Eliminant l’hepatitis viral: ja és hora d’unir les visions amb l’acció
Les hepatitis virals van causar aproximadament 1,4 milions de morts el 2015, xifra similar a les produïdes per la tuberculosi i més que el VIH o la malària, però històricament han rebut una atenció insuficient per part dels donants i els responsables de les polítiques.
El mayo del 2016, l’Assemblea Mundial de la Salut va adoptar l’Estratègia Sectorial de Salut Mundial sobre Hepatitis Viral, 2016-2020, l’objectiu de la qual és eliminar l’hepatitis viral com una important amenaça per a la salut pública per l’any 2030.
L’estratègia estableix objectius globals per reduir les noves infeccions per hepatitis viral en un 90% i per reduir les morts per hepatitis viral en un 65% centrant-se principalment en el virus de l’hepatitis B (VHB) i el virus de l’hepatitis C (VHC), que són responsables de la major part de la càrrega mundial. A principis de novembre, polítics, legisladors, investigadors i membres de la societat civil es van reunir a São Paulo (Brasil), a la Cimera Mundial de l’Hepatitis per fer un balanç amb noves dades que indiquen que només uns pocs països compliran els objectius del 2030.
Les pràctiques associades amb un major risc de contraure el VHB i el VHC han contribuït a l’estigma i la discriminació dels pacients, especialment els presos i les persones que s’injecten drogues. La prevenció d’ambdues malalties implica reduir els riscos d’exposició als virus i, per a l’hepatitis B, la vacunació. La infecció aguda per VHB i VHC tendeix a ser asimptomàtica; no obstant, les infeccions cròniques poden conduir a cirrosi i hepatocarcinoma. El tractament antiviral per a l’hepatitis B no és curatiu, però pot retardar la progressió de la malaltia i millorar la supervivència; mentre que el tractament amb AADs per a l’hepatitis C pot curar al voltant del 95% dels casos.
Noves dades de l’OMS, publicats durant la Cimera, van mostrar que el nombre de persones que van ser recentment tractades per hepatitis C va augmentar d’1,1 milions el 2015 a 1,76 milions el 2016. Així mateix, 2,8 milions de persones van començar el tractament per a l’hepatitis B el 2016, enfront als 1,7 milions el 2015. Malgrat aquestes millores, les dades de l’Observatori Polaris van indicar que, si bé 82 països ara tenen plans d’hepatitis viral, només nou (Austràlia, Brasil, Egipte, Geòrgia, Alemanya, Islàndia, Japó, Holanda i Qatar) estan en camí d’assolir les seves metes d’eliminació del 2030 per a l’hepatitis C. Globalment, un repte important és el diagnòstic, amb molts països “esgotant” pacients amb hepatitis C per tractar, d’acord amb l’Aliança Mundial contra l’Hepatitis. De fet, les noves dades de Polaris indiquen que només el 20% de les persones amb el VHC han estat diagnosticades, oscil·lant entre el 44% en els països d’ingressos alts i el 9% en els països de baixos ingressos.
El preu dels AADs, especialment en països d’alts ingressos, és una barrera per proporcionar un tractament efectiu, amb un preu aproximat, per un cicle de 12 setmanes de sofosbuvir i daclatasvir, que van des dels 78 dòlars a l’Índia fins als 77.000 dòlars al Regne Unit i al voltant de 96.000 dòlars als Estats Units. Igual que molts països d’alts ingressos, Austràlia inicialment va restringir l’accés als AAD. Però el març del 2016, després de la implementació d’un acord de risc compartit amb companyies farmacèutiques, Austràlia va iniciar l’accés universal. En un context d’altes taxes de diagnòstic, això va portar al tractament de més de 30.000 pacients el 2016. Els reptes pels EUA inclouen la crisi d’opiacis, que ha provocat que alguns estats experimentin augments abruptes de noves infeccions pel VHC a través de l’ús de drogues injectables. Els escassos pressupostos de les presons signifiquen que, tot i que s’estima que un de cada sis presos té hepatitis C, pocs reben tractament.
Els nens representen un repte particular. L’Observatori Polaris estima que 52 milions de nens vivien amb hepatitis viral el 2016 (4 milions amb VHC i 48 milions amb VHB). Mentre que les noves infeccions pel VHB estan disminuint en els nens degut a l’ús de la vacuna, les noves infeccions pel VHC estan en augment. La transmissió de mare a fill va ser la principal font d’infecció pediàtrica pel VHC, el que indica la necessitat de programes de prevenció integrals per a les dones en edat fèrtil. És preocupant que les opcions de tractament siguin limitades, amb AADs no recomanats per a dones embarassades o nens menors de 12 anys. En un recent article de la sèrie per a “The Lancet Gastroenterology & Hepatology”, Wendy Spearman i els seus col·legues sostenen que la prevenció de la transmissió de mare a fill a través del cribratge i el tractament és una prioritat clau per a l’eliminació del VHB a l’Àfrica subsahariana.
Diverses innovacions podrien accelerar el progrés cap als objectius marcats pel 2030, incloent:
- Millors diagnòstics en el punt d’atenció.
- Establir millors opcions de tractament per a nens petits i dones embarassades amb hepatitis C.
- Desenvolupar una curació funcional per a l’hepatitis B.
- Millorar l’accés a antivirals d’acció directa genèrics.
- Augmentar la conscienciació y combtre l’estigma.
- Desenvolupar models de finançament sostenible com a part del progrés cap a la cobertura universal de la salut.
No obstant, fonamentalment, ja existeixen les eines necessàries per avançar cap als objectius d’eliminació: una vacuna eficaç contra l’hepatitis B i un tractament curatiu per a l’hepatitis C. El que es necessita ara més que res és la voluntat política d’ampliar la prevenció, el diagnòstic i els programes de tractament.
