El 2022 hi haurà 160.000 pacients d’hepatitis C sense tractar si no hi ha cribratge
Un estudi sobre l’hepatitis C que s’ha presentat avui adverteix que de no iniciar-se ja polítiques de cribratges en la población general adulta s’arribaria al 2022 a “l’esgotament diagnòstic”, i 160.000 pacients no coneixerien que tenen la malaltia, per tant, no podrien accedir al tractament.
Aquest és un dels estudis que ha presentat l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) i l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques (AEHVE), en què s’han detallat les conclusions de diverses investigacions.
Aquests treballs, que s’exposaran en el 43 Congrés de l’AEEH, presidida per la doctora María Buti, aborden el cost-efectivitat del cribratge de l’hepatitis C a Espanya per fer aflorar la infecció oculta.
Una d’elles conclou, segons ha explicat Buti, una de les seves autores, que el cribratge en la població general d’entre 20 i 79 anys és més cost-efectiu que el de la mateixa població amb factors de risc.
La relació cost-utilitat d’una estratègia enfront a una altra va ser de 8.914 euros per sota del llindar d’eficiència acceptat a Espanya.
Per a Buti, presidenta de l’AEEH, el recomanable seria que la població major de 20 anys i fins els 50 aproximadament es va fer un cop a la vida una analítica en què s’analitzarien marcadors serològics de rutina -antigens i anticossos- per poder identificar a les persones infectades.
Seria el desitjable, segons Juan Turnes, secretari de l’AEEH, perquè la taxa de diagnòstic de l’hepatitis C a Espanya és encara baixa i s’estima que prop de 70.000 adults desconeixen que tenen la infecció, i poden transmetre-la a través de pràctiques de risc.
A més, un percentatge pot desenvolupar fibrosi hepàtica avançada, cirrosi o càncer de fetge.
Per això, identificar a aquests pacients és “invertir en salut”.
Però a més, segons els experts, si no s’inicien les polítiques de cribratge a nivell general (el que existeix ara són estudis d’aproximació d’alguns hospitals, segons els experts), Espanya no assolirà l’objectiu d’eliminació de l’OMS pel 2030, any en què l’estudi estima que hi haurà encara en el país més de 98.000 pacients infectats.
El pla estratègic per abordar l’hepatitis C ha suposat un “èxit”, segons el coordinador de l’AEHVE, cap d’Hepatologia de l’Hospital La Paz, Javier García-Samaniego, però “no ens hem d’adormir” perquè han d’aflorar els no diagnosticats, a més de facilitar tractaments als ja detectats: fins ara l’han rebut més de 90.000 pacients, prop del 50% de persones que tenen la malaltia a Espanya.
Un de cada cinc espanyols està en risc de patir una malaltia del fetge i les patologies relacionades amb aquest òrgan són ja la cinquena causa de mort en el món i representen la tercera causa de mort prematura a Espanya.
Aquestes malalties són cada cop més prevalents, ja que es relacionen amb estils de vida poc saludables que augmenten en les societats avançades: consum excessiu d’alcohol, una dieta poc saludable i el sedentarisme, que condueix a l’obesitat.
I per això, perquè la població pugui veure més aquests factors de risc, els especialistes d’aquestes associacions han presentat la campanya #hígadosano, amb la finalitat, a més, d’avançar en el diagnòstic precoç i que la societat atengui més a indicadors de les analítiques de sang que es fan des d’Atenció Primària, com les transaminases.
Si es detecten valors alts en una simple mostra de sang pot existir una malaltia del fetge i si això es coneix es pot aturar i fins i tot revertit la seva evolució.
Les calus per prevenir les malalties del fetge són, a més de les mencionades, evitar el contacte amb sang i fluids corporals d’altres persones i les relacions sexuals de risc, la vacunació contra l’hepatitis B i prendre només els medicaments prescrits pel metge.
Les causes més freqüents són el consum d’alcohol, les hepatitis virals, l’autoimmune, la toxicitat per fàrmacs i l’anomenada malaltia hepàtica per dipòsit de greix, que abasta ja a entre un 20-30% de la població.
