El consum d’alcohol en l’adolescència tardana s’associa amb un major risc de malaltia hepàtica greu en el futur

Segons un estudi, el consum d’alcohol precoç en la vida es va associar amb un major risc de desenvolupar malaltia hepàtica greu després de 39 anys de seguiment.

El risc va augmentar en un patró de dosi-resposta, sense evidència d’un efecte llindar. Hi ha una tendència a un major risc de malaltia hepàtica severa en els homes que consumeixen menys de les recomanacions actuals per a una ingesta segura d’alcohol.

Introducció

El consum d’alcohol és un factor de risc conegut pel desenvolupament de la cirrosi. S’ha informat que l’alcohol representa 85.000 morts a l’any als Estats Units i fins el 50% de totes les morts per cirrosi hepàtica a escala global. L’exacta quantitat d’alcohol necessària per infligir dany hepàtic no està clara i es veu afectada per factors interns, inclosa la genètica i factors externs, inclosos els patrons de consum, el tipus d’alcohol i la dieta. Algunes proves apuntes a un tall de prop de 30 grams d’alcohol pur per dia pels homes i 20 grams per dia per a les dones, tot i que les dades de dues metanàlisis indiquen que el límit podria ser menor a 20-25 grams per dia. Aquesta incertesa s’observa en les pautes per alcohòlics amb malaltia del fetge.

Gran part de l’evidència actual sobre el risc de progressió de la malaltia hepàtica atribuïble a l’alcohol prové d’estudis amb poblacions seleccionades, períodes curts de seguiment o d’estudis transversals o de casos i controls, on els casos amb malaltia hepàtica manifesta podrien ser propensos a informar consum passat d’alcohol, el que porta a un biaix de classificació errònia. Per tant, el paper del consum d’alcohol en les primeres etapes de la vida necessita ser investigat en estudis on es mesura el consum d’alcohol abans que es desenvolupi la malaltia hepàtica, amb un seguiment adequat i dades sobre possibles factors de confusió. Examinem si el consum d’alcohol al final de l’adolescència en una població d’homes adolescents ben caracteritzats s’associava amb un major risc de malaltia hepàtica greu més endavant en la vida, i si es podia identificar un nivell de tall.

Material mètodes

Població d’estudi

Vam emprar dades d’un estudi poblacional nacional realitzat durant 1969-1970 de tots els homes suecs reclutats obligatòriament pel servei militar obligatori. Durant aquell temps, el servei militar era obligatori a Suècia, i només el 2-3% dels homes estaven exempts de la subscripció, principalment degut a discapacitats o malalties greus. Aquest estudi es va basar en 49.321 homes suecs, de 18 a 20 anys d’edat, durant aquell període.

Variables

Base

Tots els reclutes es van sotmetre a un extens examen de salut amb mesures d’alçada i pes, i entrevistes personals.

També van completar qüestionaris sobre el consum d’alcohol, el tabaquisme i l’ús de narcòtics.

Consum d’alcohol

Qüestionaris amb ítems sobre les quantitats consumides (noms de llaunes o ampolles, o centilitres de cervesa, vi i licors) i freqüència de consum (diàriament, un cop a la setmana, menys d’un cop a la setmana, mai) es van contemplar durant l’examen. La informació sobre el contingut típic d’alcohol pels diferents tipus de begudes durant el període en què es van dur a terme els exàmens es va obtenir del monopoli minorista de l’alcohol suec. Es van estimar grams d’alcohol al 100% per dia per a cada individu.

Índex de Massa Corporal (IMC)

Vam utilitzar dades sobre l’estatura i el pes presos en l’exploració física per calcula l’índex de massa corporal (IMC) (kg/m²).

Fumar i ús de narcòtics

Fumar en el moment de la subscripció es va classificar com a 0 (no fumador), 1-5, 6-10, 11-20 o més de cigarretes per dia. L’ús de narcòtics es va definir com l’ús actiu de qualsevol droga, a excepció de l’alcohol i el tabac, en el moment de la subscripció.

Capacitat cognitiva i aptitud cardiovascular

Es va realitzar una prova de capacitat cognitiva. La capacitat cardiovascular mitjançant un cicle d’ergòmetre es va provar a l’inici de l’estudi quan la capacitat de treball màxima dels homes dividida pel pes corporal es va avaluar i es va transformar en una escala numèrica. Per ambdues proves, els homes van rebre una puntuació d’un a nou, un nombre més alt indica un millor resultat. S’ha trobat que ambdues proves són predictores de malaltia hepàtica greu en la cohort.

Seguiment

A tots els ciutadans suecs se’ls hi assigna un nombre d’identificació personal uns dies després de la immigració el naixement, aquestes dades estaven disponibles en el moment de la subscripció.

El Registre Nacional de Pacients (NPR, en les seves sigles en anglès) es va establir el 1964. Inclou informació sobre les dates d’hospitalitzacions, ingressos i diagnòstics classificats d’acord amb els codis de la Classificació Internacional de Malalties (ICD, en les seves sigles en anglès), versions 7-10. El registre també és aproximadament el 99% de tots els diagnòstics de descàrrega somàtica des del 1987, i la validesa dels diagnòstics d’alta hospitalària oscil·la entre el 85% y el 95%, segons el diagnòstic.

El Registre de Causes de Defunció (CDR, en les seves sigles en anglès) conté dades del 1952 sobre les causes de mort de tots els ciutadans suecs, fins i tot si la persona va morir a l’estranger. És obligatori que el metge responsable informi la causa subjacent de la mort (per exemple, accident cerebrovascular) i qualsevol malaltia que pugui haver contribuït a la mort de l’individu (per exemple, fibril·lació auricular).

Malaltia hepàtica severa

Vam usar diagnòstics de cirrosi hepàtica, malaltia hepàtica descompensada (carcinoma hepatocel·lular [HCC], ascites, varius esofàgiques (sagnat o no sagnat), síndrome hepatorrenal o encefalopatia hepàtica), codificació específica per insuficiència hepàtica de la NPR o mort per qualsevol dels anteriors en el CDR com el nostre punt final variable de la malaltia hepàtica severa. Els codis ICD pels diagnòstics utilitzats en el present estudi s’enumeren (Taula 1).

Abús d’alcohol i hepatitis viral

A més, vam obtenir codis ICD per a qualsevol diagnòstic relacionat amb l’abús d’alcohol, així com també tots els codis ICD per hepatitis viral. Els codis ICD per aquests diagnòstic s’enumeren (Taula 1).

Tabla 1. Característiques del participant.

Característiques de la cohort, estratificada en el consum d’alcohol. Les variables dicotòmiques i categòriques es presenten com a percentatges i les variables contínues es presenten com a valors mitjans. Les associacions entre les variable i el consum d’alcohol es van analitzar usant la prova de suma de rangs de Mann-Whitney per a les variables dicotòmiques i la correlació de rangs d’Spearman per a les variables ordinals i contínues.

Anàlisi estadística

Es van excloure 6.025 homes degut a la manca de dades amb respecte a qualsevol de les covariables, deixant una mostra final de 43.296 homes. Totes les anàlisis es van realitzar a STATA 13.0 (StataCorp, College Station, Texas, EUA) i es va emprar una valor alfa dels costats de 0,05 per avaluar la significació estadística.

Dades descriptives

Les dades descriptives es presenten per categoria de consum d’alcohol. Les variables dicotòmiques i categòriques es presenten com a percentatges i les variables contínues es presenten com a valors mitjans.

Anàlisi de supervivència

Els homes van ser seguits des de la subscripció fins el primer diagnòstic registrat de malaltia hepàtica greu. Els temps de seguiment van ser censurats en el moment de la mort per qualsevol causa, emigració o final del període de seguiment (31 de desembre del 2009).

La regressió de Cox es va utilitzar per avaluar l’associació entre el consum d’alcohol i el risc de malaltia hepàtica greu. El consum d’alcohol es va modelar com una variable categòrica i contínua. Les categories es van definir com 0 (abstemis, referència), 1-5, 6-10, 11-15, 16-20, 21-25, 26-30, 31-40, 41-50, 51-60 i més de 60 grams d’alcohol pur per dia. Els polinomis fraccionaris de segon grau es van utilitzar per explorar una possible relació dosi-resposta no lineal entre el consum d’alcohol i la malaltia lineal greu. Es va calcular un valor de p per a la no linealitat segons el proposat a Royston y Altman.

Vam construir un model univariable cru i un model multivariable. El model multivariable es va ajustar per l’IMC, el tabaquisme, l’ús de narcòtics, la capacitat cognitiva i la capacitat cardiovascular en el moment de la subscripció.

Les estimacions dels models finals es presenten com a quocients de risc (HR) i IC del 95%. Vam verificar la suposició de proporcionalitat dels riscos usant els residus de Schoenfeld. No vam observar evidència de desviació d’aquesta suposició.

Anàlisi de sensibilitat

En primer lloc, es va utilitzar un mètode de regressió de riscos competitiu per estimar l’associació amb el risc de malaltia hepàtica greu utilitzant la mortalitat global com a risc competitiu, mentre s’ajustava als factors de confusió mencionats anteriorment. En segon lloc, tots els homes que van rebre un codi ICD per hepatitis viral durant el seguiment van ser exclosos de l’anàlisi.

Consideracions ètiques

Aquest estudi va ser aprovat pel comitè d’ètica regional al Karolinska Institutet (dnr 2004/5: 9 – 639/5). Degut al caràcter de la base de dades i a que totes les dades eren anònimes, no va ser necessari el consentiment informat per escrit.

Resultats

El consum mitjà diari d’alcohol entre els 43.296 homes inclosos en les anàlisis va ser de 8,6 grams (SD 11,2). Segons la classificació, el 6,1% dels homes van ser abstemis, una gran proporció, el 43,2% van informar d’un consum entre 1-5 grams per dia i el 4,6% van informar un consum de més de 60 grams per dia (Taula 1). El fumar era comú en el moment de la subscripció, amb el 58,4% informant que era fumador, amb una correlació significativa entre fumar i un major consum d’alcohol. L’IMC mig va ser de 21,0kg/m², amb el 6,7% de les persones amb sobrepès o obesitat. Es presenten les dades descriptives basals per categoria de consum d’alcohol (Taula 1).

Malaltia hepàtica severa

Els homes van ser seguits durant un període mitjà de 37,8 anys (SD 4,9, rango 0,1-39) o 1,638.622 anys-persona. Durant aquest temps, 3.024 homes van morir i 419 homes, 0,97%, van emigrar i van ser censurats. Un total de 383 homes van ser diagnosticats amb malaltia hepàtica severa. D’aquests 383 homes, 208 (54,3%) van morir durant el període de seguiment. El temps mig des de la subscripció fins el primer diagnòstic de malaltia hepàtica severa va ser de 25,5 anys (SD ± 11,2, rang 3-39).

Trastorn per abús d’alcohol i hepatitis viral

Durant el seguiment, 2.661 homes van rebre un diagnòstic d’abús d’alcohol. D’aquests, 243 van ser diagnosticats posteriorment amb malaltia hepàtica greu (9,1%). El consum d’alcohol a l’inici de l’estudi va ser un fort predictor d’un diagnòstic d’abús d’alcohol durant el seguiment. En comparació amb els abstemis, el risc d’obtenir un diagnòstic d’abús d’alcohol va ser moderadament elevat entre els homes que van informar un consum d’entre 1-5 grams d’alcohol per dia a l’inici de l’estudi (HR 1,48, IC 95% 1,13-1,95, p = 0,005) i va ser més elevat entre els homes que van informar un consum de més de 60 grams al dia a l’inici de l’estudi (HR 5,22, IC del 95%: 3,72 a 7,32; p <0,001).

Un total de 386 homes van ser diagnosticats amb hepatitis viral durant el seguiment, dels quals el 22,3% van ser diagnosticats posteriorment amb malaltia hepàtica severa. La prevalença va augmentar amb el consum d’alcohol, que correspon a una FC de 3,81 (IC del 95%: 1,59-9,12; p = 0,003) per aquells que van consumir més de 60 grams d’alcohol per dia al moment del reclutament en comparació amb els abstemis. Es presenten les HR ajustades pel diagnòstic d’abús d’alcohol i l’hepatitis viral per categoria de consum d’alcohol.

Consum d’alcohol com a predictor de malaltia hepàtica greu

En l’anàlisi univariable, el consum d’alcohol es va associar amb el desenvolupament de malaltia hepàtica greu més endavant a la vida, quan es va provar com una variable contínua (HR 1,03 per cada gram addicional d’alcohol per dia, IC del 95%: 1,03-1,04) i com a variable categòrica. Aquí, es va observar una estreta associació entre el consum d’alcohol i l’augment del risc de malaltia hepàtica severa en un patró dependent de la dosi que es va tornar estadísticament significatiu en la categoria de 6-10 grams d’alcohol per dia (CRI 2,01, IC 95% 1,03-3.91 ), amb el major risc observat en els homes que van consumir més de 60 grams per dia (HR 11,05; IC del 95%: 5,22 a 23,40) en comparació amb els abstemis (Taula 2).

Taula 2. Consum d’alcohol com a predictor de malaltia hepàtica greu.

Coeficients de risc crus i ajustats amb IC del 95% pel desenvolupament de malaltia hepàtica greu segons el consum d’alcohol en el moment de la subscripció. Ajustat per l’IMC, el tabaquisme, l’ús de narcòtics, l’aptitud cardiovascular i la capacitat cognitiva en el servei militar obligatori.

A l’ajustar l’índex de massa corporal, el tabaquisme l’ús de narcòtics, la capacitat cognitiva i la capacitat cardiovascular, es va observar una associació significativa per l’alcohol com a variable contínua (HR 1,017, IC 95% 1,010-1,023 per cada gram per dia). Quan modelem el consum d’alcohol usant polinomis fraccionaris, no observem evidència de no linealitat (p = 0,82) (Figura 1). L’associació va seguir un patró dosi-dependent similar a l’anàlisi cru i es va tornar estadísticament significatiu començant amb la categoria de 31-40 grams d’alcohol per dia (HR 2,31, IC 95% 1,06-5,05, [Taula 2]). Es presentes les HR pel desenvolupament de malaltia hepàtica greu per a les covariables incloses, ajustades pel consum d’alcohol com una variable contínua.

Figura 1. Proporcions de risc (HR) durant 39 anys de seguiment.

Per individus amb malaltia hepàtica severa per consum d’alcohol (grams per dia) en el moment del reclutament en 43.296 homes suecs el 1969-70. La línia contínua representa els recursos humans i les línies discontínues curtes, els intervals de confiança del 95% calculats a partir de models multivariables de Cox que modelen el consum d’alcohol utilitzant polinomis fraccionaris. Les línies discontínues llargues representen els recursos humans dels models Cox de resposta lineal.

Es presenta un gràfic de la incidència acumulada pel desenvolupament de malaltia hepàtica greu, estratificada en les categories de consum d’alcohol (Fig. 2).

Figura 2. Gràfic d’incidència acumulada pel desenvolupament de malaltia hepàtica greu.

Estratificat en un consum diari mig d’alcohol (<30 vs. ≥30 grams per dia) en 43.296 homes suecs en el moment de l’allistament pel servei militar obligatori el 1969-70, i seguit fins 49 anys.

Anàlisi de sensibilitat

El consum d’alcohol a l’inici de l’estudi es va associar significativament amb el desenvolupament de malaltia hepàtica severa en la regressió competitiva de risc (raó de subrisc pel consum d’alcohol com a variable contínua 1,02; IC del 95%: 1,01-1,02; p <0,001).

L’eliminació dels 386 homes diagnosticats amb hepatitis viral durant el seguiment de l’anàlisi de regressió de Cox va donar estimacions més baixes però significatives sobre el risc de consum d’alcohol (HR per l’alcohol com a variable contínua 1,01; IC del 95%: 1,01-1,02; p = 0,001 ).

Debat

En aquest document, mostrem que el consum d’alcohol en les primeres etapes de la vida s’associa amb un major risc de desenvolupar malaltia hepàtica greu en els homes després de 39 anys de seguiment, independentment dels factors de confusió establerts. Segons el nostre coneixement, aquest és el temps de seguiment més prolongar mai documentat en una cohort poblacional. L’associació va augmentar en un patró de dosi-resposta, sense evidència d’un efecte llindar. És important destacar que el consum de nivells més baixos d’alcohol que el límit “segur” actualment utilitzat de 30 grams d’alcohol per dia, fins a 20 grams d’alcohol per dia, van ser el límit estadísticament significatius en el model ajustat. En el model univariante, els homes que consumien tan poc com d’un a cinc grams d’alcohol per dia tenien un major risc de malaltia hepàtica severa en comparació amb els abstemis, el que indica que el major risc de malaltia hepàtica severa podria estar present fins i tot a dosis molt baixes d’alcohol. És important destacar que es van poder establir casos que durant el seguiment van ser diagnosticats amb trastorn per consum d’alcohol i hepatitis viral. Els homes amb un alt consum d’alcohol a l’inici de l’estudi tenien més probabilitats de rebre un diagnòstic de trastorn per consum d’alcohol durant el seguiment, que s’ha demostrat prèviament.

L’associació entre el consum d’alcohol i la malaltia hepàtica es va mantenir després d’eliminar els casos amb hepatitis viral del model, tot i que les estimacions van ser lleugerament reduïdes, el que indica que l’excés de risc d’un alt consum d’alcohol en les primeres etapes de la vida no pot explicar-se per un risc-conducta i posterior contracció de l’hepatitis viral.

Els nostres resultats són consistents amb estudis epidemiològics previs a gran escala, tot i que el període de seguiment en aquest estudi no té comparació. Específicament, en l’estudi històric Dionysos, es va trobar un tall de prop de 30 grams d’alcohol per dia per diferenciar entre l’alt i baix risc de cirrosi. En persones que van consumir més de 30 grams per dia, el 2,2% dels homes van ser diagnosticats amb cirrosi alcohòlica, que és comparable al 2,7% dels homes que van consumir entre 30 i 60 grams d’alcohol en el nostre estudi, que més tard van desenvolupar una malaltia hepàtica severa. De fet, les nostres estimacions són més altes i inclouen només els casos d’hepatopatia greu registrats, per què és probable que haguem omès casos de cirrosi subclínica que indiquen que les estimacions podrien ser falsament baixes. No obstant, el llarg temps de seguiment en el nostre estudi probablement pugui explicar les nostres estimacions una mica més altes, ja que permet més temps per experimentar un resultat. Tot i que ben dissenyat i executat, la metodologia de tall transversal de l’estudi Dionysos haurà portat a la manca de casos que van morir per malaltia hepàtica abans de l’examen, possiblement subestimat l’efecte perjudicial de l’alcohol, una limitació no present en el nostre estudi.

El present estudi només va incloure homes. No obstant, es sap que l’alcohol també té efectes perjudicials per a la salut del fetge en les dones. En dades del Million Women Study sobre més d’1,3 milions de dones de mitjana edat seguides durant un temps mitjà de 6,2 anys, un consum de més de 150 grams d’alcohol per setmana va augmentar el risc d’un futur diagnòstic de cirrosi (RR 3,44; IC del 95% 2,70-4,37) en comparació amb consumir menys de 70 grams per setmana. Aquestes estimacions són lleugerament més altes que les nostres, el que podria explicar-se per una major edat a l’inici de l’estudi i una major susceptibilitat de dany hepàtic en les dones per l’alcohol. De fet, en un estudi de 13.295 homes i dones danesos, el risc de mort o hospitalització degut a la cirrosi hepàtica va augmentar d’un consum de 7-13 unitats d’alcohol per setmana en dones, mentre que aquest risc només va ser significatiu amb 14-27 begudes per persona/setmana per homes.

En un estudi de 6.152 persones que usaven alcohol de forma abusiva a Dinamarca i en l’home, es va observar un efecte llindar en lloc d’un efecte dosi-resposta. Això difereix dels nostres resultats, i possiblement podria explicar-se per la nostra mida de mostra molt més gran que permet la categorització de rangs més estrets de consum d’alcohol, i el fet que vam examinar tota la població masculina en aquell moment, sense centrar-nos en el risc dels individus.

Moltes malalties del fetge progressen lentament i els resultats són relativament estranys, i es necessita un llarg període de seguiment en una gran cohort per obtenir estimacions precises. Donat que els factors de risc de malaltia hepàtica greu com la diabetis tipus 2 i l’obesitat estan augmentant, podria haver-hi més casos de malaltia hepàtica greu en el futur proper. El present estudi proporciona estimacions a llarg termini del risc de consum d’alcohol a edats precoces en el desenvolupament de malaltia hepàtica greu, i pot emprar-se per orientar futures decisions de salut pública.

Les fortaleses d’aquest estudi són la gran cohort poblacional (n = 43.296), el temps de seguiment molt llarg (39 anys) i la baixa (1%) pèrdua durant el seguiment, el que minimitza el risc de biaix de selecció. A més, la investigació d’homes d’edat relativament baixa com en el present estudi minimitza el risc de biaix de classificació errònia, ja que cap dels homes havia experimentat un event relacionat amb el fetge abans de l’inici de l’estudi.

Vam tenir accés a dades de referència detallades i creïbles sobre l’estat d’exposició en gairebé tota la població masculina del període d’estudi, així com sobre una multitud de possibles factors de confusió com IMC i l’ús de narcòtics. Els registres nacionals basats en la població utilitzats per determinar l’estat de resultats són validats i una font de dades de molt alta qualitat. L’ús de descompensació hepàtica i cirrosi, que en gairebé tots els casos porta a l’hospitalització en algun moment, i la mort relacionada amb el fetge com a variable de resultat conjunta ens va permetre minimitzar el biaix amb respecte a l’estat de resultats. No obstant, va haver-hi molt pocs casos específics de malaltia, com HCC, per permetre l’anàlisi dels resultats específics de la malalta. Com es va debatre anteriorment, una altra limitació és que el present estudi només inclou als homes i els resultats poden no ser generalitzables per a les dones.

Tot i que l’estabilitat del consum d’alcohol al llarg del temps en aquesta cohort és incerta, estudis previs han demostrat que el consum d’alcohol segons l’informat en el moment del reclutament està fortament associat amb problemes d’alcohol molts anys després. No obstant, podria haver-hi confusió residual en l’estudi actual. El més important és amb respecte als canvis en el consum d’alcohol durant el seguiment. A més, les persones amb alt consum d’alcohol tenien més probabilitats d’haver provat els medicaments i, per tant, és més probable que contraguin hepatitis viral durant el seguiment, el que afectaria les estimacions. No obstant, vam controlar això excloent els casos amb hepatitis viral durant el seguiment. També va ser evident que els homes que consumien grans quantitats d’alcohol en la línia base en major proporció van ser diagnosticats posteriorment amb un trastorn d’abús d’alcohol, el que suggereix que consumir grans quantitats d’alcohol en les primeres etapes de la vida s’associa amb una ingesta contínua i majors possibilitats de desenvolupar una malaltia hepàtica severa.

Una altra limitació és que no vam tenir accés a dades més detallades sobre el consum d’alcohol, com la relació amb els menjars i el consum excessiu d’alcohol, que poden influir en l’efecte del consum sobre el desenvolupament d’una malaltia hepàtica greu. De fet, el consum diari d’alcohol s’ha associat amb un major risc de cirrosi alcohòlica en comparació amb el consum amb menor freqüència, independentment de la quantitat total de consum.

El present estudi suggereix que el risc de consum d’alcohol en el desenvolupament de la malaltia hepàtica severa més endavant en la vida ja està present des d’una edat precoç. És probable que aquest major risc sigui causat per una exposició més prolongada a l’alcohol, en comparació amb l’inici de la beguda més endavant en la vida, i que les persones amb un historial més prolongat de consum d’alcohol tinguin un major risc de malaltia hepàtica greu. El risc va ser significativament major pels homes que van consumir més de 30 grams per dia, i el que és més important, s’apropa a la importància pels homes que van consumir més de 20 grams per dia en el model ajustat. No obstant, aquest model podria estar sobreajustat, i no podem excloure la possibilitat d’un error tipus 2.

Tot i que les diferències nacionals en el nivell recomanat d’ingesta segura d’alcohol difereixen, aquestes dades indiquen que el risc de malaltia hepàtica greu podria estar present en 20 grams d’alcohol per dia o menys, i que alguns països podrien establir nivells de tall actuals massa alts. Això té implicacions clares per a la presa de decisions de salut pública, i hauria d’explorar-se més en estudis futurs. Idealment, un estudi prospectiu sobre el risc d’alcohol en els resultats hepàtics han d’incloure una gran cohort poblacional formada tant per dones com per homes a partir d’una edat precoç, amb mesures repetides de quantitat, mode i tipus de consum d’alcohol. A més, s’ha usar un temps de seguiment el suficientment prolongat, ja que la progressió a la cirrosi és lenta. Aquests estudis, tot i que difícils d’organitzar, estan altament justificats.

Conclusió

El consum d’alcohol en homes adolescents tardans s’associa amb un major risc de desenvolupar malaltia hepàtica greu més endavant en la vida, després de 39 anys de seguiment. El risc va augmentar en un patró dependent de la dosi sense evidència d’un efecte llindar. Les recomanacions actuals pel consum segur d’alcohol amb respecte al risc de desenvolupament de malaltia hepàtica greu en els homes podrien establir-se massa altes.

Font: Journal of Hepatology. http://dx.doi.org/10.1016/j.jhep.2017.11.019

Autors: Hannes Hagström et al. Centre de Malalties Digestives, Unitat d’Hepatologia, Hospital Universitari Karolinska, Estocolm, Suècia.

Article traduït per l’ASSCAT