estudi, els resultats del qual han estat publicats a Clinical Infectious Diseases, el tractament basat en AAD enfront al VHC redueix de forma significativa la mortalitat en persones amb hepatitis C. L’estudi va comparar a pacients amb hepatitis C que havien rebut tractament amb AAD amb pacients que no havien rebut tractament. Les taxes de mortalitat en els primers 18 mesos després de finalitzar el tractament van ser de forma significativa més baixes en els pacients als quals se’ls hi va administrar la teràpia antiviral que en aquells que no van ser tractats. Després de controlar els resultats per potencials factors de confusió, es va trobar que el tractament basat en AAD es va associar amb una disminució d’un 57% en el risc de mort.
És ben sabut que els AAD enfront al VHC han suposat una revolució en el tractament de l’hepatitis C, amb fàrmacs orals que assoleixin taxes de RVS -el que es considera sinònim de la curació del VHC- superiors a un 90% en els assajos clínics. L’ús d’aquests tractaments d’alta efectivitat en la pràctica clínica s’ha associat amb un menor risc de progressió de la fibrosi hepàtica. No obstant, fins ara, cap estudi de gran volum havia avaluat el benefici del tractament amb AAD sobre la supervivència.
Una revisió sistemàtica d’assajos clínics, duta a terme recentment per l’organització Cochrane per avaluar els resultats clínics dels AAD enfront al VHC, va arribar a la conclusió que, degut a la manca d’estudis amb un seguiment a llarg termini dels pacients, no existeix evidència suficient com per afirmar que l’ús d’aquest tipus de teràpia suposi un benefici clínic significatiu en termes de supervivència o de progressió de la malaltia hepàtica en pacients que van assolir una RVS al tractament.
Diversos experts i organitzacions comunitàries d’ambdós costats de l’Atlàntic van criticar la revisió sistemàtica de Cochrane per un mal disseny i per no comptar amb evidències prèvies altament afiançades.
A l’estudi els resultats del qual ara es publiquen els investigadors van emprar les dades procedents de la cohort nord-americana ERCHIVES (acrònim en anglès de Cohort de Veterans Infectats pel VHC Establerta Electrònicament) per comparar la supervivència entre les persones tractades amb un de dos règims orals d’AAD i pacients que no van rebre tractament. Els règims AAD utilitzats van ser sofosbuvir/ledipasvir (Harvoni®) (n=5.497) i paritaprevir/ritonavir/ombitasvir i dasabuvir (Viekirax®/Exviera®) (n=1473).
Es va excloure de l’anàlisi als pacients coinfectats pel VIH, pel VHB i càncer hepàtic, així com també a aquelles persones que no disposaven de resultats basals de càrrega viral del VHC o de resultats de l’escala FIB-4 de malaltia hepàtica.
La població total de l’estudi va incloure a 6.970 persones amb hepatitis C que van rebre tractament enfront al VHC durant, com a mínim 14 dies, i a un nombre similar de pacients amb hepatitis C que no van rebre teràpia com a grup de control.
La mitjana d’edat dels participants va ser de 61 anys. Al voltant d’un 96% dels invididus eren homes. Un 94% dels pacients tractats amb sofosbuvir/ledipasvir i un 90% dels quals es va administrar paritaprevir/ritonavir/ombitasvir i dasabuvir van assolir RVS.
Els resultats de l’anàlisi mostren algunes diferències significatives entre els pacients tractats i els pacients del grup control. Aquells que van rebre tractament basat en AAD van tenir més probabilitats de ser obesos i tenir cirrosi hepàtica; no obstant, van ser menys propensos a tenir problemes renals greus, a tenir problemes de dependència a drogues i/o alcohol, i patir anèmia.
Durant els primers 18 mesos de seguiment, la mortalitat va ser, de forma significativa, major entre els pacients que no van rebre tractament (2,5%) que entre els pacients que van prendre qualsevol dels règims de tractament possibles (un 0,3% amb paritaprevir/ritonavir/ombitasvir i dasabuvir i un 1,4% amb sofosbuvir/ledipasvir).
El tractament mab qualsevol dels dos règims (quocient de risc [QR]: 0,43; interval de confiança del 95% [IC95%]: 0,33 – 0,57) i assolir RVS12 (CR: 0,57; IC95%: 0,33 – 0,99) es van associar, de forma significativa, amb una disminució de la mortalitat.
Entre un 17% i un 20% de les persones tractades tenien una història de dependència a l’alcohol i/o a drogues. No obstant, aquest fet no es va associar amb una disminució de la probabilitat de supervivència. “Els nostres resultats suggereixen que una història de consum d’alcohol i drogues no hauria de ser un impediment perquè els professionals sanitaris ofereixin als seus pacients el tractament enfront a l’hepatitis C”, assenyalen els investigadors.
En les seves conclusions, els investigadors afirmen: “La teràpia enfront a l’hepatitis C amb qualsevol dels dos règims d’AAD més emprats i aconseguir RVS s’associa amb una disminució significativa de la mortalitat, un benefici que s’observa en els primers 18 mesos de tractament”. I afegeixen: “S’espera que els beneficis del tractament a nivell poblacional siguin també substancials”.
