Els misteris que envolten als anticossos contra el coronavirus

Encara no hi ha evidència científica sobre si la immunitat desenvolupada pels infectats és suficient per evitar un nou contagi i tampoc quant de temps dura.

El Ministeri de Sanitat està organitzant un estudi amb tests ràpids per a què, en les properes setmanes, es pugui estimar el nombre aproximat de persones que han passat la COVID-19 i han desenvolupat anticossos front al coronavirus. Aquesta investigació, dirigida per l’Institut de Salut Carlos III en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística, realitzarà proves a 60.000 persones durant un període de tres setmanes.

Els resultats d’aquest estudi ajudaran a les autoritats en el procés de “desescalada” de la quarantena doncs, en aquests moments, existeix un gran desconeixement sobre quin és el percentatge real de la població espanyola que ja hauria passat la malaltia provocada pel nou coronavirus i seria, en teoria, immune. Fins ara, els casos asimptomàtics i lleus de COVID-19 han estat fora del ‘radar’ de les autoritats sanitàries, degut a la restricció de criteris per a la realització de proves PCR, per la important limitació de recursos per realitzar-les. El nombre de casos confirmats a Espanya és només el pic més gran del iceberg, que consisteix principalment en casos greus, mentre que els casos asimptomàtics i lleus són la part oculta i submergida del glaç epidemiològic de la COVID-19.

Tot i que aquest estudi basat en anticossos ens aporti dades molt necessàries sobre com s’ha propagat el coronavirus per Espanya, és igualment important entendre les incerteses que l’envolten. Actualment es desconeixen múltiples aspectes sobre els anticossos produïts per les persones que s’infecten pel coronavirus. Aquestes són les principals incògnites:

Anticossos indica immunitat?

Sabem, per múltiples estudis, que l’absoluta majoria de persones que s’infecten pel coronavirus i es recuperen produeixen anticossos contra aquest. No obstant, encara no sabem amb certesa si la presència d’anticossos indica, per si mateixa, immunitat front al coronavirus i viceversa, tampoc sabem si no trobar anticossos a nivells suficients o detectables indicava vulnerabilitat a una nova infecció. Com pot donar-se aquest fet en aparença tan contradictori?

Limfòcits T: La producció d’anticossos és només una de les múltiples estratègies que usa el sistema immunitari per combatre els virus. Així, per exemple, la producció i el manteniment a llarg termini de limfòcits T memòria (cèl·lules defensives que “recorden” al coronavirus i persisteixen en el cos després de la infecció) també són essencials en evitar noves infeccions.

Neutralitzants: Que existeixin anticossos contra el coronavirus en sang a nivells elevats no implica directament que aquests protegeixin front a la infecció. És perfectament possible que certs anticossos no tinguin suficient eficàcia contra el virus (no siguin neutralitzants). Això és un fet que s’observa en multitud d’infeccions, com aquelles causades pels virus herpes, hepatitis C o VIH. Els pacients produeixen una gran varietat d’anticossos contra virus, però pot ser que només cert percentatge d’ells sigui neutralitzant i tingui activitat front als virus o pot ser que cap ho sigui.

Nivells diferents: Per complicar encara més les coses, les persones que passen la infecció per coronavirus i es recuperen podrien mostrar nivells molt diferents d’anticossos. Un recent estudi sobre 175 pacients a la Xina (que encara no ha estat revisat per experts científics) va registrar que un 30% dels pacients que van tenir símptomes lleus van mostrar baixos nivells d’anticossos i en un 6% aquests anticossos no es detectaven en absolut. El que porta a una altra qüestió: quin nivell d’anticossos és suficient per aconseguir immunitat front al virus? Tampoc ho sabem.

Quant de temps duren els anticossos?

De moment, ningú sap quant durarà la immunitat front al coronavirus, ni tampoc quant de temps persistiran els anticossos en les persones que han superat la malaltia ni quant de temps seran efectius per combatre el virus davant d’una possible reinfecció. És impossible saber-ho quan només han passat poc més de quatre mesos des de que es va detectar la presència del virus en humans. Els estudis que ens poden donar pistes al respecte, amb bastants limitacions, són aquells que s’han realitzat en persones que han passat infeccions per altres coronavirus, com els típics estacionals que provoquen refredats, o pels virus SARS i MERS. Sabem, per exemple, que els dos principals tipus de coronavirus estacionals en l’ésser humà (OC43 i 229E) solen causar epidèmies cada tres anys. A més, tampoc s’ha observat immunitat a llarg termini en les persones front als quatre coronavirus epidèmics.

L’especialista en malalties infeccioses i epidemiòleg Marc Lipsitch a The Washington Post aporta més dades que donen suport a la idea d’una immunitat passatgera. Una investigació va observar que els pacients que es tornaven a exposar a una soca del mateix coronavirus estacional un any després no es tornaven a infectar. Tanmateix, quan se’ls hi aplicava una soca lleugerament diferent després d’aquest temps la seva protecció era només parcial.

Un altre estudi va observar que quan els pacients tornaven a exposar-se a la mateixa soca de coronavirus un any després, aquests sí es van infectar, però tenien símptomes més lleus i la seva càrrega viral era més baixa, especialment aquells que van tenir una potent resposta immunitària en la primera exposició. Altres investigacions han comprovat que els pacients que van passar el SARS tenien anticossos en sang dos anys després i els que es van contagiar amb el MERS fins gairebé tres anys després, tot i que la seva habilitat per neutralitzar a aquests virus estava en declivi, pel que no podem saber amb certesa si aquestes persones estaven protegides front a una nova infecció pels mateixos virus.

Els indicis que ofereixen aquestes investigacions ens fan pensar que és possible que, en la majoria de persones, la immunitat (total o parcial) front al coronavirus pugui durar un o diversos anys. Tot i així, malauradament, no ho sabrem amb certesa fins que passi el temps. Aquesta dada va ser clau en la immunitat col·lectiva front al coronavirus durant els propers anys, doncs depenent de com de duradora sigui aquesta immunitat, les epidèmies estacionals de COVID-19 seran més o menys probables. Per cert, tampoc es coneix si l’exposició anterior a altres soques de coronavirus (com els estacionals que provoquen refredats) podria oferir certa protecció front al virus SARS-CoV-2.

En definitiva, no sabem encara si tots els pacients de COVID-19 generen anticossos a llarg termini i a nivells suficients, ni tampoc si són protectors o quant de temps duraran. Massa misteris que resulta vital desxifrar per enfrontar-nos al coronavirus i que científics a tot el món tractaran de resoldre durant els propers mesos.

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT