Descobert un mecanisme pel que les cèl·lules immunitàries regulen l’obesitat

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars descobreixen un mecanisme que explica com els macròfags regulen l’obesitat.

Els macròfags són cèl·lules del sistema immunitari que compleixen un paper fonamental en el funcionament adequat dels teixits i la regulació de l’obesitat. Ara, investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), han mostrat com té lloc aquesta regulació en un trabajo que se publica en Nature. El descobriment podria servir per dissenyar nous tractaments per l’obesitat i el sobrepès. També per algunes patologies associades com el fetge gras o la diabetis tipus 2.

L’estudi, liderat per investigadors del CNIC, dirigits pel Dr. José Antonio Enríquez i el Dr. David Sancho explica com l’activació del metabolisme mitocondrial dels macròfags que es produeix en resposta a l’estrès oxidatiu generat. La majoria dels casos per excés de nutrients contribueix a la inflamació del teixit adipós i a l’obesitat. La investigació ha comptat amb la col·laboració dels centres David Geffen School of Medicine i el Departament de Medicina/Divisió de Cardiologia. Ambdós de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA), als EUA, també de la Universitat de Eastern Finland i la Kuopio University Hospital (Finlàndia), i les Universitats de Salamanca i Complutense de Madrid.

Macròfags M2

“A les últimes dècades, diversos estudis han comprovat que, en condicions normals, els macròfags del teixit adipós faciliten un ambient antiinflamatori i reparat. Això contribueix a desactivar qualsevol procés que alteri la funció normal d’aquest teixit; aquests macròfags es coneixen com antiinflamatoris o ‘tipus M2’”, explica el Dr. Enríquez. No obstant, en certes situacions, afegeix, “els macròfags M2 interpreten els senyals d’estrès. Aquestes normalment apareixerien en resposta a una infecció, i promouen inflamació com a mecanisme defensiu”.

Aquests processos inflamatoris originats pels macròfags, afirma Enríquez, són responsables de l’aparició d’alteracions que afecten al teixit adipós . “Estan a l‘origen de l’obesitat i de la síndrome metabòlica associada a trastorns cardiovasculars, fetge gras o diabetis tipus 2”. Així, com a resposta a l’excés de nutrients generats per una dieta elevada en greixos, “els macròfags canvien la seva funció i afavoreixen processos inflamatoris. En concret, formant macròfags proinflamatoris de ‘tipus M1’”.

Canvis en el metabolisme mitocondrial

La investigació ha analitzat com els canvis metabòlics als macròfags regulen aquest procés inflamatori que està a l’obesitat i la síndrome metabòlica. Els nous descobriments, senyala Rebeca Acín-Pérez, actualment a la UCLA, “revelen com la detecció de senyals de perill oxidatiu, conegut com a espècies reactives d’oxigen, per part dels macròfags, indueix canvis en el metabolisme mitocondrial d’aquestes cèl·lules immunitàries que són necessaris per a la seva diferenciació a un tipus proinflamatori M1. Aquest estrès oxidatiu –aclareix-, està present en els pacients amb obesitat mòrbida i sembla estar relacionat amb la dieta rica en greixos, freqüent en la inadequada dieta occidental”.

Una de les conclusions d’aquest estudi, assegura el Dr. Sancho, és que demostra que, si es redueix aquest estrès oxidatiu, “s’atenuen alguns dels paràmetres perjudicials associats a l’obesitat”.

En estudis previs, els científics del CNIC havien trobat que la proteïna Fgr és clau per regular l’activitat d’un dels complexos de la cadena de transport d’electrons mitocondrial, el complex II, en resposta a aquest estrès oxidatiu, i afavorir la generació de senyals (citoquines i metabòlits) que promouen la resposta immunitària.

En aquest treball, senyala Salvador Iborra, “hem demostrat que aquest mateix mecanisme molecular regula el procés de conversió d’un macròfag antiinflamatori (M2) que regula la funció del teixit a un macròfag de tipus proinflamatori (M1), en el qual s’acumulen gotes lipídiques. Un equilibri entre ambdós tipus de macròfags M2/M1 és crucial per a un correcte funcionament de l’organisme”.

Encara que la inflamació és una resposta normal de l’organisme i beneficiosa per fer front a agressions quan és aguda i transitòria, és molt perjudicial quan es torna persistent o crònica, tot i sent de baix grau. Això, expliquen els investigadors, té lloc a l’obesitat i la síndrome metabòlica i condueix a una major mortalitat cardiovascular o l’aparició de diabetis.

La informació que aporta aquest nou treball demostra que, en absència de la proteïna Fgr, el fetge incrementa la seva capacitat per eliminar greixos, generant cossos cetònics (compostos químics produïts per la citogènesi, un procés pel qual els greixos del cos són utilitzades com a font d’energia) que s’eliminen a través de l’orina, i millorant també les alteracions que l’obesitat causa en el metabolisme de la glucosa (diabetis tipus 2).

Els resultats, obtinguts en ratolins, han estat corroborats en cohorts humanes on els autors han trobat una fort correlació entre l’expressió de Fgr i els efectes negatius derivats d’obesitat.

Els investigadors conclouen que les seves dades suggereixen la possibilitat d’emprar inhibidors específics de la proteïna Fgr com a tractament pels pacients obesos i/o amb síndrome metabòlica, amb l’objectiu de reduir la inflamació associada i millorar així els paràmetres associats amb aquestes patologies, com el fetge gras o la diabetis tipus 2, contribuint així a augmentar la seva esperança i qualitat de vida.

A l’estudi han col·laborat investigadors del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), i ha comptat amb el finançament de The International Human Frontier Science Program Organization (HFSP RGP0016/2018).

Font: elmedicointeractivo.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT