EASL 2018: S’observa una millora de la fatiga i la qualitat de vida després de la curació de l’hepatitis C

31/05/2018 | Notícies de premsa

El tractament de la fatiga després de la curació de la infecció pel VHC s’ha de centrar en el maneig clínic de les comorbiditats com la depressió, l’insomni i la diabetis tipus 2.

D’acord amb els resultats de dos estudis nord-americans, els pacients amb cirrosi hepàtica autorreportan una millora de la fatiga, la vitalitat i la salut mental de forma substancial en els dos anys posteriors a la curació de la infecció pel virus de l’hepatitis C ( VHC). No obstant això, els pacients amb cirrosi tenen menys probabilitats que altres d’experimentar una resolució ràpida de la fatiga greu després d’un tractament reeixit de l’hepatitis C. Aquestes troballes es van donar a conèixer el mes passat al Congrés Internacional del Fetge (EASL 2018) celebrat a París (França).

És un fet contrastat que la qualitat de vida de les persones amb hepatitis C crònica es pot veure greument afectada, sobretot en aquelles que presenten cirrosi. Una proporció substancial de persones amb hepatitis C revela patir fatiga, insomni, problemes en el funcionament físic, depressió, ansietat i trastorns de l’estat d’ànim. Sovint aquests pacients indiquen experimentar dificultats per pensar (falta de concentració i confusió), però es desconeix el mecanisme biològic que condueix a aquest problema.

Els problemes pel que fa a qualitat de vida més greus són causats per l’encefalopatia hepàtica, que es desenvolupa quan el fetge danyat comença a perdre la seva capacitat per eliminar l’amoníac i altres toxines de la sang. La mala concentració, l’insomni, l’ansietat, la fatiga, el moviment lent i la depressió poden estar presents en persones amb encefalopatia hepàtica.

En general, la millora en la qualitat de vida que experimenten les persones amb l’hepatitis C després del tractament és molt important.

Els dos estudis presentats a la EASL van ser realitzats pel Centre d’Investigació sobre Resultats en Malalties Hepàtiques (CLDQ, EUA).

En el primer es van analitzar les millores en la qualitat de vida de 786 persones amb el VHC i cirrosi (650 pacients amb cirrosi compensada i 136 amb cirrosi descompensada) que van rebre tractament en 12 assaigs clínics i que van ser inscrites per fer el seguiment a llarg termini després de curar l’hepatitis C (després d’haver obtingut la resposta virològica sostinguda a les 12 setmanes, RVS12, sinònim de curació de l’hepatitis C).

Als participants d’aquest estudi de seguiment se’ls va demanar que qualifiquessin la seva salut física i mental utilitzant el qüestionari SF-36 cada sis mesos durant dos anys (96 setmanes).

Les persones amb cirrosi descompensada van ser significativament més propenses a informar d’insomni, encefalopatia hepàtica i ascites, però no ho van ser d’indicar fatiga, depressió, ansietat o diabetis a l’inici de l’estudi. Quan les puntuacions dels resultats informats pels pacients van ser computades com un tot, les persones amb cirrosi descompensada tenien més probabilitats de presentar una discapacitat greu que aquelles amb cirrosi compensada abans del tractament (p <0,05).

Durant el període de seguiment, els pacients amb cirrosi descompensada van comunicar millores significatives en 11 dels 20 dominis dels seus resultats. La millora mitjana en la puntuació va variar del 4% al 19% segons el domini. Les persones amb cirrosi compensada, van revelar una millora més completa en els resultats (en 19 de 20 dominis) però d’una magnitud similar (una millora del 2% al 17% en la puntuació segons el domini).

L’anàlisi multivariable va evidenciar que el fet de ser més jove i l’absència de diabetis i de cirrosi descompensada es van associar amb millores més importants en els resultats comunicats pels pacients (p <0,05).

Un segon anàlisi, de fase 2, i tres assajos sobre règims de tractament basats en sofosbuvir (Sovaldi®) van revelar que la fatiga va millorar en més de la meitat de les persones que havien guarit l’hepatitis C en aquests assajos.

Els estudis van incloure a 6.113 persones que es van curar de l’hepatitis C i que van proporcionar puntuacions sobre fatiga abans del tractament i en les 12 setmanes posteriors a la seva finalització (RVS12).

Un 34% dels participants tenien cirrosi compensada i presentaven en ingressar en l’estudi una mitjana en l’índex APRI de 1,2 (que indica cert grau de fibrosi). L’índex APRI és una eina utilitzada per predir el risc de fibrosi hepàtica i eventualment per reduir aquest risc amb intervencions terapèutiques. Es tracta d’un índex que relaciona el nivell d’aspartat aminotransferasa [AST] amb el de plaquetes per avaluar el nivell de fibrosi hepàtica: un índex <0,5 indica absència de fibrosi significativa; 0,5-1,5, fibrosi probable; > 1,5 indica fibrosi significativa. El 9% dels pacients presentaven coinfecció pel VIH.

D’altra banda, es va demanar als participants en el moment de ser inclosos en l’estudi que valoressin els seus nivells de fatiga (de l’1 al 5) en un qüestionari de 13 punts (escala FACIT-F) per avaluar com la fatiga i el grau de cansament afectaven la seva vida quotidiana.El 23% dels participants presentaven fatiga greu a l´inici de l’estudi (van obtenir una puntuació inferior a 30 en l’escala FACIT-F).

En el moment de la visita de seguiment a la setmana 12 (RVS12), el 42% dels pacients amb fatiga greu encara la tenien, el 45% havien experimentat alguna millora i el 12% havien assolit una millora que indicava una fatiga mínima o nul·la.

És més probable que la fatiga millori en persones més joves, sense cirrosi i en aquells pacients que presenten menys comorbiditats. La depressió, l’ansietat i l’insomni es van associar especialment amb la manca de millora, igual que la diabetis tipus 2, la cirrosi i la coinfecció pel VIH. Les persones amb coinfecció pel VIH tenien gairebé un 60% menys de probabilitats d’experimentar una millora de fatiga greu a fatiga mínima o nul·la en comparació amb aquelles sense infecció per VIH (quocient de probabilitats (CP): 0,421; IC del 95% ( IC95%): 0,18-0,98; p = 0,046) i al voltant del 63% més de probabilitats de no experimentar cap millora de la fatiga greu (CP: 1,63; IC 95% 1,06-2,5; p = 0,025). Les persones amb cirrosi tenien aproximadament un 35% menys de probabilitats d’aconseguir una recuperació ràpida de la fatiga greu (CP: 0,66; IC 95%: 0,45-095; p = 0,026).

El seguiment a llarg termini de les persones amb fatiga greu seria útil per comprendre de manera més clara la probabilitat de millora més enllà de la visita de seguiment a la setmana 12 després de la curació de l’hepatitis C (RVS12), el ritme de recuperació i els factors de risc a llarg termini per a la fatiga persistent després de curar l’hepatitis C.

Els investigadors van comentar que el tractament de la fatiga després de la cura de l’hepatitis C s’ha de centrar en les comorbiditats que contribueixen a la fatiga, com la depressió, l’insomni i la diabetis tipus 2. Les troballes també suggereixen que fins i tot en absència d’encefalopatia hepàtica, la fatiga en les persones amb hepatitis C constitueix un fenomen associat al fetge més que una conseqüència de la replicació viral.

Font: Aidsmap / Elaboració pròpia, Jordi Piqué (gTt-VIH)
Referències: Younossi Z et al. The impact of sustained virologic response on severe fatigue in patients with hepatitis C: the role of HCV viremia and co-morbidities. The International Liver Congress, Paris, abstract FRI-374, 2018. Journal of Hepatology 68: S531, 2018 / Younossi Z et al. Sustainable improvement in PROs in cirrhotic patients with HCV who achieved SVR. The International Liver Congress, Paris, abstract FRI-373, 2018. Journal of Hepatology 68: S530, 2018.

 

31/05/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Des d’aquí pots compartir aquesta publicació. Gràcies!

Related Post