El consum de cocaïna deterioraria la funció dels ronyons en persones coinfectades per VIH i hepatitis C
L’alcohol i altres substàncies com els opiacis també tindrien un paper en aquesta toxicitat. Els autors senyalen que existeixen altres factors, no directament relacionats amb el VHC, que és probable que afavoreixin l’aparició de problemes renals, com el consum de drogues i alcohol, la mala nutrició i els problemes relacionats amb el VIH.
La cohort de coinfecció canadenca és un estudi observacional que monitoritza la salut de les persones coinfectades pel VIH i el virus de l’hepatitis C (VHC). Els investigadors del present estudi van emprar dades recopilades d’aquesta cohort entre el gener del 2003 i el desembre del 2016. Els descobriments de l’estudi revelen que el consum de cocaïna i altres substàncies (alcohol, opiacis, etc.) després de la cura del VHC ocasiona un empitjorament de la salut renal dels pacients.
La coinfecció pel VHC es produeix entre algunes persones que viuen amb el VIH degut a que ambdós virus comparteixen les vies d’infecció. El virus de l’hepatitis C infecta el fetge i, en molts casos, causa infecció crònica i inflamació dins d’aquest òrgan. Així mateix, infecta algunes cèl·lules del sistema immunitari. Amb el temps, el teixit hepàtic saludable és reemplaçat de forma gradual per teixit cicatricial inútil en un procés denominat fibrosi. A mesura que el fetge cicatritza, es torna cada cop més disfuncional.
En l’actualitat, la teràpia antiviral enfront al VHC consisteix en la presa de pastilles o tauletes en general tots els dies entre 8 i 12 setmanes. Aquest tractament és altament efectiu, amb taxes de curació en assajos clínics que aconsegueixin un 95% o més.
La salut dels ronyons tendeix a degradar-se també en les persones que presenten coinfecció pel VIH i el VHC. Els investigadors de la cohort de coinfecció canadenca van buscar analitzar els canvis en la salut renal entre persones amb el VIH que van aconseguir curar-se de la infecció pel VHC. S’esperava que després de la cura del VHC la salut dels ronyons s’estabilitzés, el que va succeir en algunes persones. No obstant, en les persones que consumien cocaïna després d’haver curat el VHC es va observar com la salut dels seus ronyons disminuïa a un ritme relativament ràpid.
Pel present estudi, els investigadors es van centrar en les dades de 384 persones coinfectades pel VIH i el VHC que van començar la teràpia contra el VHC i que es van curar. Es van comparar les dades de les persones curades amb les dades de 768 persones que no es van curar del VHC (del mateix estudi) i que tenien característiques demogràficament similars. La informació sobre consum de drogues va ser comunicada pels propis pacients durant unes entrevistes o en qüestionaris.
El perfil mitjà dels participants al inscriure’s en l’estudi va ser el següent: edat entre els 45 i els 55 anys; 22% de dones i 78% d’homes; un 12% consumia cocaïna per via intravenosa i un 18% per via inhalada; un 12% prenia opiacis per via intravenosa i un 17% ho feia per altres mitjans; un 18% tenia un consum elevat d’alcohol.
D’altra banda, els participants van presentar una mitjana del recompte de CD4 de 530 cèl·lules/mm3, el 9% van registrar càrregues virals detectables, el 29% tenien un diagnòstic previ de sida, el 56% prenien en l’actualitat l’antiretroviral tenofovir disoproxil fumarat (TDF, Viread®, con toxicitat renal coneguda), feia una mitjana de 21 anys que estaven infectats pel VIH, el 15% tenien hipertensió arterial, el 7% presentaven diabetis i tots els participants tenien una TFGe de 91 mL/min (en una persona sana la TFGe és generalment major de 90 mL/min).
Després que els participants es van curar del VHC, els investigadors van trobar que els nivells de TFGe van disminuir amb major rapidesa entre les persones que van consumir cocaïna per via intravenosa. De continuar amb aquesta tendència, els investigadors esperen que als cinc anys els nivells de TFGe siguin de 76 mL/min en consumidors de cocaïna intravenosa i de 86 mL/min en persones que no consumeixen drogues recreatives.
S’ha de recordar que a l’inici de l’estudi tots els participants tenien una TFGe dins del rang de la normalitat (un valor de 90 mL/min o més). Un valor de 76 situa als pacients en una etapa 2 de malaltia renal (de “pèrdua lleu de la funció renal”, etapa 2 de les 5 establertes per a la TFGe per la Fundació Nacional Renal nord-americana). No obstant, com la disminució de la TFGe que acompanya el consum de cocaïna per via intravenosa és bastant constant, almenys en el present estudi, l’ús continuat de cocaïna pot fer que el nivell de TFGe dels ronyons disminueixi encara més.
Els descobriments d’aquest estudi són similars als obtinguts en estudis recents amb persones coinfectades pel VIH i VHC a Itàlia i Suïssa. L’equip d’investigadors va indicar que el VHC constitueix un important factor de risc de patir problemes metabòlics, cardiovasculars, renals i neurològics. És probable que una combinació de factors concomitants exerceixi també un paper en el desenvolupament d’aquests problemes, inclosa la inflamació crònica i l’activació immunològica del sistema immunitari.
Els autors senyalen que existeixen altres factors, no directament relacionats amb el VHC, que és probable que afavoreixin l’aparició de problemes renals, com el consum de drogues i alcohol, la mala nutrició i els problemes relacionats amb el VIH. Els investigadors afegeixen, d’altra banda, que certes dolències coexistents que es troben en algunes persones coinfectades (malaltia cardiovascular i malaltia renal crònica) poden no necessàriament millorar quan el VHC es cura.
S’ha de tenir en compte que en aquest estudi els participants tenien coinfecció pel VIH i VHC des de feia gairebé dues dècades i que presentaven nivells normals de TFGe al inscriure’s a l’assaig, el que suggereix que la infecció pel VHC no va tenir una contribució important en la lesió renal. Els investigadors van observar que la cura de l’hepatitis C pot tenir un impacte més positiu a la salut renal de certes poblacions, com algunes persones d’ascendència africana amb certs gens, persones amb cicatrització extensa del fetge (cirrosi) o persones amb diabetis. No obstant, van trobar que no hi havia un nombre suficient d’aquestes persones en el seu estudi, pel que no es poden extreure conclusions fermes sobre l’impacte de la curació del VHC en elles.
La cocaïna augmenta temporalment la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca i estreny els vasos sanguinis, el que fa que hi hagi un augment de la necessitat d’oxigen del cor al temps que es redueix l’oxigen disponible. Això pot causar dolor en el pit. A més, els investigadors han descobert que el risc d’atac al cor augmenta significativament en la primera hora després de l’exposició a la cocaïna. A mesura que els ronyons filtren la sang ells mateixos són rics en vasos sanguinis, pel que l’ús de cocaïna té el potencial de danyar els ronyons.
D’altra banda, la cocaïna també pot lesionar les cèl·lules musculars, i els músculs del tòrax que es lesionen poden ser la causa dels dolors en el pit que els usuaris d’aquesta droga poden experimentar. A més, el cor és una gran bomba muscular i l’impacte de la cocaïna en aquest teixit pot explicar en part el seu efecte cardiotòxic en alguns consumidors d’aquesta droga. La cocaïna, així mateix, pot causar un ritme cardíac anormal i també s’associa amb un major risc d’accident cerebrovascular.
És precís, d’altra banda, tenir en compte que la cocaïna es dilueix o “talla” amb altres substàncies (adulterants). Aquestes substàncies poden variar amb el temps, d’una ciutat a una altra i d’un proveïdor a un altre. Per comprendre millor com danya la cocaïna als ronyons, els investigadors han provat la cocaïna purificada en experiments de laboratori amb cèl·lules de ronyó humà. Van evidenciar que fins i tot concentracions relativament baixes de cocaïna poden provocar la mort de les cèl·lules renals. Per tant, la cocaïna és directament tòxica pels ronyons. De tant en tant, a més, les autoritats han trobat lots de cocaïna tallats amb el medicament veterinari levamisol. Aquest fàrmac també pot causar dany renal. Per tant, és possible que les persones que consumeixen cocaïna adulterada amb levamisol corrin un major risc de patir una lesió en els ronyons.
La cura del VHC pot suposar grans beneficis com una millorar en la qualitat de vida, una disminució del risc de complicacions associades al fetge, un millor control de la prediabetis o diabetis i millors oportunitats de supervivència. Els investigadors encoratgen als metges i infermeres que atenen als pacients curats del VHC amb una TFGe en decliu a que s’investigui la causa de la disminució de la funció renal. En els casos en què la lesió dels ronyons pugui deure’s el consum de cocaïna, s’insta a que els metges derivin a aquestes persones a altres professionals sociosanitaris que puguin oferir-los suport.
Font: gTt-VIH
Referències: Rossi C, Saeed S, Cox J, et al. Hepatitis C virus cure does not impact kidney function decline in HIV co-infected patients. AIDS. 2018 Mar 27;32(6):751-759.
Pendergraft WF 3rd, Herlitz LC, Thornley-Brown D, et al. Nephrotoxic effects of common and emerging drugs of abuse. Clinical Journal of the American Society of Nephrology. 2014 Nov 7;9(11):1996-2005.
Ammar AT, Livak M, Witsil JC. Old drug new trick: levamisole-adulterated cocaine causing acute kidney injury. American Journal of Emergency Medicine. 2015 Feb;33(2):309.e3-4.
