El subtipus de VHC recentment descobert és resistent al tractament viral
Un subtipus del genotip 1 del virus de l’hepatitis C (VHC) recentment descobert alberga múltiples mutacions associades a la resistència que es combinen per bloquejar l’efecte terapèutic dels fàrmacs antivirals d’acció directa (AADs), concretament de l’inhibidor de NS5A.
El doctor Josep Quer, del Laboratori de Malalties Hepàtiques i Hepatitis Virals de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i els seus col·legues, han informat sobre la identificació d’un nou subtipus del genotip 1 del VHC aïllat d’un pacient de Guinea Equatorial sense tractament previ.
“Aquest nou aïllat es va identificar durant la classificació rutinària del virus del VHC en mostres de pacients usant un mètode de subtipificación del VHC d’alta resolució”, van escriure Quer i els seus col·legues. “L’anàlisi filogenètica, l’anàlisi de distància genètica i l’anàlisi de finestra lliscant d’aquest genoma (GenBank KY348757) van demostrar clarament que aquest aïllat no és un producte recombinant de diferents subtipus i que la distància genètica a la seqüència de referència més propera acceptada és superior al 15%”.
L’aïllat del VHC no només és únic com un nou subtipus de genotip 1, sinó que alberga múltiples Substitucions Associades a Resistència (SAR), sense exposició aparent a agents terapèutics que podrien provocar la seva aparició.
Quer i els seus col·legues indiquen que en el subtipus 1b, una única substitució de L31V o Y93H que emergeix en el genoma viral ja ha demostrat augmentar la resistència a daclatasvir (Daklinza) en 15 i 12 vegades, respectivament. Un virus amb ambdues mutacions es torna 5.425 vegades més resistent, segons els investigadors.
“L’observació més interessant del present aïllat és que aquest virus és un portador natural de les substitucions en L31V i Y93H en el mateix genoma, així com d’H/P58S i E62Q, que s’han associat amb nivells variables de resistència als tractaments basats en els AAD en d’altres subtipus”, van explicar J. Quer i els seus col·legues. “Per tant, aquest subtipus pot ser resistent als fàrmacs inhibidors de NS5A”.
En una avaluació de l’epidemiologia global dels subtipus del VHC i les Substitucions Associades a Resistència (SARs) publicats a l’edició d’agost del 2018 de Journal of Hepatology, el doctor Neeru Bhardwaj, investigador científic de Gilead Sciences a Foster City (Califòrnia) i els seus col·legues van subratllar la importància d’identificar no només la prevalença del VHC endèmic en diferents parts del món, sinó també la presència de SARs.
“La presència de SARs pels AAD dirigits a les diferents dianes terapèutiques: NS3, NS5A i NS5B no s’ha avaluat sistemàticament en tots els subtipus del VHC”, van explicar N. Bhardwaj i els seus col·legues.
Les SAR varien entre els subtipus de VHC, el que pot afectar als resultats del tractament quan estan presents. Per tant, N. Bhardwaj i els seus col·legues recomanen que les SAR associades amb certs subtipus del VHC s’han de considerar per optimitzar la teràpia amb antivirals d’acció directa.
Quer i els seus col·legues estarien d’acord, senyalant que el seu descobriment és només l’últim exemple d’alguns subtipus de VHC que alberguen SRAs de forma natural.
“La RVS (resposta viral sostinguda) en pacients infectats pel VHC pot variar segons el subtipus viral del pacient”, van observar J. Quer i els seus col·legues. “Per tant, la subtipificació precisa del VHC s’està convertint en un factor clau a l’hora de decidir la teràpia de combinació amb els AAD que siguin més adequats pels pacients afectats”.
L’article ‘Nou subtipus del genotip 1 del virus de l’hepatitis C que alberga mutacions associades a la resistència als inhibidors de la NS5A’, va ser publicat a l’edició del gener del 2018 de la revista Journal of General Virology.
