Tot i que comunament es desenvolupa en persones amb sobrepès i obeses, molts individus amb un índex de massa corporal inferior a 25 desenvoluparan la malaltia.

Investigadors del Westmead Institute for Medical Research (Austràlia) han descobert com la malaltia del fetge gras es desenvolupa en persones primes, ajudant al desenvolupament de tractaments potencials per aquests pacients tendiran amb tendència a pitjors resultats en comparació amb els pacients obesos.

Aquesta malaltia, caracteritzada per l’acumulació de greix en el fetge, afecta a una quarta part de la població mundial. “Els casos de malaltia del fetge gras en prims es consideren una incògnita, ja que no sabem com i per què la malaltia es desenvolupa i progressa”, comenta el director de l’estudi, Jacob George.

En el seu treball, publicat a la revista Journal of Hepatology, aquest equip d’investigació va comparar el metabolisme, els bacteris intestinals i els perfils genètics dels pacients amb malaltia de fetge gras prims i no prims per determinar els factors que contribueixen al desenvolupament i progressió de la malaltia.

Curiosament, els pacients prims amb fetge gras tenen un metabolisme molt diferent en comparació amb els obesos, el que “pot explicar algunes de les diferències que es veuen en la progressió de la malaltia”, segons els investigadors.

En comparació amb els pacients obesos, els pacients prims tenien nivells més alts d’àcids biliars, que juguen un paper en la digestió dels greixos, i una proteïna anomenada factor de creixement de fibroblastos 19 (FGF19).

“Els àcids biliars i el FGF19 augmenten la despesa d’energia, el que pot explicar per què les persones primes amb malaltia hepàtica grassa es mantenen primes. Això suggereix que els pacients prims amb un fetge gras poden tenir un perfil ‘resistent a l’obesitat’ i una millor adaptació a una ingesta excessiva de calories”, comenten els científics.

Tanmateix, aquest perfil favorable dels pacients prims no els protegeix de l’acumulació de greix hepàtic. “També identifiquem canvis en particular en els bacteris intestinals i gens nous que poden influir en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras en pacients prims. Per exemple, identifiquem que una variant en el gen TM6SF2, prèviament relacionada amb la malaltia del fetge gras, és més comuna en pacients prims”, apunta George.

Com a possible explicació de per què afecta a prims, els investigadors detallen que “els mecanismes metabòlics d’adaptació a la malaltia del fetge gras tendeixen a perdre’s en les últimes etapes de la malaltia”. “Això podria explicar per què aquests pacients tenen pitjors resultats de la malaltia en comparació amb els pacients obesos”, conclouen.

Font: elmedicointeractivo.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT