El coronavirus s’aprofita del sistema immunitari per proliferar
El interferó, que combat infeccions, afavoreix l’entrada del virus en las cèl·lules.
En una investigació que pot guiar el futur disseny de tractaments contra la COVID, un equip científic internacional ha descobert que el coronavirus s’aprofita d’un dels mecanismes de defensa del cos humà per multiplicar-se amb més eficiència. La investigació revela que els interferons que el sistema immunitari produeix per protegir-se de les infeccions poden afavorir en aquest cas que el virus entri en les cèl·lules.
L’administració d’interferó és un dels tractaments que s’estan assajant actualment contra la COVID. Forma part, entre d’altres, de l’estudi Solidarity impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si agreugés la malaltia en lloc d’alleujar-la, hauria d’abandonar-se com a tractament.
“És possible que en alguns pacients, amb la dosi adequada i en el moment apropiat de la infecció, el interferó sigui beneficiós per contenir el virus, i que en altres pugui empitjorar la COVID-19”, declara per correu electrònic Jose Ordovas-Montanes, immunòleg espanyol de l’Escola de Medicina de Harvard i del Boston Children’s Hospital, que ha liderat la investigació.
L’objectiu del treball, publicat a la revista Cell, era esbrinar quines cèl·lules dels sistemes respiratori i digestiu poden resultar infectades pel coronavirus SARS-CoV-2. Els investigadors van recórrer a les dades de l’Atles de Cèl·lules Humanes, un projecte en curs per caracteritzar tots els tipus de cèl·lules del cos humà.
Concretament, van buscar quines cèl·lules expressen alhora la proteïna ACE2 (que es troba a la membrana de les cèl·lules i que el coronavirus utilitza com a porta per entrar) i la proteïna TMPRSS2 (que empra a mode de clau).
Van descobrir que només una petita proporció de cèl·lules respiratòries o digestives poden resultar infectades. Al nas són vulnerables les cèl·lules caliciformes, especialitzades en secretar mucositat per protegir els teixits. Els resultats suggereixen que aquestes cèl·lules són la principal via d’entrada del coronavirus a l’organisme.
Als pulmons són vulnerables els pneumòcits tipus II, que es troben als alvèols, les estructures més profundes dels pulmons. En els casos en què la COVID evoluciona cap a una pneumònia, aquestes cèl·lules semblen ser, per tant, les més danyades.
A l’aparell digestiu, que es sap que es veu afectat perquè es troben rastres del virus en mostres fecals i perquè alguns pacients pateixen diarrees, són els enteròcits que recobreixen els intestins prim i gruixut els que poden resultar infectats.
Tot i que la COVID també pot danyar altres òrgans com el cor, el cervell i els ronyons, la investigació s’ha centrat en els aparells respiratori i digestiu perquè “són les primeres barreres internes entre l’ésser humà i el món extern”, senyala Ordovas-Montanes. “Són el punt crític per distingir entre la gent que controla el virus de manera eficaç i la que no ho fa”.
El resultat més sorprenent del treball ha estat que, en les cèl·lules en què s’activa el gen de la proteïna ACE2 (la porta d’entrada del virus), també solen estar actius gens relacionats amb el interferó. Per explorar la qüestió més a fons, els investigadors han realitzat experiments amb ratolins i amb cèl·lules de l’aparell respiratori humà. Han descobert així com, a l’administrar-los interferó, augmenta la quantitat de receptors ACE2: les cèl·lules ofereixen més portes d’entrada al virus.
En condiciones normals, el interferó ajuda a les cèl·lules a combatre infeccions. El coronavirus, observa Ordovas-Montanes, sembla aprofitar-se d’aquest mecanisme de defensa pel seu propi benefici.
Sobre els possibles beneficis o perjudicis del interferó pel tractament de la COVID, “l’única manera de comprendre-ho és amb assajos clínics ben controlats”, declara en un comunicat Alex Shalek, coautor de la investigació, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). “El nostre objectiu és contribuir a accelerar els esforços” per desenvolupar tractaments contra la COVID.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
