Els nanomateriales magnètics podrien ajudar en el tractament contra la fibrosi hepàtica, segons un estudi
Un equip de científics de la Universitat Federal del Bàltic Immanuel Kant ha comparat diferents tractaments contra la fibrosi hepàtica. Segons els seus descobriments, els nanomateriales magnètics poden convertir-se en la base d’un enfoc completament nou del tractament contra la fibrosi, ja que ajuden a evitar els problemes associats amb els mètodes terapèutics tradicionals.
“El lliurament dirigit de medicaments usant nanopartícules magnètiques no és un enfocament nou; per exemple, actualment estan sent provades científicament com a portadores de docetaxel, un fàrmac contra el càncer de pròstata. Els estudis suggereixen que les nanopartícules magnètiques poden acumular-se eficaçment en els teixits funcionals del fetge i, per tant, poden utilitzar-se com a portadores de molècules de medicaments en la teràpia de la fibrosi hepàtica”, explica Valeria Rodionova, la líder de l’estudi, que s’ha publicat a la revista Cell.
La fibrosi pot afectar a diferents òrgans del cos. En el curs d’aquesta malaltia, el teixit hepàtic és reemplaçat per teixit connectiu (cicatricial) que impedeix el funcionament normal de l’òrgan. Es desenvolupa com una reacció a una inflamació de llarga durada i es suposa que aïlla el lloc de la inflamació dels teixits circumdants. Per exemple, la fibrosi hepàtica crònica pot tenir lloc si el fetge està constantment influenciat per toxines, virus o alteracions metabòliques. El dany hepàtic es produeix per la mort dels hepatòcits, el principal tipus de cèl·lules hepàtiques que asseguren el funcionament de l’òrgan.
A mesura que els hepatòcits moren i son reemplaçats per cèl·lules de teixit connectiu, les funcions hepàtiques disminueixen i si el pacient no rep tractament, pot desenvolupar-se una cirrosi. La cirrosi és una malaltia mortal: els pacients que la pateixen viuen de 2 a 4 anys i moren amb un dolor insuportable. En les seves primeres etapes, la fibrosi no presenta símptomes i sovint es diagnostica quan el pacient comença a experimentar una insuficiència hepàtica greu.
Actualment, existeixen pocs mètodes eficaces per tractar la fibrosi hepàtica, i tots ells funcionen de forma indirecta, principalment mitjançant la reducció de les reaccions antiinflamatòries. Molts científics estan treballant en nous medicaments que afectarien als mecanismes reguladors del desenvolupament del teixit connectiu. El paper principal en aquest procés l’exerceixen les cèl·lules d’Ito, pel que han estat escollides com a dianes dels fàrmacs.
Malgrat els avantatges dels nous fàrmacs, la seva administració dirigida segueix sent una tasca complexa. La solució pot residir en l’ús de nanopartícules magnètiques com a portadores. Les nanopartícules magnètiques terapèutiques més difoses es basen en l’òxid de ferro. La seva mida varia entre 1 i 10 nm, que és més petit que el de qualsevol cèl·lula animal, i els seus moviments en el cos poden regular-se mitjançant un camp magnètic extern.
En la pràctica real, les nanopartícules mai s’empren en la seva forma pura, sinó que s’hibriden amb altres materials, per exemple, es col·loquen dins de càpsules polimèriques en l’etapa de síntesi. Això permet als científics regular les propietats de les partícules: la seva càrrega, l’estabilitat en els ambients amb diferent acidesa, la capacitat de penetrar en les cèl·lules, i així successivament. La hibridació també redueix la seva possible toxicitat.
Les nanopartícules híbrides poden emprar-se no només per tractar, sinó també per diagnosticar malalties hepàtiques. Si les molècules que s’uneixen específicament amb les cèl·lules del teixit connectiu del fetge es col·loquen en la superfície d’aquestes partícules, es pot usar la ressonància magnètica per visualitzar les àrees de la seva acumulació i així identificar els llocs de cirrosi. El nou mètode pot ajudar als pacients a evitar biòpsies doloroses que actualment es consideren un procediment estàndard en el diagnòstic de la fibrosi hepàtica.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
