“El diagnòstic en un sol pas del VHC és una necessitat no coberta”
Acabar amb l’hepatitis C a Espanya el 2021. És l’objectiu amb què ha nascut l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya, que integra a diferents societats científiques i associacions de pacients, entre elles, l’ASSCAT.
L’objectiu pot semblar ambiciós, però el seu coordinador, Javier García-Samaniego, ho considera possible dades els resultats del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C. No obstant, insisteix en la necessitat de potenciar el cribratge per assolir aquesta meta.
Pregunta. S’han collit resultats positius amb el pla per a l’hepatitis C, quins aspectes hauria de millorar?
Resposta. Espanya és el país d’Europa amb més pacients tractats. Estem en els 72.000 quan el pla pretenia tractar 53.000 pacients en tres anys. El pla tenia altres línies i tot i que la de tractament ha estat extraordinàriament bona, haurien de desenvolupar-se polítiques destinades a diagnosticar tots els casos d’hepatitis C que no coneixen. La xifra de pacients censats era de 95.000. S’han tractat tres quartes parts i això és un èxit. Les dades de prevalença s’han de revisar a la baixa.
P. De quina prevalença estem parlant?
R. Es parla d’una prevalença d’un 1% i hi ha dos estudis epidemiològics que es van presentar al Congrés de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge al febrer que parlen d’una taxa de prevalença d’infecció virèmica de l’entorn del 0,4%. La taxa de seroprevalença seria de l’1%. Això significaria 200.000 pacients. Es va arribar a estimar 400.000. Per parlar d’eliminació és necessari el cribratge a poblacions prioritàries com les persones addictes a drogues per via parenteral, a població reclusa i a la gent nascuda entre l’any 50 i el 75. És una malaltia que ha no afecta als joves, perquè el reservori de la infecció era la drogoaddicció i els drogoaddictes ja són vells rockers.
P. L’Aliança es planteja l’eliminació de l’hepatitis C el 2021, no és un objectiu massa ambiciós tenint en compte que l’OMS parla del 2030?
R. L’Aliança va fer les 21 recomanacions a quatre anys vista fent-se eco de les recomanacions de l’OMS i és perfectament factible. Si hem tractat a 72.000 pacients en dos anys, no sembla res aventurat dir que en els quatre propers anys aquesta xifra es pot mantenir sobretot perquè els pacients que queden per tractar són en la seva majoria fàcils. Els més difícils de tractar, els cirròtics amb pautes més llargues, que es van prioritzar en el pla, han estat tractats en la seva majoria. Ara queden els F0-F1 que estan esperant la universalització del tractament. Madrid i València són comunitats que estan tractant activament persones amb fibrosi lleu o absent, però manquen la resta de les autonomies. És per això que l’Aliança vol que en l’ordre del dia del Consell Interterritorial, i així serà, estigui l’hepatitis C. Esperem que hi hagi un anunci de generalització del tractament per a tots els pacients en condicions d’igualtat.
P. Amb un pressupost de 200 milions pel 2017, es poden atendre a tots els pacients?
R. No crec que vagi a molt més. Els preus s’han abaratit moltíssim. La factura s’ha reduït dos terços perquè els medicaments s’han reduït això o més. Les combinacions d’antivirals que costaven entre 40 i 50.000 euros, ara costen 7.000. Crec que el cost de l’hepatitis C està en els nivells preantivirals. Perquè el tractament amb interferó i ribavirina d’un any gairebé ronda el preu dels antivirals orals d’última generació.
P. No es podria justificar llavors que no es tractés als F0 i als F1.
R. Crec que no. El Sistema Nacional de Salut ha de fer tot el possible i tan de bo que tots els problemes de la sanitat espanyola fossin com l’hepatitis C. El percentatge de pacients més alt tractats a Madrid i València des de que va començar el 2017 són F0 i F1.
P. Podem parlar d’estalvis a llarg termini pel tractament d’aquests pacients? Què passaria amb les manifestacions extrahepàtiques?
R. Les manifestacions extrahepàtiques que són molt freqüents, perquè l’hepatitis C s’ha de considerar una malaltia sistèmica, desapareixen o milloren en tots els pacients en els quals s’elimina el virus, la diabetis per exemple. El problema metabòlic associat a l’hepatitis C millora si el virus s’elimina. Es redueix el risc de desenvolupat tumors linfoides o limfomes no Hodking. Les manifestacions extrahepàtiques es donen més en pacients F0 i F1, pel que tractar a aquests pacients és una necessitat encara no coberta.
P. Què aportaran els tractaments pangenotípics?
R. S’ha aprovat ara la combinació sofosbuvir-velpatasvir i s’aprovaran altres dues combinacions pangenotípiques a finals d’any a Europa. No aportaran molt perquè ja es cura per sobre del 95%, però donaran seguretat per rescatar als pacients que fan un fracàs virològic.
P. Quin és el paper de primària?
R. Primària juga un paper primordial en el diagnòstic. Un dels objectius de l’Aliança és que s’ha de prioritzar el diagnòstic en un sol pas; és a dir, que el primer nivell assistencial no faci només un test d’anticossos sinó també la càrrega viral. Molts pacients es perden en el camí a la cascada d’atenció. És fonamental que primària faci el diagnòstic i el pacient es tracti precoçment. A més del diagnòstic, continuïtat assistencial i seguiment de pacients lleus ha de ser funció primària. La coordinació entre ambdues potes és fonamental. El diagnòstic en un sol pas és una necessitat no coberta en la majoria de les comunitats, tot i que hi ha excepcions.
P. Hi ha països on el metge de primària pot prescriure els medicaments de l’hepatitis C?
R. Fins ara l’hepatitis C era una malaltia de maneig a l’hospital perquè hi havia malalts molt greus. Quan la major part dels pacients són lleus, no hauria, des d’un punt de vista conceptual, haver-hi problema en què fossin tractats per metges no especialistes. Una altra cosa és que el cost encara alt d’aquestes medicines fan que el diagnòstic i la dispensació dels antivirals sigui hospitalària. Si això es pogués dispensar ambulatòriament suposaria un sobrecost.
