El càncer hepàtic escapa dels programes de detecció precoç
Més del 50% dels carcinomes hepatocel·lulars es diagnostiquen fora dels sistemes de cribratge, segons un estudi publicat a Medicina Clínica. La conseqüència és una menor supervivència.
El carcinoma hepatocel·lular (CHC) és la sisena neoplàsia més freqüent al món i la segona en quant a mortalitat per càncer. La causa més habitual en el conjunt del planeta és el virus de l’hepatitis B (VHB), però en els països occidentals predomina la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) i el consum crònic d’alcohol. Amb un diagnòstic precoç i un tractament en estadis inicials, la supervivència pot assolir el 70% a cinc anys, però en fases avançades i sense tractament específic descendeix a menys d’un any.
Un estudi que es publica en el número del julio de Medicina Clínica analitza les característiques d’aquest tipus de càncer de fetge a Espanya. María Varela, de la Secció d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Central d’Astúries, a Oviedo, ha coordinat un registre retrospectiu a 73 centres assistencials espanyols de segons i tercer nivell de l’1 d’octubre al 31 de gener del 2015. Es van registrar les característiques basals i el primer tractament dels tumors primaris hepàtics durant aquest temps, que van ascendir a 720 (686 hepatocarcinomes).
Oportunitats perdudes
Els autors d’aquest estudi, que conformen el Grup d’Estudi de Càncer Hepàtic (GECH), van realitzar una anàlisi pràcticament idèntica en el període 2008-2009. Des de llavors s’han produït alguns canvis, però el fonamentl no s’ha modificat: la majoria dels casos segueixen emergint fora dels programes de detecció precoç. En ambdós registres es va diagnosticar al 53% dels pacients fora de cribratge. Per tant, s’estan perdent oportunitats de tractament precoç, que és l’únic que pot ser curatiu.
“Els casos deguts a la malaltia per fetge gras s’han triplicat en els últims anys”.
En el primer estudi, la principal causa del CHC va ser la infecció crònica per VHC, mentre que la nova anàlisi és l’alcohol (35% dels casos), seguit del VHC (30%) i la combinació de VHC i alcohol (15%).
La malaltia hepàtica per dipòsit de greix no alcohòlic (EHGNA) està darrere del 6% d’aquests tumors, una xifra baixa en comparació amb la que es registra en països com els Estats Units, però gairebé tres vegades superior a la del període 2008-2009.
El perfil típic seria el d’un home que consumeix alcohol de forma abusiva i no sap que pateix cirrosi. Va al metge per algun símptoma i se li detecta una malaltia tumoral hepàtica en fase avançada.
Existeix consens sobre la tècnica més adequada de cribratge en pacients amb cirrosi: l’ecografia abdominal semestral. Aquesta eina no està plenament establerta, fonamentalment per limitacions d’aplicació en determinades àrees geogràfiques.
El problema és el propi sistema sanitari
No obstant, en bona part dels casos el problema no està en l’accés al cribratge, sinó al propi sistema sanitari. “Molts pacients no van mai al metge perquè no es senten malalts“, explica Varela. La solució passa pel foment de programes educatius i la implicació dels metges de primària. “Per detectar precoçment la malaltia renal crònica, els laboratoris poden analitzar el filtratge glomerular a partir d’una simple analítica de sang“, indica l’experta. “En el cas de la malaltia hepàtica, es podrien emprar eines com l’índex APRI, un model bioquímic no invasiu a partir de les xifres de plaquetes i aspartat amino transferasa (AST) per a la predicció de fibrosi hepàtica“.
Jorge Aparicio, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) i cap de Secció del Servei d’Oncologia de l’Hospital La Fe, de València, subratlla que és precís “conscienciar a la població sobre los danys que causa l’alcohol”.
També remarca que tots els tumors es tracten millor quan es detecten precoçment. “Si parlem de l’hepatocarcinoma, en estadis inicials hi ha possibilitats d’aplicar teràpies curativa, com la cirurgia, el trasplantament hepàtic o tècniques locals com la quimio o la radioembolització“. En fases avançades, “avui per avui són incurables“, tot i que s’han produït avenços rellevants: “Abans només explicàvem com la quimioteràpia, que era poc eficaç, però han aparegut fàrmacs biològics que milloren el pronòstic“.
