Els canvis epigenètics que persisteixen després de la curació de l’hepatitis C en les cèl·lules hepàtiques poden predir el càncer de fetge

Els investigadors francesos van informar a la revista Gastroenterology que la infecció per hepatitis C deixa canvis permanents en l’activitat dels gens en el fetge, fins i tot després que la infecció s’hagi curat i aquests canvis estiguin associats amb un major risc de càncer de fetge.

Els descobriments suggereixen que les persones amb malaltia hepàtica avançada poden seguir tenint un major risc de càncer de fetge després d’haver-se curat de l’hepatitis C i necessitaran exàmens regulars a llarg termini per l’hepatocarcinoma.

Els investigadors diuen que el seu estudi proporciona la primera evidència de canvis epigenètics causats pel VHC que estan associats amb l’hepatocarcinoma.

L’epigenètica es refereix a l’activitat dels productes químics i les proteïnes que s’uneixen a l’ADN i influeixen quan els gens formats per l’ADN estan actius i quan estan en silenci. Els canvis epigenètics es produeixen quan les cèl·lules alteren les formes en què s’activen o desactiven l’activitat dels gens. Els canvis epigenètics poden ser desencadenats per factor ambientals externs, incloent la dieta i les toxines, però també per processos de malalties en el cos humà.

A nivell molecular, els canvis epigenètics prenen dues formes. L’ADN pot arribar a ser metilat, o cobert, per un grup de molècules de metil. Això evita l’expressió de l’ADN.

L’ADN s’empaqueta per a què càpiga dins de les cèl·lules embolicant les histones. Quan està embolicat hermèticament, no es pot llegir, pel que les seves instruccions no es poden usar per fer noves proteïnes.

Aquests canvis epigenètics poden ser transitoris o permanents i governen el funcionament dels gens a nivell cel·lular. Per exemple, els gens que codifiquen la producció d’os poden estar presents en tot el cos, però els factors epigenètics determinaran quines cèl·lules usen les instruccions del gen per formar os.

Els investigadors han estat investigant el paper dels factors epigenètics en el desenvolupament de diversos càncers, especialment les formes en què els canvis epigenètics activen el creixement de les cèl·lules cancerígenes i com es produeixen aquests canvis epigenètics. Aprendre més sobre els canvis epigenètics que condueixen al càncer pot ajudar a predir qui està en risc de contraure càncer específics. Els canvis epigenètics són reversibles, pel que pot ser possible dissenyar tractaments que puguin bloquejar o revertir els canvis epigenètics que condueixen al creixement dels càncers.

Investigadors francesos han informat ara que la infecció per hepatitis C condueix a canvis permanents en l’estructura de les histones en les cèl·lules hepàtiques, el que altera l’expressió gènica. Aquests canvis són més pronunciats en els teixits hepàtics de les persones amb fibrosi avançada i cirrosi i s’associen amb un major risc de desenvolupar hepatocarcinoma (càncer de fetge). Els canvis van romandre estables detectables en persones que s’havien curat d’hepatitis C i no van ser detectables en persones amb hepatitis B o esteatohepatitis no alcohòlica (NASH).

El grup d’investigació va examinar mostres de teixit hepàtic de sis persones sense VHC, 18 persones amb infecció crònica per VHC no tractada, vuit persones curades amb teràpia antiviral d’acció directa, 13 persones curades amb teràpia basada en interferó, quatre persones amb hepatitis B i vuit persones amb NASH.

Van trobar que en les persones curades d’hepatitis C, persistien modificacions epigenètiques específiques, independentment de si havien estat tractades amb antivirals d’acció directa o tractament amb interferó.

A més, van trobar que els canvis epigenètics eren més propensos a persistir després de la curació en persones amb fibrosi avançada (F4). Aquests canvis epigenètics es van associar amb una major expressió d’oncogens associats amb la mida i la progressió del tumor en l’HCC i una menor expressió d’un possible gen supressor de tumors en el fetge.

Els investigadors també van trobar que prop de 900 gens amb modificacions epigenètiques estan relacionats amb la carcinogènesi.

“Amb freqüència, l’HCC és asimptomàtic i, per tant, no es diagnostica fins el final de l’etapa. Per tant, existeix una necessitat mèdica urgent de biomarcadors per predir el risc d’HCC”, conclouen els investigadors. “Mostrar que el VHC indueix alteracions epigenètiques persistents després de la cura amb AADs ofereix una oportunitat única per descobrir biomarcadors nous pel risc d’HCC. A més, al descobrir els canvis epigenètics induïts pel virus com objectius terapèutics, els nostres descobriments ofereixen perspectives noves per a la prevenció de l’HCC, una necessitat mèdica clau no satisfeta”.

Font: infohep.org

Referència: Hamdane N et al. HCV-induced epigenetic changes associated with liver cancer risk persist after sustained virologic response. Gastroenterology, published in advance online, 2 March 2019. DOI: https://doi.org/10.1053/j.gastro.2019.02.038

Notícia traduïda per l’ASSCAT