Dos projectes d’investigació biomèdica d’avantguarda al País Basc reben ‘Ajudes a Equips’ de la Fundació BBVA

Un pla buscarà un tractament eficaç per a la malaltia del fetge gras i l’altre pretén assolir un diagnòstic precoç de l’arteriosclerosi.

Dos projectes d’investigació biomèdica d’avantguarda al País Basc han rebut ‘Ajudes a Equips d’Investigació Científica’ de la Fundació BBVA, després d’haver estat seleccionats en una convocatòria “altament competitiva”, segons ha informat l’entitat.

D’una banda, el denominat projecte Umbrella, dirigit per la investigadora María Luz Martínez-Chantar, buscarà un tractament eficaç per a la malaltia del fetge gras (un trastorn potencialment molt greu associat a una dieta inadequada i al sedentarisme) en el Centre d’Investigació Cooperativa en Biociències (CIC bioGUNE) de Bilbao.

A més, el projecte Plaquemat, encapçalat pel doctor Jesús Ruiz-Cabello, explorarà nous mètodes d’imatge per assolir un diagnòstic precoç de l’arteriosclerosi en el Centre d’Investigació Cooperativa en Biomaterials (CIC biomaGUNE) de Sant Sebastià. Cadascun dels projectes, de tres anys de durada, rebrà una ajuda per valor de 125.000 valors.

El programa ‘d’Ajudes a Equips d’Investigació en Biomedicina’ de la Fundació BBVA, creat el 2014, busca reforçar la investigació altament innovadora que suposi significatius avenços potencials en el diagnòstic i el tractament de malalties. Es dirigeix a equips consolidats, amb una trajectòria com a grup de gran qualitat i solidesa.

La convocatòria del 2018 s’ha subdividir, per segon any consecutiu, en dos àrees transversals de la investigació biomèdica actual: les malalties associades a defectes en el metabolisme que, com l’obesitat, té una prevalença cada cop major; i les noves tècniques d’imatge molecular, que permeten millorar el diagnòstic i la prevenció de múltiples malalties.

A la convocatòria van concórrer 165 projectes de centres d’investigació de tot Espanya (125 en l’àrea de Metabolisme i Malaltia, i 40 en l’àrea d’Imatge Molecular), i s’han concedit un total de cinc ajudes, de les quals dos s’han adjudicat al País Basc.

Projecte Umbrella

La malaltia del fetge gras no alcohòlic, associada a una dieta inadequada i al sedentarisme, té una incidència cada cop major, i en pacients cada cop més joves. S’estima que més d’1,5 bilions de persones a tot el món pateixen aquesta malaltia, potencialment molt greu si genera inflamació del fetge i càncer hepàtic. No existeix actualment un tractament curatiu.

Un objectiu del projecte Umbrella és provar en animals una innovadora teràpia que busca evitar la progressió de la malaltia de fetge gras a càncer. A més, l’equip investigarà en pacients el vincle entre malalta psiquiàtrica i malaltia del fetge gras, una connexió que s’observa a la clínica i que pot llançar llum sobre les causes i mecanismes biològics d’aquesta malaltia.

L’equip del CIC BioGUNE assajarà un tractament en ratolins que es basa en administrar als animals nanopartícules en les quals s’ha introduït una seqüència genètica que silencia un determinat gen, identificat com a clau pel desenvolupament de la malaltia del fetge gras. És, en concret, el gent de l’enzim glutaminasa-1 (GLS1), l’activitat del qual produeix un compost molt tòxic, l’amoni, que s’ha detectat en pacients amb fetge gras.

Els autors del projecte postulen que l’amoni és el causant de gran part del dany en el fetge, i també de la connexió d’aquesta malaltia amb les alteracions psiquiàtriques.

Projecte Plaquemat

D’altra banda, les malalties cardiovasculars, i en particular l’arterioesclerosi, són la principal causa de mort en països desenvolupats. En l’actualitat només és possible detectar les plaques en les artèries quan aquestes acumulacions de greix, colesterol, calci i altres substàncies estan ja molt consolidades i endurides.

El projecte Plaquemat aspira a desenvolupar nanotraçadors que, empleats amb tècniques d’imatge mèdica com la tomografia per emissió de positrons (PET) permetin detectar les plaques en un estat encara incipient, asimptomàtic, quan encara és possible evitar que la malaltia progressi. A més, els investigadors provaran aquests nous traçadors en porcs modificats genèticament de forma que reprodueixen especialment bé l’arterioesclerosi humana.

La visió última del projecte és proporcionar tècniques que permetin el desenvolupament d’una prova mèdica aplicable a tota la població per a la detecció precoç de l’arterioesclerosi. Els nous traçadors consisteixen en nanopartícules basades en òxid de ferro, o bé en innovadors nanopunts de carboni, a les quals s’afegeixen molècules específicament seleccionades per detectar plaques d’ateroma incipients i de diverses característiques.

Aquestes nanopartícules, un cop a l’organisme, s’adhereixen a les plaques i en alguns casos podran emetre llum. En el futur els investigadors creuen que se’ls hi podrien incorporar també fàrmacs que destrueixin la placa.

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT