El 89% dels hospitals espanyols efectua el diagnòstic en un únic pas de l’hepatitis C
Es tracta d’un avenç clau per superar l’infradiagnòstic i millorar l’accés precoç al tractament, dos assignatures encara pendents en el camí cap a l’eliminació d’aquesta malaltia al nostre país.
La implantació del Diagnòstic en un Únic Pas (DUSP), aquell en el qual es fa la prova d’anticossos i la càrrega viral, necessàries pel diagnòstic de l’hepatitis C, en una mateixa mostra, ha crescut de forma molt notable a Espanya en els dos últims anys, gràcies en gran mesura a la insistència de les societats científiques implicades en la lluita per l’eliminació de la malaltia i la conseqüent conscienciació dels professionals. Les dades són eloqüents: el 2017 un estudi va mostrar que, encara que 8 de cada 10 hospitals espanyols disposaven de recursos per realitzar el DUSP, només tres els efectuaven. Un nou estudi realitzat a l’octubre del 2019 i basat en una enquesta a centres hospitalaris públics i privats amb més de 200 llits mostra que la situació ha canviat de forma radical: ara el 89% dels hospitals efectuen DUSP. A l’estudi, publicat a la revista Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, han participat 129 hospitals.
Es tracta, segons l’AEHVE, l’Aliança que reuneix a les societats científiques i associacions de pacients implicades en l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C, d’un avenç fonamental. El DUSP és la forma més eficient de cribratge de l’hepatitis C, indispensable per prescriure el tractament pertinent de forma precoç. “Únicament amb aquesta estratègia, seguida d’una comunicació efectiva dels resultats, podem aconseguir que tots els pacients diagnosticats accedeixin precoçment al tractament”, explica el coordinador de l’Aliança i investigador del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd), i un dels signants de l’estudi, Javier García-Samaniego, que afegeix a més que el DUSP ha demostrat ser cost/efectiu respecte a la pràctica clínica habitual i ha estat intensa i insistentment recomanat per les principals societats científiques.
De fet, de l’estudi s’infereix que, “per haver augmentat la proporció d’hospitals que fan DUSP del 31% al 89% entre el 2017 i el 2019, els retards diagnòstics innecessaris han disminuït en una alta proporció d’hospitals”. No obstant, seria desitjable que tots els hospitals fessin el DUSP, “perquè tots tenen mitjans propis o externs per realitzar-lo”. El retard diagnòstic associat a la no disponibilitat de DUSP es xifra en l’estudi entre 1 i 12 setmanes. A més, en el 46% dels hospitals que avui no fan DUSP no es fa res, simplement s’espera a rebre una segona petició.
La investigació també subratlla la necessitat de millorar la comunicació efectiva i ràpida dels resultats i senyala que l’estratègia de comunicació de resultats és altament variable. “Quan hi ha una infecció activa per VHC, un 14% dels hospitals no utilitzen cap estratègia de comunicació, proporció que era del 31% el 2017. Tot i així, persisteix una enorme variabilitat d’estratègies de comunicació, entre les quals les més freqüents són alerta a l’informe, contacte directe amb el metge sol·licitant, i contacte amb el metge responsable del tractament”, diu l’estudi, que afegeix: “probablement aquesta variabilitat s’expliqui per les diferents característiques dels hospitals, però si això suposés un retard en el diagnòstic, haurien de desenvolupar-se estratègies de comunicació efectives que contribueixin a disminuir el temps entre el resultat diagnòstic i l’inici del tractament”.
Escassa implantació dels test ràpids
L’estudi mostra ombres més preocupants que aquesta variabilitat i retards en la comunicació de resultats. I és que la conscienciació que sí ha permès la implantació del DUSP no s’ha estès a l’ús dels nous test de diagnòstic ràpid i/o en gota seca (TDR i/o DBS). Són els test que empren sèrum i plasma, sang capil·lar o fluid crevicular, que faciliten la detecció sense necessitat de venopunció, centrifugació o congelació, ni de personal qualificat, i que (precisament per aquestes raons) són els més apropiats per a l’accés a les poblacions vulnerables, que concentren la major part de nous diagnòstics, com immigrants, persones sense llar o usuaris de drogues.
Malgrat això, la investigació, en la qual han participat el 80% de tots els centres hospitalaris als quals s’ha dirigit l’enquesta, revela que l’ús de TDR i/o DBS és marginal (només està disponible en menys de la meitat dels hospitals). I, el que potser és més important, els professionals no creuen que disposar d’aquest tipus de proves sigui rellevant pel diagnòstic precoç de la infecció pel virus de l’hepatitis C. En concret, només entre el 28% i el 35% dels enquestats opina que el seu hospital havia de disposar dels tests en gota seca que permeten conèixer l’existència de càrrega virèmica i infecció activa. “Una opinió que contradiu la valoració dels experts, pels que l’ús dels ‘dispositius point of care’ és imprescindible per a un diagnòstic adequat de la infecció en poblacions vulnerables i per tant per avançar en l’eliminació, que no s’aconseguirà sense plans de microeliminació en aquests col·lectius”, explica Javier García-Samaniego.
El coordinador de l’AEHVE ha insistit en la importància de millorar el diagnòstic precoç per avançar en l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C, doncs els últims estudis publicats han demostrat que un de cada cinc nous diagnòstics d’hepatitis C al nostre país són de pacients que es troben en una fase avançada de la malaltia hepàtica. “Espanya està davant l’oportunitat històrica de convertir-se en el primer país entre els desenvolupats en acabar amb un problema de salut pública com l’hepatitis C, però, en matèria de diagnòstic, el balanç no és encara satisfactori, doncs hi ha entre 20.000 i 30.000 persones que estan infectades i no ho saben i a més el 20% dels nous casos que es detecten són de pacients amb malaltia hepàtica avançada i la gran majoria d’ells pertany a col·lectius vulnerables, el qual vol dir que estem arribant tard i, a més, en poblacions que ja sabem que són de major risc”.
El desenvolupament en la implantació del DUSP és un avenç per atacar aquest problema, però necessita ser complementat amb l’ús de test ràpids apropiats pel diagnòstic de la malaltia en els col·lectius de major risc.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT