Els antivirals que són eficaços per a les hepatitis B i C no compleixen les expectatives que els atribueixen un efecte front al virus de la COVID-19

L’impacte del SARS-CoV-2 en pacients amb malaltia hepàtica crònica subjacent segueix sent una qüestió d’investigació en relació amb les malalties hepàtiques i l’Hepatologia.

Els autors d’aquest article, la Dra. Sabela Lens i el Dr. Xavier Forns, després de llegir diversos estudis que detallen a continuació, suggerien que els antivirals contra el VHC o el VHB podrien ser avaluats des d’un punt de vista teòric, com agents terapèutics anti-COVID-19, i van decidir comprovar aquesta hipòtesi.

Un estudi de laboratori, va examinar virtualment la terapèutica utilitzable contra el SARS-CoV-2 (COVID-19) i va mostrar que entre les 16 molècules que prometien una acció front a la COVID-19, es trobaven els inhibidors de la proteïna NS5A del virus de l’hepatitis C (VHC) velpatasvir i ledipasvir. A més, s’han estudiat models de laboratori de la polimerasa del SARS-CoV-2 enfrontant-la a diferents fàrmacs anti-polimerasa actualment en el mercat i que ja han estat aprovats pel seu ús contra diversos virus.

La superposició estructural de la polimerasa del VHC i del SARS-CoV-2 mostra que els residus que eventualment s’uneixen al fàrmac i estan presents en aquest últim, el que suggeriria potencialment l’ús de sofosbuvir, a més d’altres fàrmacs com ribavirina i remdesivir. Així mateix, l’anàleg de nucleòtid tenofovir, indicat en el tractament del virus de l’hepatitis B (VHB), ha aparegut com un fàrmac candidat contra el SARS-CoV-2 degut a la seva forta unió a la polimerasa. No obstant, la informació del diagnòstic de COVID-19 entre pacients amb infecció per VHC sota antivirals actius d’acció directa (AADs) o amb infecció per VHB en tractament amb tenofovir és escassa i no es tenen resultats d’una suposada eficàcia.

Tampoc no està clar si el VHB o VHC crònic per se podria predisposar a la infecció per SARS-CoV-2. A l’informe preliminar de dos registres Internacionales, es van informar 152 casos de COVID-19 (confirmats per laboratori) en pacients amb malaltia hepàtica crònica (EPC). El VHB i el VHC van representar en l’11,8% i el 10,5% com a causa subjacent de l’EPC, però no va haver-hi informació sobre si rebien teràpia antiviral o si tenien una malaltia activa. En un estudi que va incloure a 5.700 pacients hospitalitzats a Nueva York, el 0,1% dels pacients tenia infecció per VHB i el 0,1% infecció per VHC, però a l’igual que a l’informe anterior, no hi havia més dades disponibles sobre la teràpia antiviral.

Degut a la major prevalença de VHB a la Xina, ens centrem en els principals informes d’aquest país per estudiar la correlació entre el diagnòstic de VHB i COVID-19. En una gran sèrie de pacients hospitalitzats de Wuhan, Xina, es va observar que el 2,1% (23/1099) dels pacients estaven infectats pel VHB, encara que definit només per la presència d’HBsAg i no es van proporcionar altres dades sobre la teràpia antiviral o la fase de la malaltia.

En un altre estudi retrospectiu i de centre únic, encara no publicat, de la Xina, es va analitzar específicament l’associació entre COVID-19 i la infecció per VHB. Aquest estudi va trobar que el 12,2% (15/123) dels pacients amb COVID-19 tenien infecció pel VHB, i van reportar que la infecció pel VHB s’associava amb un curso més greu i una taxa de mortalitat més alta (13,3% versus 2,8%) però no es va detallar la informació sobre tractament amb antivirals.

Finalment, una carta recent va suggerir una associació inversa entre el VHB i la COVID-19 considerant la prevalença del VHB en diverses regions. Mentre que les taxes de VHB d’aquells amb COVID-19 es van mantenir entre 0-1,3%, les taxes de VHB corresponents entre els mateixos grups d’edat van oscil·lar entre 7-11%. Segons aquestes dades, es podria especular sobre una baixa incidència d’infecció per VHC i VHB, en pacients hospitalitzats amb COVID-19. Tanmateix, cap estudi fins a la data ha informat sobre l’efecte de la teràpia antiviral VHC / VHB en la incidència i els resultats de COVID-19.

Espanya ha estat un dels països greument afectats per la pandèmia COVID-19 amb fins a 239.638 casos confirmats fins el moment (1 de juny del 2020). A les regions més afectades (Madrid i Catalunya) la taxa d’infecció va oscil·lar entre 771-1.045 casos / 100.000 habitants. La prevalença d’infecció per VHC i VHB en aquestes regions és de l’1,02% (IC 95% 0,65-1,39) i del 0,52% (0,26-0,77), respectivament.

L’objectiu va ser avaluar la incidència de SARS-CoV2 en pacients sota teràpia antiviral “activa” amb tenofovir i AADs considerant l’efecte antiviral in vitro prèviament informat. En aquest estudi multicèntric que va involucrar a 12 centres a Espanya (10 de Madrid i Catalunya), els autors van contactar i van revisar retrospectivament els registres clínics de 341 pacients amb infecció per VHC sota teràpia antiviral amb AADs en curs y de 1.764 pacientes con infección por VHB en tratamiento con tenofovir entre febrero i maig del 2020. Només 1 pacient en tractament antiviral amb sofosbuvir / velpatasvir i 8 pacients en tractament antiviral amb tenofovir van tenir un diagnòstic confirmat per PCR de SARS-CoV-2. Aquest últim donaria com a resultat una taxa general d’infecció per COVID-19 de 293 casos / 100.000 pacients que reben teràpia activa amb AADs i 453 casos / 100.000 acientes sota tractament amb tenofovir. És important destacar que, encara que set van requerir hospitalització, cap dels pacients va morir degut a la malaltia COVID-19.

La petita mida de la mostra i el possible biaix amb respecte a la selecció de pacients amb infecció per VHB i VHC no permeten treure conclusions amb respecte a la incidència de COVID-19 en aquesta cohort. No obstant, la infecció confirmada per SARS-CoV-2 en pacients sotmesos a tractament amb AADs o teràpia amb tenofovir argumenta contra l‘eficàcia d’aquests medicaments contra aquest virus, sense excloure un efecte antiviral parcial. Tanmateix, sembla clar que es necessiten més estudis que analitzin específicament l’impacte de la pandèmia i el SARS-CoV-2 en aquestes infeccions i malalties hepàtiques associades.

Font: Journal of Hepatology

Referència: Lens S, Miquel M, Mateos-Muñoz B, García-Samaniego J, Forns X, SARS- CoV2 in patients on antiviral HBV and HCV therapy in Spain, Journal of Hepatology (2020), https://doi.org/10.1016/j.jhep.2020.07.007

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT