La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) s’està convertint en una perillosa epidèmia en las societats occidentals.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) és la causa més comuna de malalties hepàtiques en les poblacions occidentals i una de les principals causes de trasplantament de fetge. Una dieta poc saludable i la manca d’exercici físic estan darrere de l’auge d’aquesta patologia, que afecta al 90% de les persones amb sobrepès, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant, la malaltia no és exclusiva d’aquesta població. Pot aparèixer en persones amb resistència a la insulina (com la que produeix la diabetis tipus 2), un elevat nivell de glucèmia o alts nivells de triglicèrids en el torrent sanguini. L’esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA) és la forma més agressiva de la malaltia i es caracteritza per lesions i inflamació de les cèl·lules hepàtiques, que indueixen fibrosi hepàtica (cicatrització del teixit). El dany és similar al causat pel consum excessiu d’alcohol. Si no es tracta, pot provocar insuficiència hepàtica i càncer de fetge.

Pel moment, no existeixen tractaments farmacològics aprovats ni una cura eficaz per a la malaltia. Tanmateix, diferents investigacions científiques han demostrat que la pràctica regular d’activitat física pot reduir la presència de greix en el fetge. De fet, una metanàlisi de 14 estudis previs realitzat per un equip de la Facultat de Medicina de Penn State (Estats Units) ha confirmat que l’exercici físic produeix reduccions clínicament significatives del greix hepàtic en els pacients que pateixen la patologia. A més, els investigadors han identificat l’exercici que és més eficaç per això i el temps en què s’ha de realitzar per notar els seus beneficis. Segons l’estudi publicat a la revista científica The American Journal of Gastroenterology, realitzar només 22 minuts de caminada ràpida al dia pot ser suficient.

Encara que treballs anteriors suggerien que l’activitat física era beneficiosa, no havien determinat la quantitat específica d’exercici necessària per aconseguir una millora clínicament significativa, definida com una reducció relativa d’almenys el 30% del greix hepàtic, mesurada mitjançant ressonància magnètica (RM).

Els investigadors van revisar 14 estudis amb un total de 551 individus que patien EHGNA i van participar en assajos aleatoritzats i controlats amb intervencions d’exercici. Es va tenir en compte el sexe, l’edat, l’índex de massa corporal, el canvi en el pes corporal, el compliment del règim d’exercici i el greix hepàtic mesurat per RM. Independentment de la pèrdua de pes, l’equip va descobrir que l’entrenament amb exercicis tenia 3,5 cops més de probabilitats de produir resultats en comparació amb els mètodes convencionals d’atenció clínica. En una anàlisi secundari, van determinar quina era la “dosi” òptima d’exercici per aconseguir millores clínicament significatives del greix hepàtic. Van trobar que el 39% dels pacients que van assolir o van superar l’equivalent a 150 minuts de caminada ràpida setmanal van aconseguir un llindar hepàtic saludable, en comparació amb només el 26% dels que van rebre dosi menors d’exercici.

Quan es va prescriure aquesta quantitat d’exercici, es van assolir reduccions clínicament rellevants del greix hepàtic a un ritme similar a les notificades en assajos farmacològics d’EHGNA en fase inicial en els quals es van avaluar medicaments que bloquegen la producció de greix. “L’exercici és una modificació de l’estil de vida, pel que el fet que pugui igualar la capacitat dels fàrmacs en desenvolupament per aconseguir el mateix resultat és significatiu. Els clínics que assessoren a pacients amb EHGNA haurien de recomanar aquesta quantitat d’activitat als seus pacients. Caminar a pas lleuger o muntar en bicicleta durant mitja hora al dia cinc cops a la setmana és només un exemple d’un programa que compliria aquests criteris, afirma Jonathan Stine, professor associat de Medicina i Ciències de la Salut Pública i hepatòleg del Centre Mèdic Penn State Health Milton S. i un dels líders del treball.

La malaltia del fetge no alcohòlic (EHGNA) és una condició en la qual el greix s’acumula en el fetge de les persones que no beuen quantitats excessives d’alcohol. La manca de medicaments aprovats fa que sigui crucial saber que quelcom tan simple com l’exercici pot reduir el greix del fetge i millorar la salut física general i la qualitat de vida del pacient.

 

Font: larazon.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT

Related Post