El 90% de les persones amb el virus de l’hepatitis B crònica no han estat diagnosticades
Les taxes de diagnòstic i tractament del VHB són molt inferiors als nivells necessaris per assolir l’objectiu d’eliminació de l’OMS el 2030.
Segons la investigació publicada a ‘The Lancet Gastroenterology & Hepatology’, el 90% de les persones amb el virus de l’hepatitis B crònica (VHB) no han estat diagnosticades. L’estudi també va mostrar que només el 5% dels pacients elegibles estan rebent teràpia contra el VHB. Aquestes proporcions estan molt per sota de les necessàries per assolir l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar el VHB com una amenaça per a la salut pública pel 2030.
“Els governs successius a les regions d’alta prevalença han acceptat la doctrina de la vacunació, però han passat per alt la imatge més àmplia de la detecció, el diagnòstic i el tractament per prevenir la progressió”, comenten els autors d’un editorial que acompanya l’estudi. “La incidència de noves infeccions cròniques pel VHB augmentarà en els adults no vacunats a no ser que s’implementin grans augments en la detecció i el vincle amb l’atenció”.
El 2016, l’OMS va establir l’objectiu d’eliminar el VHB crònic com una amenaça per a la salut pública pel 2030. Tot i que no existeix una cura pel VHB, existeix una vacuna altament efectiva i la infecció pot controlar-se mitjançant el tractament amb medicaments antivirals.
L’eliminació del VHB pel 2030 requerirà:
- El 90% de cobertura de tres dosis de vacunació infantil pel 2020.
- La vacunació oportuna amb dosis pel naixement en el 50% dels lactants pel 2020, que arribarà al 90% el 2030.
- Una prevalença crònica del VHB en nens de l’1% el 2020 i del 0,1% el 2030.
- Un diagnòstic del 90% de les persones infectades amb VHB.
- El tractament antiviral del 80% de les persones diagnosticades elegibles per teràpia.
Per permetre controlar el progrés cap a aquests objectius, un equip d’investigadors va estimar la prevalença nacional, regional i mundial del VHB, així com les taxes de diagnòstic, vacunació i tractament. Les dades es van obtenir a partir d’estudis publicats, informes del govern i entrevistes amb experts nacionals.
Sobre la base d’aquestes dades, els investigadors van calcular que 364 milions de persones, el 5% de la població mundial, tenien infecció crònica pel VHB. Però després de tenir en compte l’epidemiologia, els canvis demogràfics, la cobertura de vacunació, el tractament i el diagnòstic, els investigadors van revisar la seva estimació de prevalença fins el 4% de la població mundial.
La prevalença va ser més alta a l’Àsia oriental i l’Àfrica subsahariana, assolint el 12% a la República Centre-africana, en comparació amb menys de l’1% en el Regne Unit. Només 21 països van representar el 80% de tots els casos de VHB crònic el 2016. A més, el 57% d’aquestes infeccions es van produir en cinc països: la Xina, l’Índia, Nigèria, Indonèsia i Filipines.
Les taxes de diagnòstic global van ser molt baixes. Tot i que es disposa d’una prova precisa des de la dècada del 1970, només el 10% de les persones amb la infecció havien estat diagnosticades el 2016. El diagnòstic no era només un problema pels països pobres: dos terços de les persones amb VHB crònic als Estats Units i el 80% al Regne Unit no tenien coneixement del seu estat d’infecció.
Només una petita fracció de les persones elegibles, el 5%, rebien medicaments anti-VHB. La cobertura de tractament va ser fins i tot pobre a Europa occidental: només el 3% a Bèlgica, el 5% a Irlanda, Noruega i Portugal i el 25% al Regne Unit.
A nivell mundial menys de l’1% de les dones embarassades amb una alta càrrega viral del VHB van rebre profilaxi antiviral per prevenir la transmissió de mare a fill.
El 2016, aproximadament l’1,4% (1,8 milions) de nens de cinc anys tenien hepatitis B crònica. A nivell mundial, el 87% dels nens van rebre les tres dosis de la vacuna necessàries per prevenir la infecció. Resulta encoratjador que 94 dels 120 països inclosos a l’estudi ja hagin complert l’objectiu provisional d’un 1% de prevalença entre els nens de cinc anys i que 46 hagin assolit l’objectiu pel 2030 amb una prevalença del 0,1%.
Malgrat aquestes dades positives, només el 48% dels nadons rebia la seva primera dosi de vacunació dins de les primeres 24 hores crucials després del naixement, i només el 10% dels nens rebien anticossos protectors, immunoglobulina B (IGHB), juntament amb l’estratègia de vacunació completa. Va ser només el 2017 que el Regne Unit i Noruega van introduir la vacunació de rutina contra el VHB pels recent nascuts.
La majoria dels països amb una alta càrrega de VHB infantil encara no han augmentat la vacunació infantil i per proporcionar IGHB.
“Tenim totes les eines necessàries per eliminar l’hepatitis B en els nens. Malgrat això, 1,8 milions de nens de 5 anys d’edat es van infectar amb el VHB el 2016, xifra molt similar al nombre de noves infeccions que es produeixen anualment”, conclouen els autors. “Aquesta anàlisi proporciona un marcador en el camí cap a l’eliminació al quantificar l’ús de la profilaxi en els recent nascuts i el tractament a nivell nacional, regional i mundial. Aquest treball pot donar suport a estratègies nacionals per eliminar el VHB i reduir el nombre de noves infeccions en un 90% pel 2030”.
