El monitoreig simplificat de l’hepatitis C és tan efectiu com el monitoreig estàndard
Les persones que tenien un programa de monitoreig simplificat de proves de càrrega viral d’hepatitis C a l’inici del tractament i 12 setmanes després de completar el tractament tenien les mateixes probabilitats de curar-se que les persones que es van sotmetre a un monitoreig més intensiu durant el tractament, segons un estudi australià aleatoritzat.
Les persones que van ser assignades a l’atzar a un monitoreig simplificat van visitar la clínica dos cops, per a l’analítica de sang i per recol·lectar medicaments a l’inici del tractament, i novament 12 setmanes després de completar el tractament per verificar que s’havien curat. Van rebre trucades de seguiment d’una infermera mentre prenien el tractament per verificar que no estaven tenint problemes per prendre medicaments.
Els descobriments indiquen que l’administració de tractament fora dels entorns d’atenció mèdica tradicionals, amb un mínim de monitoreig, probablement no afectarà la probabilitat de curar l’hepatitis C.
Els resultats de l’estudi, SMART-C, va ser presentats en el Congrés Internacional del Fetge pel professor Greg Dore de l’Institut Kirby, Universitat de Nova Gales del Sud, Austràlia.
L’estudi es va dissenyar per provar si el monitoreig mínim comprometia l’eficàcia del tractament. El monitoreig estàndard requereix que les persones es sotmetin a proves de càrrega viral a l’inici de l’estudi, 4 setmanes després de començar el tractament, al final del tractament (8 o 12 setmanes segons el curs del tractament) i 12 setmanes després de completar el tractament.
La quantitat de visites clíniques i les anàlisis de sang relacionades amb el tractament estàndard tenen inconvenients tant pels professionals de la salut com pels pacients. Pels pacients, les visites a la clínica poden portar molt de temps, ser costoses i difícils d’ajustar al seu horari, especialment per a les persones amb baixos ingressos o que viuen lluny d’un centre de tractament.
Pels proveïdors d’atenció mèdica, especialment aquells que tracten a molts pacients, les visites clíniques per a proves de rutina consumeixen recursos que podrien aplicar-se millor al diagnòstic, a la gestió de pacients amb símptomes o a l’iniciar nous pacients amb tractament. Aquest problema és especialment pronunciat en entorns d’atenció mèdica on la quantitat de persones que necessiten tractament és alta o on els recursos d’atenció mèdica són limitats.
A més, no està clar si les proves durant el tractament i al final del tractament proporcionen informació útil. Com les proves d’ARN del VHC costen fins a 50 dòlars cadascuna, és essencial saber si totes les proves són necessàries.
L’estudi SMART-C va ser dissenyat per investigar aquestes preguntes. L’estudi va assignar a l’atzar a 380 persones amb hepatitis C que van començar un curs de 8 setmanes de glecaprevir / pibrentasvir (Maviret) per a un monitoreig mínim (abans del tractament i 12 setmanes després de completar el tractament) o un monitoreig estàndard (abans del tractament, a les setmanes 4 i 8 durant el tractament, i 12 setmanes després de completar el tractament). Els participants van ser aleatoritzats per un monitoreig mínim en una proporció de 2:1.
Les persones assignades a l’atzar al grup de monitoreig mínim van rebre una trucada telefònica d’una infermera de l’estudi a les setmanes 4 i 8 durant el tractament per verificar si havia sorgit algun problema al prendre el medicament o si s’havien experimentat efectes secundaris potencials.
L’estudi va excloure a les persones amb cirrosi, a les persones que s’havien injectat drogues en els últims sis mesos i a les persones que probablement necessitaven suport addicional durant el tractament.
La població de l’estudi era 60% masculina, el 48% tenia infecció per genotip 1 i el 32% tenia infecció per genotip 3. El 10% estaven prenent tractament de substitució d’opioides.
Mitjançant l’anàlisi d’intenció de tractar (comptant a tots els participants a l’atzar), el 91% en el braç de monitoreig mínim i el 94% en el braç de monitoreig estàndard van assolir una resposta virològica sostinguda (RVS12). La taxa de fracàs virològic va ser la mateixa en ambdós braços (2%). La taxa de pèrdua de seguiment també va ser similar (5% en el braç simplificat i 4% en el braç estàndard).
L’anàlisi per protocol (tots els que va completar el tractament) no van mostrar diferències significatives en el resultat (97% en el braç mínim i 98% en el braç estàndard).
No va haver-hi diferència significativa en l’adherència al tractament; el 98% del grup de monitoreig estàndard i el 96% del grup de monitoreig simplificat van prendre almenys el 90% de la medicació prescrita.
“Aquest estudi ha indicat que és factible una estratègia de monitoreig simplificada per individus” fàcils d’administrar “iniciada amb GLE/PIB i associada amb resultats virològics similars als d’individus monitorejats més intensament”, va explicar l’investigador principal, el Professor Greg Dore.
“El monitoreig simplificat d’AADs de nova generació (antivirals d’acció directa) com GLE/PIB podria millorar la ràpida ampliació del tractament, el que ajudarà a assolir l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar la infecció crònica pel VHC com un factor important per a l’amenaça de la salut pública el 2030”.
“Un programa de monitoreig intensiu per aquells pacients que no ho necessiten, permetrà que es dediqui més temps als pacients que requereixen suport amb el compliment del tractament”, va afirmar.
Font: infohep.org
Referència: Dore G et al. Simplified monitoring for hepatitis C virus treatment with glecaprevir plus pibrentasvir: the SMART-C study. The International Liver Congress, Vienna, abstract PS-178, 2019.
Noticia traduïda per l’ASSCAT
