Els nivells de ferro a la sang podrien ser clau per alentir l’envelliment
Científics de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit) i de l’Institut Max Planck de Biologia de l’Envelliment (Alemanya) han identificat o gens vinculats a l’envelliment que podrien ajudar a explicar per què algunes persones envelleixen a un ritme diferents al d’altres.
Aquest treball internacional, que utilitza dades genètiques de més d’un milió de persones, suggereix que el manteniment de nivells saludables de ferro a la sang podria ser la clau per envellir millor i viure més temps.
Els descobriments podrien accelerar el desenvolupament de fàrmacs per reduir les malalties relacionades amb l’edat, prolongar els anys de vida saludable i augmentar les possibilitats de viure fins a una edat avançada sense malalties, segons els investigadors.
L’envelliment biològic, el ritme al qual els nostres cossos disminueixen amb el temps, varia entre les persones i impulsa les malalties més mortals del món, incloent les malalties cardíaques, la demència i els càncers.
Al seu estudi, publicat a la revista Nature Communications, els científics es van centrar en tres mesures relacionades amb l’envelliment biològic: la durada de la vida, els anys de vida sense malalties i la vida extremadament llarga (longevitat). Van reunir informació de tres conjunts de dades públiques per permetre una anàlisi amb un detall sense precedents. El conjunt de dades combinats equivalia a estudiar 1,75 milions de vides o més de 60.000 persones extremadament longeves.
L’equip va identificar deu regions del genoma relacionades amb la llarga vida, la salut i la longevitat. També van trobar que els conjunts de gens vinculats al ferro estaven sobrerepresentats en la seva anàlisi de les tres mesures de l’envelliment.
Els investigadors ho van confirmar emprant un mètode estadístic, conegut com a aleatorització mendeliana, que suggeria que els gens implicats en el metabolisme del ferro a la sang són en part responsables d’una llarga vida saludable.
El ferro a la sang es veu afectat per la dieta i els nivells anormalment alts o baixos estan vinculats a condicions relacionades amb l’edat, com la malaltia de Parkinson, les malalties hepàtiques i la disminució de la capacitat del cos per lluitar contra les infeccions en la vellesa.
Els investigadors diuen que el disseny d’un fàrmac que pugui imitar la influència de la variació genètica al metabolisme del ferro podria ser un pas futur per superar alguns dels efectes de l’envelliment, però adverteixen que es requereix més treball.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
