El 2015, em mig de discussions que demanaven l’eliminació global de l’hepatitis viral, Espanya va llançar una estratègia nacional per eliminar la infecció domèstica pel VHC.
El Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C al Sistema Nacional de Salut (PEAHC) té com a objectiu reduir la morbiditat i la mortalitat relacionades amb el VHC a través d’esforços en la prevenció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment.
Tot i que la teràpia va ser prioritzada originalment pels pacients amb fibrosi F2-F4, aquestes restriccions es van eliminar a mitjans del 2017, pel que qualsevol persona amb infecció per VHC ara pot ser tractada amb antivirals d’acció directa (AADs) a través del sistema nacional de salut, independentment de l’estadi de la malaltia. Més de 117.000 persones espanyoles van rebre tractament contra el VHC entre gener del 2015 i setembre del 2018, i Espanya va tenir la taxa més alta de tractament contra el VHC de tots els països europeus entre el 2014 i el 2016 (16,13 / 10.000 persones).
Identificació de poblacions prioritàries crítiques per a l’eliminació del VHC
Per fer possible el nostre objectiu d’eliminar el VHC a nivell nacional, la cerca de casos per identificar a persones amb infecció per VHC que actualment no participen en serveis d’hepatologia és un primer pas important. A Espanya, les poblacions d’alt risc consisteixen principalment en persones que s’injecten drogues (PQID), homes que tenen sexe amb homes, persones a presó i migrants de regions amb alta prevalença de VHC. De particular importància és la població de PQID perquè aproximadament el 70% d’aquests individus estan infectats amb el VHC.
Adopció de polítiques que aborden les barreres d’implementació
Existeix una necessitat apressants de millors estratègies per facilitar la detecció, el diagnòstic i el tractament de les poblacions d’alt risc. En conseqüència, el PEAHC estableix aquests objectius:
- Quantificar l’epidemiologia domèstica de la infecció per VHC.
- Promoure el diagnòstic precoç en poblacions prioritàries.
- Reduir la incidència per VHC a través d’una formació ampliada.
- Preparar i difondre materials educatius pel públic en general, professionals de la salut (tant d’atenció primària com especialistes) i entitats no sanitàries (per exemple, ONGs i grups de suport per a pacients).
- Prevenir la morbiditat i la mortalitat relacionades amb el VHC, mitigant les complicacions associades amb la infecció crònica pel VHC, com la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular.
Per a què aquests objectius tinguin èxit, hem de superar diversos reptes. Primer, s’ha d’enfortir el vincle entre la detecció i el diagnòstic. Els esforços actuals estan portant el diagnòstic de VHC en un sol pas el més a prop possible de les poblacions d’alt risc. En segon lloc, l’accés al tractament del VHC s’ha d’ampliar en els llocs on es concentren les poblacions d’alt risc, com els centres de tractament per l’abús de drogues, els centres de reducció de danys i les presons. Tercer, el seguiment posterior al tractament ha de millorar-se mitjançant un millor intercanvi de registres mèdics entre els proveïdors d’atenció mèdica. Finalment, les connexions de xarxa han de millorar-se a través d’equips multidisciplinaris, inclosos els d’atenció mèdica general, presons, hepatologia, farmàcia i serveis d’abús de substàncies i salut mental.
Aquests reptes no es poden abordar amb un model de “mida única”. Més aviat, les solucions han d’adaptar-se a les característiques i situacions locals. Aquestes projectes de microeliminació es dirigeixen a una població específica (per exemple, PQID) tenint en compte els diferents escenaris, actors i recursos en aquesta regió geogràfica. Crec que és a través de la implementació exitosa d’aquestes iniciatives de microeliminació que Espanya assolirà l’eliminació del VHC.
Font: clinicaloptions.com
Autora: Dra. Marta Torrens
Notícia traduïda per l’ASSCAT
