Descobreixen un nou mecanisme que controla l‘aparició del càncer de fetge
Científics del CNIC han dissenyat un model animal en què es pot estudiar el desenvolupament de càncer de fetge causat pels àcids biliars.
Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han descobert un mecanisme que controla l’aparició d’un tipus de càncer de fetge. “The Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)”, finançat parcialment per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), ha identificat una proteïna que, al ser bloquejada, redueix dràsticament la incidència i la progressió d’aquest tipus de càncer, denominat colangiocarcinoma. Aquest treball ha estat possible degut a que els investigadors del CNIC han desenvolupat un model animal en què alteracions en la producció d’àcids biliars causen aquest tipus de tumor.
El càncer de fetge és el cinquè càncer més comú i la segona causa principal de mort per càncer a tot el món. En concret, el colangiocarcinoma, el segons càncer de fetge més comú, es genera a les vies biliars i té un desenvolupament clínicament silenciós, asseguren els investigadors. I, degut a l’absència de marcadors precoços pel seu diagnòstic, la majoria dels pacients s’identifiquen en una etapa avançada i moren a conseqüència de la disseminació del càncer o metàstasi.
Els investigadors han vist, a més, que aquestes dues proteïnes controlen la producció d’àcids biliars al fetge, essencials per a la digestió adequada dels greixos i l’absorció de les vitamines liposolubles (A, D, E y K). “L’absència al fetge de JNK1 i JNK2 provoca canvis en els enzims encarregats del metabolisme del colesterol i dels àcids biliars (senyala Mora). En els ratolins analitzats, hem observat un excés d’àcids biliars en sang”.
La investigadora Elisa Manieri va comprovar que, amb el temps, aquesta acumulació d’àcids biliars tenia un “efecte tòxic” sobre el fetge i que els conductes biliars començaven a proliferar de forma exagerada el que desencadenava la formació de multitud de colangiocarcinomes amb marcadors molt similars als que apareixen en pacients amb aquest tipus de càncer. De fet, és el primer cop que es veu en models de ratolí l’augment d’un marcador que apareix en pacients amb colangiocarcinoma. Aquest fet indicaria que aquest model de colangiocarcinoma podria ser una nova eina a l’hora d’experimentar teràpies contra aquest tipus de tumor.
Utilitzant aquest model, els investigadors del CNIC, en col·laboració amb el laboratori de Roger J. Davis, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts (EEUU), han estat capaços de trobar una proteïna que és essencial en aquest procés tumoral, PPARα. Aquesta proteïna regula el metabolisme d’àcids biliars i de lípids del fetge. Aquells ratolins que no tenen PPARα, explica el Dr. Mora, “presenten un número de tumors molt menor. Gairebé la meitat d’ells, cap”.
Colangiocarcinoma vist al microscopi
Tot i que encara es desconeix si aquestes dades poden ser extrapolables a persones, l’existència d’aquest primer model animal permetrà l’estudi d’un tipus d’humor que encara només es pot diagnosticar en fases molt avançades i quan les metàstasis ja s’han produït.
Estudis previs havien mostrat que el bloqueig de la JNK impedia el desenvolupament d’esteatosi al fetge. A partir d’aquests resultats es van iniciar diversos assajos clínics amb inhibidors d’aquestes proteïnes.
Els investigadors conclouen que els nous descobriments suposen un “toc d’atenció” sobre aquests fàrmacs. S’hauria de ser prudent ja que, segons explica la Dra. Sabio, “la inhibició de manera continuada de JNK pot conduir a efectes secundaris indesitjables”.
Encara que el treball s’ha dut a terme únicament en ratolins, els investigadors senyalen que s’ha d’estar atent i vigilar bé què passa al fetge d’aquells pacients que estan sent tractats amb aquests nous medicaments.
L’estudi ha comptat amb el finançament de l’AECC i de la Beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals 2017 concedides per la Fundació BBVA.
Font: abc.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
