Els llocs supervisats de consum de drogues ofereixen oportunitats per a les proves i el tractament del VHC

Els llocs d’injecció segura podrien ajudar a controlar les epidèmies de VIH i hepatitis entre les persones que usen drogues.

La majoria de les instal·lacions supervisades de consum de drogues ofereixen proves i referències del virus de l’hepatitis C (VHC), però molt poques ofereixen tractament, el que indica que podrien exercir un paper més important en la reducció de la transmissió i els resultats negatius de l’hepatitis C, segons una investigació presentada el 2 d’agost a la 22ª Conferència Internacional sobre la SIDA (AIDS 2018) a Amsterdam.

El VHC, el virus de l’hepatitis B (VHB) i el VIH es propaguen fàcilment a través de l’equip compartit d’injecció de drogues, i les persones que usen drogues tenen altes taxes d’aquestes infeccions. La sobredosi de drogues també és una preocupació creixent, empitjorada per la introducció de fentanil i altres opiacis que són molt més forts que l’heroïna.

L’aparició d’antivirals d’acció directa altament efectius i ben tolerats ofereix l’oportunitat d’estendre el tractament contra l’hepatitis C més enllà dels especialistes en malalties hepàtiques. Els models matemàtics, i les primeres evidències del món real, suggereixen que proporcionar tractament a suficients persones podrien eliminar l’hepatitis C com una amenaça per a la salut pública. Com un dels grups de major risc, les persones que s’injecten drogues són clau per aquest esforç.

Les sales de consum de drogues, conegudes en alguns països com instal·lacions d’injecció supervisades, permeten a les persones usar drogues sota la supervisió de personal capacitat, que pot administrar naloxona (Narcan) si és necessari per revertir les sobredosis d’opiacis. Proporcionen xeringues estèrils i altres equips per prevenir la transmissió del VIH, el VHB i el VHC. Redueixen l’ús de drogues del carrer i l’eliminació inadequada de xeringues, a més d’oferir a les persones un punt d’entrada per buscar tractament d’addiccions i atenció mèdica.

Els llocs de consum supervisat tendeixen a servir a les persones més vulnerables que s’injecten drogues, incloses les persones que s’enfronten problemes de salut mental i la manca de vivenda. La investigació ha demostrat que redueixen els comportaments de risc i els danys associats amb el consum de drogues, inclosa la sobredosi i la transmissió de malalties infeccioses.

Actualment hi ha prop de 100 sales de consum de drogues a tot el món, la majoria d’elles a Europa. Amsterdam va ser una de les ciutats pioneres en el concepte en els anys 80. Austràlia té un centre d’injecció supervisat a Sidney i n’intenta obrir un altre a Melbourne. L’Insite de Vancouver, la primera instal·lació d’Amèrica del Nord, va atendre a més de 7.300 persones el 2017. Diverses ciutats estan actualment competint per obrir el primer lloc de consum supervisat als Estats Units, incloent San Francisco, Nova York, Filadèlfia i Seattle. Malgrat el gran nombre de persones que s’injecten drogues a Londres i en altres llocs, el Regne Unit actualment no té sales de consum de drogues.

L’estudi, realitzat el 2016, va incloure 49 llocs de consum supervisat. La majoria va estar en els Països Baixos (20 llocs operatius, dels quals 9 van participar a l’estudi), Alemanya (26 llocs operatius i 17 participants), Suïssa (18 llocs operatius i 7 participants), Espanya (15 llocs operatius i 9 participants). Dos dels sis llocs a Dinamarca, ambdós llocs a França, i l’únic lloc en aquell moment a Austràlia, Canadà, Luxemburg i Noruega també hi van participar (Canadà ha obert més llocs).

Entre els llocs participants, el 67% van ser administrats per organitzacions sense ànim de lucre, el 40% per governs, el 7% per particulars i un per una església. El finançament prové principalment de fonts locals o municipals (71%), seguida de fonts estatals o regionals (36%) i governs nacionals (13%). La majoria de les sales de consum (57%) estaven ubicades juntament amb altres serveis utilitzats per persones que s’injectaven drogues, el 30% eren instal·lacions independents i el 20% eren operacions mòbils.

El nombre mig de visites per dia va ser de 80 i, de mitjana, els llocs tenien 12 estacions o espais pel consum de drogues. La majoria de les persones els van usar per injectar-se drogues, però alguns també van fumar o van inhalar drogues.

Les sales de consum tenien una mitjana de set empleats remunerats i un no remunerat o voluntari al lloc durant un dia típic. El 80% va donar feina a infermeres, el 78% va incloure a treballadors socials, el 44% tenia metges al lloc, el 28% tenia educadors de salut i el 22% incloïa consellers pagats.

Gairebé tots els llocs de consum ofereixen distribució de xeringues, condons i referències per a serveis de salut, tractament d’addicció a les drogues o altres cures. Una quarta part va oferir teràpia de substitució d’opiacis en el lloc (OST, pel general, metadona o buprenorfina), mentre que el 70% va remetre persones a OST a un altre lloc. La majoria (89%) va proporcionar maneig de sobredosi en el lloc, tot i que el 26% va fer referències externes per això; el 37% va proporcionar naloxona per emportar.

Dos terços dels llocs van oferir proves de detecció del VHC in situ i assessorament previ i posterior a la prova. La majoria va proporcionar fulletons, assessorament o altres recursos educatius sobre l’hepatitis. S’estima que el 80% de les persones va rebre proves i el 60% va resultar ser positiu pel VHC (mitjana en tots els llocs). Poc més de la meitat (54%) va oferir proves de VIH.

Una quarta part dels llocs oferien monitoreig de la salut hepàtica, com proves de fibrosi en sang o FibroScan, i un 11% addicional tenia previst fer-ho. No obstant, només dos llocs (4%) van proporcionar tractament contra l’hepatitis C en el lloc i només un va planejar fer-ho. Deu programes actualment oferts o planejats per oferir tractament fora del lloc. Els llocs que donaven feina a infermeres o metges i aquells que oferien OST tenien més probabilitats de proporcionar maneig mèdic d’hepatitis C en el lloc.

Quant a d’altres serveis, la meitat dels llocs van oferir suport per a l’autogestió de la salut (en torn a una dieta saludable, l’obesitat, etc.) i el 44% va oferir atenció de salut mental. La majoria dels llocs oferien cafè o té i un lloc perquè les persones carreguessin els seus telèfons, mentre que el 78% proporcionava instal·lacions de cura personal com dutxes i bugaderia.

Quan se’ls hi va preguntar com augmentarien la capacitat amb finançament addicional per a serveis relacionats amb VHC, més de la meitat van dir que contractarien més personal, el 46% oferirien més capacitació del personal, el 41% finançarien materials educatius, el 26% contractarien a treballadors de suport i el 24% desenvoluparia vies de referència. Un programa va indicar que comprarien una màquina FibroScan.

Les sales de consum de drogues o les instal·lacions d’injecció supervisada “proporcionen una àmplia gamma de serveis socials i de salut en un entorn segur per a les persones que s’injecten drogues”, i alguns ja ofereixen serveis relacionats amb el VHC, van concloure els investigadors.

“Els recursos financers addicional pel personal qualificat i el desenvolupat de capacitats són essencials per millorar la capacitat dels serveis de VHC”, van afegir. Aquestes instal·lacions “han de considerar-se com un proveïdor de tractament de VHC de llindar baix per a les persones que s’injecten drogues a nivell de la comunitat; s’han de buscar arranjaments innovadors”.

Font: infohep.org

Referència: Schatz E et al. Study on drug consumption rooms on current practice and future capacity to address communicable diseases like HCV. 22nd International AIDS Conference, Amsterdam, abstract TUAD0101, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT