Un estudi aleatoritzat realitzat a Austràlia i Nova Zelanda va trobar que proporcionar tractament per a l’hepatitis C en l’entorn d’atenció primària millora significativament l’acceptació del tractament i les taxes de curació en les persones que s’injecten drogues.

Els descobriments de l’estudi es publiquen a la revista Clinical Infectious Diseases.

L’estudi Primer va comparar l’acceptació i els resultats del tractament en persones que es van injectar medicaments que van ser assignats a l’atzar per rebre atenció de l’hepatitis C, ja sigui en un entorn d’atenció primària de salut o en una clínica hospitalària.

En el moment en què l’estudi Prime va començar el 2015, la provisió de tractament antiviral d’acció directa a través de metges generals estava en gran part sense provar. La prescripció d’antivirals d’acció directa per metges generals es va autoritzar a Austràlia el 2016 com a part de l’esforç del país per eliminar l’hepatitis C. A principis d’aquest any, l’autoritat nacional de salut de França va recomanar que qualsevol persona sense complicacions com cirrosi o diabetis hauria de rebre tractament per a l’hepatitis C en nivell d’atenció primària. Però pocs altres països han relaxat les restriccions sobre qui pot prescriure antivirals d’acció directa, el que limita la capacitat per tractar l’hepatitis C.

El tractament en l’entorn d’atenció primària, per metges familiaritzats amb les necessitats d’atenció mèdica de les persones que s’injecten drogues, pot encoratjar el tractament de l’hepatitis C.

L’estudi va assignar aleatòriament a 136 participants en 13 llocs a Austràlia i Nova Zelanda. L’estudi va excloure a les persones amb cirrosi, ja que les guies australianes van recomanar que les persones amb hepatitis C i cirrosi havien de ser tractades per un especialista en fetge en una clínica hospitalària.

Els participants de l’estudi eren predominantment homes i aproximadament el 70% estaven a l’atur. El 49% s’havia injectat drogues en els últims sis mesos i a aproximadament el 85% se li prescrivia una teràpia de substitució amb opioides en el moment de la selecció de l’estudi.

El protocol d’estudi original va restringir el reclutament a persones amb infecció per genotip 1 i tots els participants van ser tractes amb parataprevir / ritonavir, dasabuvir i ombitasvir, amb l’addició de ribavirina pel genotip 1a. El reclutament es va ampliar al genotip 3 després que el programa de tractament nacional australià va excloure l’ús de ribavirina per millorar el reclutament en l’estudi. Els participants amb infecció per genotip 3 van rebre sofosbuvir / daclatasvir. Tots els règims de tractament van durar 12 setmanes.

El resultat primari de l’estudi va ser la no inferioritat de la resposta virològica sostinguda 12 setmanes després de la finalització del tractament (RVS12, curació) en el braç d’atenció primària en comparació amb una taxa de curació històrica del 85%. L’estudi també va mesurar l’acceptació del tractament i la retenció en l’atenció en comparació amb el braç d’atenció hospitalària.

Dels participants assignats a l’atzar a l’atenció primària, 48 van ser elegibles pel tarctament de l’estudi (13 van ser exclosos degut a fibrosi, interaccions farmacològiques i 9 no van completar l’avaluació de la fibrosi hepàtica). 43 de les 45 persones elegibles pel tractament van començar el tractament i 28 van assolir RVS12. 10 persones que van començar el tractament es van perdre durant el seguiment i dos van interrompre el tractament degut a events adversos.

En el grup d’atenció hospitalària, 29 de 66 participants van ser elegibles pel tractament (13 no van ser elegibles degut a la fibrosi o la interacció farmacològica i 24 no van completar l’avaluació de la fibrosi). 16 dels 18 que van començar el tractament van assolir RVS12.

No es van produir falles de tractament en cap dels braços de l’estudi.

L’anàlisi d’intenció de tractar va mostrar que els participants en l’atenció primària tenien una probabilitat significativament major de començar el tractament (75% enfront a 34%, p <0,001, risc relatiu 2,48, IC del 95%: 1,54 a 3,95) i tenien una taxa de curació significativament major (49 % vs. 30%, risc relatiu 1,63; IC del 95%: 1,0-2.65, p = 0,043).

Els autors de l’estudi diuen que els participants de l’estudi reflecteixen a la població real de persones que necessiten tractament, no estan vinculades a clíniques especialitzades en hepatologia, injectors actuals o recents i és molt probable que rebin teràpia de substitució d’opioides. Proporcionar una avaluació in situ de la fibrosi viva en l’atenció primària és clau per involucrar a aquesta població en el tractament.

“Per assolir l’objectiu d’eliminació de l’hepatitis C de l’OMS d’una disminució del 80% en l’hepatitis C incident, és fonamental augmentar l’acceptació del tractament en les PQID (…). proporcionar tractament en l’atenció primària és un component essencial de la participació de les PQID en el tractament de l’hepatitis C”, conclouen els autors de l’estudi.

Font: infohep.org

Referència: Wade AJ et al. Outcomes of treatment for hepatitis C in primary care compared to hospital-based care: a randomise trial in people who inject drugs. Clin Infect Dis, advance online publication 22 June 2019, https://doi.org/10.1093/cid/ciz546

Notícia traduïda per l’ASSCAT