EASL 2017: Glecaprevir i pibrentasvir aconseguirien curar al 99% de les persones amb hepatitis C i cirrosi hepàtica
Un estudi presentat a la Trobada Anual de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL 2017), celebrat la setmana passada a Àmsterdam (Holanda), ha conclòs que la combinació experimental de glecaprevir, un inhibidor de la proteasa NS3/4a, i pibrentasvir, un inhibidor del complex de replicació NS5a, aconseguiria taxes de curació del 99% en persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) i cirrosi hepa`tica després de 12 setmanes de tractament. A més, el tractament seria molt ben tolerat.
La combinació de glecaprevir i pibrentasvir s’administra en una única presa oral durant 12 setmanes. Aquest tractament ha obtingut molt bons resultats d’eficàcia en persones coinfectades pel VIH i el VHC i en aquelles amb el VHC de genotip 3, és a dir, el més difícil de tractar amb els AAD.
Després de bons resultats, s’han donat a conèixer els resultats de l’estudi EXPEDITION-1, un assaig clínic de fase III que es va centrar en l’avaluació de l’ús de la combinació en un nou subgrup amb típicament pitjors taxes de resposta als tractaments del VHC: les persones amb cirrosi hepàtica.
Un total de 136 persones amb infecció pel VHC de genotip 1, 2, 4, 5 o 6 i cirrosi hepàtica compensada van participar a l’estudi.
La coinfecció pel VIH i/o el virus de l’hepatitis B (VHB) van ser considerats criteris d’exclusió, pel que no es va comptar amb persones coinfectades a l’estudi.
Els participants podien no tenir experiència en tractaments o haver rebut tractaments que incloguessin interferó, interferó pegilat ± ribavirina, o sofosbuvir + ribavirina ± interferó pegilat.
El 59,6% dels participants tenia VHC de genotip 1, el 23% genotip 2, l’11% genotip 4, l’1,5% genotip 5 i gairebé el 5% genotip 6. La majoria dels participants eren homes (el 62%), la mitjana d’edat era de 60 anys i el 82% eren d’ètnia blanca. Els participants tenien cirrosi hepàtica compensada (definida com a estadi A a l’escala Child-Pugh). El 91% tenia una puntuació de 5 a l’escala Child-Pugh, el que indica que la cirrosi hepàtica es troba en els seus estadis inicials.
Tres quartes parts dels participants no tenien experiència en tractaments. Només 11 dels 146 participants havien pres sofosbuvir (Sovaldi®; también en Harvoni® i Epclusa®) i només un havia pres un inhibidor de la proteasa NS34a i un inhibidor del complex de replicació NS5a.
El 40% dels participants tenia VHC amb polimorfismes (mutacions naturals) a la regió corresponent al complex de replicació NS5a que podrien comportar una eficàcia reduïda dels inhibidors del complex de replicació NS5a.
El 99% dels participants -155 dels 156 totals- va aconseguir ibtenir RVS a les 12 setmanes de finalitzar el tractament (RVS12, sinònim de curació). La única persona no curada va experimentar recaiguda a les 8 setmanes d’haver finalitzat el tractament.
El tractament va ser segur i ben tolerat. En el 65% dels casos, els efectes adversos van ser lleus. Els més freqüents van ser mal de cap (14% dels participants), fatiga (19%) i picor (10%). No es van detectar elevacions de la transaminasa ALT (alanina aminotransferasa) de graus 3 o 4.
Els resultats del present estudi -juntament als dels dos assajos clínics duts a terme, respectivament, amb persones coinfectades i amb aquelles amb genotip 3- evidencien que la combinació de pibrentasvir i glecaprevir permet tractaments enfront al VHC lliures de ribavirina, altament eficaços i ben tolerats en persones amb o sense VIH i en aquelles amb o sense cirrosi hepàtica.
