Les persones amb hepatitis C que van rebre tractament amb interferó van tenir menys probabilitats de desenvolupar la malaltia de Parkinson, segons va concloure un gran estudi de Taiwan.

Els resultats, publicats a JAMA Neurology, es sumen a l’evidència que l’hepatitis C és un factor de risc pel desenvolupament de la malaltia de Parkinson i que el tractament antiviral pot reduir aquest risc, segons els autors de l’estudi.

La malaltia de Parkinson és una condició neurològica degenerativa que condueix a tremolors, moviments lents i, finalment, a dificultats per caminar, aturar-se i tragar. El risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson augmenta amb l’edat i diversos estudis epidemiològics han demostrat que la infecció per hepatitis C augmenta el risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson.

Tanmateix, els estudis epidemiològics no han analitzat l’impacte del tractament antiviral per a l’hepatitis C en la incidència de l’hepatitis C. Això és motiu de preocupació degut als informes de l’aparició de símptomes similars al Parkinson en algunes persones després de començar el tractament amb interferó per a l’hepatitis C.

Per aclarir la relació entre l’hepatitis C, el tractament a base d’interferó i la malaltia de Parkinson, els investigadors a Taiwan van buscar a la base de dades de l’assegurança nacional de salut a totes les persones amb hepatitis C. Van buscar identificar tots els casos de malaltia de Parkinson diagnosticats més de sis mesos després de completar el tractament amb interferó alfa i ribavirina, entre gener del 2003 i desembre del 2013.

Per ser elegible per a la seva inclusió en l’anàlisi, els pacients havien de ser majors de 20 anys, sense cirrosi hepàtica o malaltia hepàtica greu, demència o malaltia de Parkinson. Es van excloure les persones tractades durant menys de 16 setmanes o amb menys de sis mesos de seguiment. Els investigadors van identificar 188.152 pacients elegibles, dels quals 39.989 s’havien sotmès a tractament. Els pacients tractats es can comparar 1:1 amb persones del grup no tractat per edat, sexe, comorbiditats i medicació.

L’edat mitjana de la població de l’estudi va ser de 52 anys, el 55% eren homes i aproximadament el 13% tenia diabetis.

La incidència i el risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson es van calcular a un any, tres anys i cinc anys de seguiment. La incidència de la malaltia de Parkinson va ser d’1 per 1.000 persones/any en el grup tractat i de 1,39 per 1.000 persones/any en el grup no tractat.

Tot i que no va haver-hi diferències en el risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson després d’un any o tres anys de seguiment, una diferència significativa en el risc va ser evident després de cinc anys de seguiment. Les persones tractades tenien prop d’un 25% menys de probabilitats d’haver desenvolupat la malaltia de Parkinson en aquest punt (HR, 0,75; IC del 95%, 0,59-0,96).

Quan es va analitzar per subgrup, les persones que van usar bloquejadors dels canals de calci que van rebre tractament amb interferó van tenir una reducció més substancial en el risc que aquelles que no van usar bloquejadors dels canals de calci (HR de no dCCB i CCB, 0,81 enfront a 0,44; P per a la interacció =0,02). Aproximadament el 13% dels pacients tractats i no tractats prenien un bloquejador dels canals de calci. Els bloquejadors dels canals de calci també s’han associat amb un menor risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson en la població general.

Els investigadors diuen que els resultats mostren que el tractament amb interferó no augmenta el risc de malaltia de Parkinson en persones amb hepatitis C. És poc probable que un tractament de 6 mesos de tractament amb interferó exerceixi un efecte protector cinc anys després, argumenten. En canvi, expliquen que el tractament pot limitar l’efecte neurotòxic directe de l’hepatitis C, a l’eliminar el virus del cervell.

Però els investigadors adverteixen que el llarg període durant el qual es desenvolupa la malaltia de Parkinson fa difícil determinar si el tractament amb interferó preveu o atura el desenvolupament de la malaltia. L’estudi no va poder distingir entre les persones curades de l’hepatitis C i les quals no van respondre al tractament. Tampoc proporciona informació sobre l’impacte dels antivirals d’acció directa en el risc de desenvolupar la malaltia de Parkinson.

 

Font: infohep.org

Referència: Lin W-Y et al. Association of antiviral therapy with risk of Parkinson Disease in patients with chronic hepatitis C infection. JAMA Neurology, advance online publication, 5 June 2019. doi:10.1001/jamaneurol.2019.1368

Notícia traduïda per l’ASSCAT

21/06/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post