El fetge gras augmenta el risc de mort en persones amb VIH i hepatitis C
Les persones amb coinfecció per VIH i hepatitis C que tenien malaltia del fetge gras tenien el doble de probabilitats de morir durant un període de seguiment de cinc anys que els seus contraparts sense malaltia del fetge gras, informen investigadors francesos a Hepatology.
Els investigadors diuen que l’ús de mesures no invasives de la malaltia del fetge gras pot ajudar als metges a identificar als pacients amb major risc de mort i insten a la investigació d’altres cohorts de persones amb VIH i hepatitis C per validar l’índex de fetge gras.
L’acumulació de greix a les cèl·lules del fetge (esteatosi hepàtica) és causada per trastorns metabòlics, per resistència a la insulina i inflamació sistèmica. L’hepatitis C causa resistència a la insulina i tant l’hepatitis C com el VIH causen inflamació.
L’esteatosi per hepatitis pot evolucionar a esteatohepatitis no alcohòlica (NASH), inflamació del fetge com a resultat de l’acumulació de greix. En algunes persones, NASH conduirà al desenvolupament de dany hepàtic més greu: fibrosi, cirrosi o càncer de fetge (carcinoma hepatocel·lular).
La gravetat de l’acumulació de greix es pot estimar utilitzant mesuraments de laboratori i mesures de massa corporal en un algoritme anomenat ‘Índex de Fetge Gras’. L’Índex de Fetge Gras es calcula utilitzant l’índex de massa corporal, la circumferència de la cintura, els triglicèrids i la gamma glutamil transferasa (GGT). Una puntuació inferior a 30 descarta l’esteatosi hepàtica i una puntuació superior a 60 confirma l’esteatosi hepàtica.
S’ha demostrat que l’índex de fetge gras prediu la mortalitat relacionada amb el fetge i per totes les causes en la població general, però no s’ha avaluat en persones amb coinfecció per VIH i hepatitis C. Investigadors francesos van investigar la relació entre l’esteatosi hepàtica i la mortalitat en la cohort HEPAVIH, una cohort nacional prospectiva de persones amb VIH i hepatitis C.
L’estudi va examinar a 983 persones reclutades en la cohort entre el 2005 i el 2008 que havien proporcionat dades de comportament detallades sobre el consum d’alcohol i cafè, tabaquisme, salut mental, vivenda i estat laboral i que van ser seguits durant almenys cinc anys o fins a la mort.
La població d’estudi era 70% masculina i tenia una edat mitjana de 49 anys. El 88% tenien recomptes de CD4 superiors a 200 cèl·lules/mm3 i el 89% estaven prenent teràpia antiretroviral a l’inici del període de seguiment. La fibrosi avançada (puntuació FIB-4 >3,25) va ser rara; només el 15% tenia fibrosi i només el 12% havia rebut tractament per a l’hepatitis C i estava curat al moment d’unir-se a l’estudi.
El 27% de la cohort tenia esteatosi hepàtica a l’inici de l’estudi, el 12% tenia un mesurament de l’índex de fetge gras per sobre de 60 en totes les visites d’estudi i el 31% tenia un mesurament de l’índex de fetge gras per sobre i per sota de 60 durant el seguiment.
Les persones amb una puntuació d’índex de fetge gras de 60 o més tenien un índex de massa corporal, triglicèrids i circumferència de cintura significativament més alts i també eren més propensos a ser homes, tenir més de 50 anys, tenir fibrosi avançada (23%), tenir antecedents de carcinoma hepatocel·lular o trasplantament de fetge o de tenir signes clínics de cirrosi, com ascites o sagnat de varius esofàgiques en el moment de la inscripció. Eren menys propensos a fumar, més propensos a abstenir-se de l’alcohol i més propensos a prendre dues tasses de cafè o menys cada dia.
No va haver-hi diferències entre les persones amb una puntuació elevada de fetge gras i aquelles sense feina, estat de vivenda, genotip del virus de l’hepatitis C (VHC), estat de tractament del VHC, categoria de transmissió del VIH, estadi de la malaltia del VIH, tractament antiretroviral, recompte de cèl·lules CD4, estat de salut mental o consum excessiu d’alcohol.
63 persones van morir durant el període de seguiment, el 40% degut a hepatitis C, el 3% degut a càncers no relacionats amb la sida, l’11% de malalties relacionades amb la sida i el 5% degut a malalties cardiovasculars.
Les persones amb un índex de fetge gras superior a 60 a l’inici de l’estudi tenien el doble de probabilitats de morir durant el període de seguiment (quocient de riscos 1,91, IC 95% 1,17-3,32, p = 0,009) després de controlar altres factors de risc.
Les persones amb antecedents de carcinoma hepatocel·lular o trasplantament de fetge a l’inici de l’estudi tenien set cops més probabilitats de morir durant el període de seguiment, independentment de l’estat de l’índex de fetge gras.
La fibrosi avançada o els signes de cirrosi a l’inici de l’estudi també van augmentar el risc de mort, a l’igual que la malaltia simptomàtica per VIH (CDC estadi C).
Els investigadors diuen que el seu és el primer estudi que mostra que un índex elevat de fetge gras està associat amb un major risc de mort, independentment d’altres factors de risc, en persones amb coinfecció per VIH i hepatitis C.
Un índex elevat de fetge gras pot ser un marcador de trastorns metabòlics i risc cardiovascular, segons els investigadors. La investigació futura hauria d’intentar recol·lectar més dades sobre la resistència a la insulina per aclarir els mecanismes involucrats en l’associació entre un índex elevat de fetge gras i la mortalitat.
Font: infohep.org
Referència: Barré T et al. Elevated fatty liver index as a risk factor for all-cause mortality in HIV-HCV co-infected patients (ANRS CO13 HEPAVIH cohort study). Hepatology, advance online publication, 29 August 2019, https://doi.org/10.1002/hep.30914
Notícia traduïda per l’ASSCAT
