Podria aplicar-se en assajos per a la cerca de nous fàrmacs que regulin la producció de la proteïna.

Un equip d’investigadors de la Facultat de Farmàcia de la Universitat CEU San Pablo ha descobert un nou mètode per mesurar l’activitat biològica de l’interferó una proteïna senyalitzadora que comunica informació immune entre cèl·lules.

La revista Journal of IFN and Cytokine Research de la International Society of Interferon and Cytokines (ICIS) ha publicat recentment un article de l’investigador Sergio Rius (del grup d’investigació de la Secció de Microbiologia dirigit per Estanislao Nistal), en col·laboració amb Jesús Presa i el grup del professor Ángel Ayuso a l’IMMA. El mètode descobert podria aplicar-se en assajos per a la cerca de nous fàrmacs que regulin la producció d’aquests interferons.

Mètodes tradicionals

La majoria dels mètodes tradicionals per mesurar l’activitat biològica dels interferons es basen en mètodes indirectes. El grup d’investigadors ha desenvolupat d’aquesta manera un nou mètode per aconseguir mesurar l’activitat biològica de l’interferó que podria ser emprat per a la seva quantificació de forma més precisa i amb una major fiabilitat.

Els interferons són una família de citoquines (proteïnes senyalitzadores que comuniquen informació immune entre cèl·lules) que es produeixen i secreten per moltes de les nostres cèl·lules en resposta a infeccions causades per virus, bacteris, fongs o paràsits. El sistema de comunicació mitjançat pels interferons és crucial per activar un programa cel·lular de resposta eficient enfront a l’atac dels microorganismes infecciosos i sense el qual el nostre organisme (i el de la resta d’animals vertebrats), sucumbiria davant d’un gran nombre d’infeccions.

Aplicació clínica

Degut a les seves propietats biològiques, els interferons han tingut una aplicació clínica en diversos tractaments com els utilitzats enfront a infeccions cròniques causades pels virus de l’hepatitis B, hepatitis C o alguns tipus de càncer. Degut a aquesta aplicació farmacològica, la quantificació de l’activitat biològica dels IFN ha estat un tema d’enorme interès per poder aplicar-lo de forma sistemàtica en un tractament. El nou mètode proposat en aquest treball publicat pels investigadors del CEU representa un avenç en la millora d’aquesta quantificació.

Descobriment

Els interferons van ser caracteritzats per primer cop per Alick Isaacs i Jean Lindenmann a l’Institut Nacional per a la Investigació Mèdica a Londres el 1957, degut a la seva potent activitat de protecció enfront al virus de la grip.

Posteriorment, es van observar altres propietats biològiques molt interessants, a més de la seva potent activitat antiviral genèrica com la capacitat d’estimular parts crucials de la resposta immune adaptativa o la seva capacitat per estimular activitats antitumorals en alguns tipus de càncer. De la mateixa manera, els interferons estan implicats en diverses malalties autoimmunes conegudes com interferopaties: psoriasi, lupus eritematós, síndrome d’Aicardi–Goutières o síndrome Singleton–Merten, entre d’altres.

Font: gacetamedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT