Descobreixen el valor microbiota intestinal en desenvolupament hepatitis alcohòlica

18/12/2019 | Notícies de premsa

Un estudi internacional en el qual ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i altres centres ha descobert l’especial rellevància de la microbiota intestinal en el desenvolupament de la malaltia hepàtica alcohòlica.

Actualment, l’hepatitis alcohòlica és una malaltia amb una elevada mortalitat i el seu tractament es basa en l’ús de corticosteroides, tot i que compta amb una escassa eficàcia en molts casos, i l’única possibilitat de curació és el trasplantament precoç de fetge.

En aquest estudi internacional, liderat per l’investigador de la Universitat de Califòrnia Bernd Schnabl, han participat l’Hospital Clínic de Barcelona i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), i ha estat publicat per la revista Nature.

Els investigadors han descobert una proteïna secretada pel bacteri Enterococcus Faecalis, anomenada citolisina, que circula per la sang i causa dany cel·lular en el fetge afavorint la fallida hepàtica.

La E. Faecalis és un germen que no es troba en el microbioma normal, però que en els pacients amb hepatitis alcohòlica representa el 5,6% dels bacteris fecals.

En l’estudi es van incloure 26 bevedors socials, 44 pacients bevedors de risc però sense hepatitis alcohòlica i 88 que sí patien la malaltia, pertanyents a la xarxa de centres clínics del Consorci InTeam a Espanya, els Estats Units, Mèxic, Gran Bretanya i França.

L’estudi es va fer amb mostres fecals i de sèrum de malalts d’hepatitis alcohòlica i en models murins (ratolins especials) amb la mateixa malaltia, i els investigadors han evidenciat que els pacients que presenten soques d’E. Faecalis productores de citolisina en sang tenien major mortalitat.

Gairebé el 90% dels pacients (d’un total de 25) amb hepatitis alcohòlica i la proteïna positiva van morir dins dels 180 dies posteriors a l’ingrés hospitalari, enfront al 4% dels quals la tenien negativa, d’un total de 54.

L’investigador del CIBEREHD, Juan Caballeria, ha explicat que “gràcies a aquest descobriment considerem que la detecció del gen de la citolisina en les femtes en aquests pacients podria ser un biomarcador òptim per determinar la gravetat de la malaltia hepàtica i el risc de mort, el que suposaria poder establir teràpies personalitzades en funció de l’estat d’aquesta proteïna”.

Els experts van transferir també femtes de persones amb hepatitis alcohòlica amb citolisina positiva i negativa a ratolins exposats a l’alcohol.

Els animals amb microbiomes intestinals positius per a citolisina van desenvolupar una malaltia hepàtica induïda per alcohol més greu i van sobreviure en menor mesura que els ratolins sense citolisina.

Una teràpia amb un bacteriòfag dirigit contra les soques d’E. Faecalis productores de citolisina va ajudar a evitar la lesió hepàtica.

Caballeria ha precisat que és necessari “realitzar estudis clínics controlats per comprovar la seguretat i l’eficàcia d’aquesta estratègia en pacients amb hepatitis alcohòlica greu mitjançant fàrmacs que redueixin l’alliberament o l’acció de la proteïna citolisina”.

L’investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, Víctor Vargas, ha assegurat que “en l’última part de l’estudi s’ha demostrat que emprar estratègies terapèutiques que destrueixin el microorganisme productor d’aquesta citolisina va ser útil per evitar la lesió hepàtica en el model experimental de ratolí”.

“Això pot obrir la porta per desenvolupar i comprovar la utilitat d’estratègies terapèutiques dirigides sobre E. Faecalis i la seva citolisina en pacients amb hepatitis alcohòlica greu”, ha considerat Vargas.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

18/12/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post