Crònica de la reunió “Actualització en malaltia per fetge gras no alcohòlic. Una epidèmia oculta: mites i realitats”
Aquesta reunió que va tenir lloc el passat dia 18 d’octubre del 2018 a la sala d’actes de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a Barcelona. Va ser una jornada molt pedagògica i participativa i, des de l’ASSCAT, volem felicitar als organitzadors.
La malaltia per fetge gras no alcohòlic (EHGNA), coneguda també com NASH (en les seves sigles en anglès), és la malaltia hepàtica crònica més freqüent en el nostre medi. S’estima que un 25%-30% de la població adulta a Espanya la pateixen, amb un ampli espectre de gravetat. Considerava fins fa poc com una hepatopatia relativament benigna i poc freqüent, avui es sap que és una malaltia potencialment greu i prevalent. S’estima que és responsable de la majoria de casos de cirrosi oculta en la població general i s’està convertint en la primera causa d’hepatocarcinoma i de trasplantament hepàtic al Regne Unit i als EUA.
Aquesta malaltia s’engloba en el problema de l’augment de l’obesitat en el món occidental, però és poc coneguda a nivell hospitalari i extrahospitalari. En els últims anys, s’estan duent a terme estratègies de conscienciació per establir programes de cribratge pel seu diagnòstic en fases precoces. Tot i que encara no es disposa de tractaments aprovats, s’ha demostrat que la pèrdua de pes mantinguda i un canvi en l’estil de vida (dieta apropiada i exercici) millorarien el pronòstic. No obstant, per això es requereix el treball coordinat d’equips sanitaris començant amb la medicina primària, hepatòlegs i altres especialistes com endocrinòlegs, dietistes, cardiòlegs, etc. A més, es precisa urgentment un compromís dels responsables polítics no només en el referent a la sanitat assistencial sinó també a la implicació d’altres departaments (Cultura, Urbanisme, Hisenda, Indústria, Comerç, Ensenyament, etc.).
En aquesta jornada es va realitzar una actualització de tots els aspectes relacionats amb l’EHGNA. Esperàvem més informació sobre tractaments farmacològics, però aquest aspecte només va ser mencionat sense aprofundir massa en ell, ha que existeixen nombrosos fàrmacs encara en desenvolupament i no hi ha tractaments específics aprovats amb aquesta indicació.
El programa va comprendre tres parts, a més de la benvinguda institucional.
Els responsables de l’agència, el director assistencial i el director d’investigació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) van felicitar als organitzadors, en particular al director del curs, el Dr. Salvador Agustín per haver-lo organitzat. Van destacar que és molt important reforçar el vincle amb les persones que tenim a prop, que és crucial incrementar les relacions i el compromís amb els professionals de la salut que treballen en els ambulatoris i en la comunitat. El Dr. Comella, responsable de l’àrea d’investigació, va declarar, referint-se al Dr. Agustín, que els líders amb els seu compromís i responsabilitat fan possibles els canvis. El Dr. Genescà, cap de servei d’Hepatologia, va mencionar que l’HUVH s’ha adherit al projecte de la Unió Europea sobre com dur a terme els assajos clínics i el seu control en l’àmbit europeu. Aquest curs ha tingut lloc gràcies a l’Aula Vall d’Hebron per aprofitar la capacitat de transmetre el coneixement i donar-li visibilitat.
El Dr. V. Martínez Ibáñez, gerent i cirurgià pediàtric i responsable del primer trasplantament de fetge infantil a Espanya, va indicar quins han estat els tres reptes que en els últims 40 anys han canviat l’hepatologia: el trasplantament de fetge, el tractament de l’hepatitis C i ara fer front a la malaltia per NASH. La seva introducció va finalitzar amb una possible declaració d’intencions, ja que per afrontar el problema NASH cal molta generositat, estem enfront al repte de millorar/curar als malalts de NASH i també de diagnosticar a persones que es creuen sanes però que ja tenen NASH. Des de l’hospital desitgen obrir l’experiència a tots els equips d’atenció primària, mitjançant programes integrals i integradors i per això es precisa la col·laboració de la comunitat, de les escoles, de les associacions de pacients, etc.
El primer bloc de la jornada, titulat “Impacte epidemiològic d’EHGNA- Problema de salut en la població general” el va obrir el Dr. J. Genescà, amb la presentació de la “Malaltia crònica i el seu impacte en la societat: crida d’atenció”, va advertir que d’aquest tema, pel moment, hi ha poca informació i pocs articles. També va parlar sobre la malaltia hepàtica crònica, el seu impacte global a Europa i els EUA, els canvis epidemiològics observats i el cribratge poblacional.
Així mateix, va comentar les últimes dades publicades pel GBD (Global Burden Disease, que realitza estudis epidemiològics globals que informen sobre l’epidemiologia de les malalties globalment i mesuren possibles canvis). Aquest treball es realitza gràcies a la revista The Lancet i es finança a través de la Fundació Bill Gates. Es poden examinar els resultats online sobre: etiologies, mortalitat, indicacions de trasplantament hepàtic, estudis de prevalença de la malaltia hepàtica crònica en persones asimptomàtiques, etc. (The Lancet, 2016). En resum: la malaltia hepàtica és la causa del 4%-5% de morts globalment, sent la 6ª-8ª causa de mortalitat a nivell mundial. Analitzant les dades de GBD 1990-2013 per països (The Lancet, 2015), a Espanya l’hepatopatia representa la 7ª causa de mort.
Altres informacions referents a Europa es basen en l’informe HEPAHEALTH (EASL 2018): https://ilc-congress.eu/wp-content/uploads/2018/hepahealth/EASL-HEPAHEALTH-Report.pdf
Seguint l’evolució de la càrrega de malaltia produïda per les dolències hepàtiques a Europa, aquest informe valora els patrons històrics, el seu augment o el seu descens i la variació en les causes, malalties transmissibles i no transmissibles, depenent dels països. Tot i que s’hauria d’interpretar amb prudència, està clar que són problemes de salut que incumbeixen als governs i a les polítiques de salut pública. En els últims anys es constata un augment progressiu del consum d’alcohol d’elevada graduació en persones joves i una tendència a augmentar la prevalença de la malaltia hepàtica i de l’obesitat. S’apunten evidències i es requereixen estratègies per reduir el consum d’alcohol, i en relació amb l’obesitat s’hauria d’imposar un augment de les taxes sobre les begudes ensucrades.
Recentment, s’està confirmant que en alguns països com el Regne Unit i països del nord i l’est d’Europa, la causa més important de malaltia del fetge és l’alcohol. No obstant, en estudis que analitzen amb major profunditat les causes d’hepatopatia i la seva relació amb factors socioculturals i econòmics, s’observa que a partir del 2009, la prevalença de la pobresa augmenta i amb això hi ha un canvi substancial en les dietes de les persones. L’epidèmia d’alcohol i obesitat afecta especialment a les persones compreses en la franja d’edat 40-65 anys, socialment més vulnerables. El Dr. Genescà va documentar aquesta informació amb la publicació: Pimpin L. et al. Burden of liver disease in Europe: Epidemiology and analysis of risk factors to identify prevention policies. J Hepatol. 2018;69:718-735.
La malaltia hepàtica a Europa és un problema greu, amb un augment de la cirrosi i el càncer de fetge. Els responsables de salut pública i d’hepatologia es troben en una posició única per implementar mesures destinades a reduir les seves causes: el consum nociu d’alcohol, l’obesitat infantil i adulta i les hepatitis cròniques per virus, que a la seva vegada reduirien la càrrega de la malaltia hepàtica.
El Dr. Genescà va completar la seva xerrada comentant els resultats a França, Finlàndia i Anglaterra. Els danys per malaltia hepàtica i complicacions produeixen una pèrdua d’anys de vida que estan superant les produïdes per càncer de mama i càncer de pulmó i tenen una tendència a superar la mortalitat de causa cardiovascular.
També va donar una pinzellada bàsica al mencionar que el FibroScan® té un paper crucial en el despistatge del NASH. Els estudis realitzats amb aquesta tècnica, en població general, indiquen que l’1% ja té cirrosi. Va convidar a calcular el que representa pel sistema de salut atendre als milers d’afectats amb hepatopatia avançada.
Seguidament, la Dra. Andrea Ciudón, endocrinòloga i responsable de Dietètica de l’HUVH, va parlar de “Obesitat, diabetis i síndrome metabòlica: passat, present i futur de l’epidèmia”. Va iniciar la seva presentació dient que el NASH no s’entén sense comprendre l’epidèmia de l’obesitat: On anem? Què farem? Va indicar que el futur de la medicina és la col·laboració entre tots pel benestar del pacient. L’obesitat va de la mà de la diabetis i és que el risc de diabetis és molt alt quan l’IMC (Índex de Massa Corporal, pes/alçada2) és superior a 30, i amb l’augment del teixit adipós es posaran en marxa els processos i les patologies associades a l’obesitat.
En el seu servei, que és de referència a Catalunya, s’atén a un elevat nombre de pacients, s’estan visitant persones amb IMC molt elevats de 50-60 i fins i tot major de 65, i en edats relativament joves. Va haver-hi un cas pràctic i es va referir a la utilitat de la puntuació FIB-4 com a índex per avaluar la fibrosi hepàtica en l’EHGNA. El FIB-4 és aplicable a pacients amb qualsevol factor de risc conegut per a la malaltia hepàtica, com hepatitis crònica vírica, malaltia hepàtica alcohòlica, malaltia hepàtica per greix no alcohòlica (EHGNA) i en malalties hepàtiques colestàsiques i metabòliques. Per calcular la puntuació FIB-4, es necessita saber: l’edat, el nivell d’AST, el nivell d’ALT i el nombre de plaquetes. S’accepta que un FIB-4 major de 3,25 indica fibrosi avançada en el 97% dels casos.
A continuació, la Dra. Isabel Graupera de l’Hospital Clínic de Barcelona, va explicar la “Epidemiologia de l’EHGNA i cirrosi oculta en la població extra hospitalària”. Per això, després de la introducció mostrant la fisiopatologia de l’EHGNA, va parlar sobre l’epidemiologia mundial i a Catalunya. Es va referir a dos articles d’Allen AM et al. publicats a Hepatology el 2018, en els quals es destaca el canvi en la incidència de NASH en els últims 25 anys (1997-2013), amb un augment en població jove, i que s’associa a un elevat nombre de comorbiditats i a uns costos sanitaris molt alts.
La població de major risc és la que pateix obesitat i diabetis (DM2) i, en especial, s’està cridant l’atenció sobre els riscos de l’obesitat i el sobrepès observats en la població infantil, que poden patir EHGNA fins en el 34% dels casos, fet que s’ha comprovat i ha estat publicat en diferents zones geogràfiques.
Per finalitzar va exposar les conclusions, destacant l’augment progressiu de la incidència que es preveu que anirà augmentant, del greu perfil de comorbiditats associades a l’EHGNA, el que fa augmentar la seva mortalitat i va destacar l’elevat nombre de cirrosi oculta en la població general extrahospitalària.
La Dra. Rosa M. Morillas de l’Hospital Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), va dissertar sobre: “Manifestacions extrahepàtiques de l’EHGNA: risc cardiovascular i neoplàsic”. L’EHGNA és una malaltia sistèmica que afecta al fetge i condueix a un augment de les complicacions cardiovasculars i neoplàsiques, pel que aquestes persones tenen una pitjor supervivència. També va cridar l’atenció que la primera causa de mort són les complicacions d’origen cardiovascular i s’ha reconegut que l’EHGNA és un factor independent de risc de cardiopatia isquèmica, de miocardiopaties, d’arítmies i d’ictus. Així mateix, s’ha evidenciat que l’EHGNA pot ser un nou factor de risc per patir càncer extrahepàtic (en especial de colon). També va reiterar la necessitat d’una avaluació multidisciplinària per a l’atenció mèdica de l’EHGNA.
A continuació va tenir lloc un torn de preguntes i comentaris entre els assistents i els ponents. A l’EHGNA ens preocupa el fetge, però si la malaltia no és només hepàtica, com es podrien separar les comorbiditats i complicacions? La resposta va ser concisa: no es poden separar.
En referència a la qüestió sobre recomanacions que els metges fan als pacients obesos, com fer dieta, exercici físic, etc. es va veure que queden temes per abordar, donar que també se’ls hi hauria de recomanar abstenció absoluta d’alcohol (ja que no hi ha un llindar segur en la quantitat d’alcohol que es podria beure i sobretot en les persones el fetge del qual ja està “tocat”).
Un altre tema va ser plantejat per un metge de capçalera a l’admetre que en ocasions el pacient el que vol és una “pastilla” i no tantes prohibicions i el metge està treballant contrarellotge per atendre a tots els pacients. S’hauria d’involucrar més al pacient amb el problema que té; malauradament, això requereix temps i esforç per part de tots. En relació a l’EHGNA com a problema de Salut Pública es va comentar que superarà a l’alcohol, i que s’hauria d’incidir en les polítiques de salut del Govern. Per exemple, es podria començar amb la revisió dels menús dels menjadors escolars i seguir amb plans educatius sobre les dietes sanes (el que menjaven els avis). En aquest sentit, es va fer crítica de l’abús de menjars ràpids i de begudes ensucrades, que haurien de pagar impostos específics que poguessin revertir en millorar els programes educatius.
En el segon bloc sobre “Avenços en el diagnòstic de l’EHGNA” es va iniciar amb la xerrada de la Dra. María Teresa Salcedo, patòloga de l’HUVH, sobre “Avantatges i limitacions del diagnòstic histològic de l’EHGNA”. La seva xerrada va ser amena, instructiva i realista, ja que després de revisar els avantatges que representa poder disposar d’una biòpsia del fetge, el patòleg s’ha de limitar a diagnosticar amb el material que li arriba, que sovint no és òptim. La Dra. va exposar la seva conferència bastant-se tant en la seva experiència analitzant les biòpsies d’adults i de nens, com dels articles signats pels investigadors més rellevants, i va proposar fer tutorials (online) per generalitzar els criteris diagnòstics, descriure tots els descobriments, fer una mena de check-point de tot el que s’observa i va indicar que seria desitjable poder disposar d’un escàner per categoritzar amb la màxima exactitud la fibrosi de les mostres analitzades.
El Dr. S. Agustín, després d’afirmar que no seria viable fer una biòpsia hepàtica a tots els afectats per EHGNA, o bé per realitzar el seu seguiment, es va obrir el torn de les presentacions sobre els avenços en el diagnòstic no invasiu.
En primer lloc, la Dra. Isabel Serra de l’Hospital Josep Trueta de Girona, va presentar: “Diagnòstic no invasiu en EHGNA: marcadors serològics”, en situacions d’esteatosi hepàtica simple o bé quan ja existeix esteatohepatitis per avaluar el pronòstic quant a supervivència i estadiatge de la fibrosi. La seva presència no és necessària pel diagnòstic, però és crucial categoritzar-la en els assajos clínics de nous fàrmacs.
Aquest camp és molt innovador i està en plena expansió. Va parlar també de marcadors genètics per predir el risc de progressió, però existeix en la base genètica i ambiental de les persones tan elevada variabilitat que seria útil només en el 50%.
En el diagnòstic no invasiu, el FibroScan® té un rol primordial, i el Dr. José Carrión, de l’Hospital del Mar de Barcelona, hepatòleg i especialista del tema va dissertar sobre: “Diagnòstic no invasiu d’EHGNA: imatge i elastografia”. La presentació del Dr. Carrión es va centrar en el paper del FibroScan® i en la utilitat de la CAP en la detecció del fetge gras en obesos, però d’entrada es precisa delimitar bé la població en risc i saber a quins pacients s’hauria de remetre per a estudi. La malaltia és tan prevalent que no es pot derivar a tots, es planteja un abordatge poblacional mitjançant l’aplicació de puntuacions com el FIB-4 o la fibrosi de NAFLD (que es poden calcular online).
En resum, el Dr. Carrión considera dues parts: primer enfocar el problema a la població de risc i seleccionar a qui derivar i posteriorment fer una prova que sigui generalitzable, o sigui el FibroScan®. Va informar que a les Guies Clíniques de la Societat Catalana de Digestologia “Fetge gras no alcohòlic. Document de posicionament de la Societat Catalana de Digestologia” utilitzen com a puntuacions, entre d’altres, el Fatty Liver Index (FLI, que conté: IMC, perímetre de cintura, GGT i Triglicèrids).
Després va parlar sobre el CAP i les sondes M/XL usades amb el FibroScan®. El CAP (Controlled Attenuation Parameter) és una aplicació del FibroScan®, disponible en els aparells d’última generació, que permet estimar de forma immediata i no invasiva l’esteatosi, tot i que el mesurament té limitacions. El CAP mesura el grau d’atenuació de l’ona d’ultrasons transmesa a través del fetge, que és proporcional a la quantitat de greix hepàtic. Les dades publicades fins a la data indiquen que el CAP és capaç de diagnosticar esteatosi en estadis lleus, i pot discriminar entre esteatosi lleu i greu. En aquest apartat, el Dr. Carrión va comentar diversos estudis que han realitzat en el seu centre i també va relatar la seva experiència amb les sondes tot i que l’aparell ja et diu quina sonda usar, depenent de les característiques de cada cas, amb cada tret s’hauria d’assolir una profunditat que és variable depenent de l’IMC del pacient. No obstant, segons els seus estudis, seria més exacte conèixer la distància entre la pell i la càpsula hepàtica i, en resum, la sonda XL hauria d’utilitzar-se si l’IMC fos major de 35.
Els comentaris i preguntes més destacats van ser els següents: es va parlar sobre que l’informe habitual amb el resultat de l’analítica de rutina, podria incorporar automàticament el resultat de FIB-4 (donat que a l’analítica ja es tenen plaquetes, ALT i edat) i afegir un comentari sobre el resultat en cada cas, per facilitar la interpretació al metge. En relació als punts de tall de la normalitat del FIB-4, s’ha acceptat fins ara que el punt superior normal, era a l’EHGNA similar al de l’hepatitis C i el valor predictiu es relaciona amb els nivells d’ALT. En l’actualitat es recomanen dos ajustaments: normalitat 1,3-1,45 (vist en diferents estudis) afegint que en persones de més de 65 anys el tall de la normalitat passa a ser de 2 o menor i no d’1,45. En relació al problema de possibles toxicitats farmacològiques es va cridar l’atenció sobre que s’ha vist toxicitat hepàtica per paracetamol en biòpsies hepàtiques de pacients amb NASH.
A la tarda, es va obrir la sessió amb la conferència de la Dra. Mónica Pons, hepatòloga de l’HUVH, sota el títol: “Estratègia diagnòstica en l’àmbit hospitalari: cribratge de poblacions de risc, cribratge de complicacions de la cirrosi”. L’èmfasi d’aquesta presentació va estar en què les característiques de l’EHGNA permetrien realitzar cribratge i diagnosticar a les persones en la fase preclínica de la malaltia. Això seria l’ideal.
A continuació, es va parlar de com aconseguir identificar NASH fora de la consulta de l’hepatòleg i fer que els pacients arribin a l’especialista. Aquest tema es va abordar des dels projectes que es realitzen a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb els treballs duts a terme i basats en el FibroScan® pel Dr. Ll. Caballeria, que va excusar la seva presència. Actualment, les investigacions del Dr. Ll. Caballeria s’engloben en el projecte europeu LiverScreen, liderat pel Dr. Pere Ginés de l’Hospital Clínic, i en el qual participa l’ELPA (European Liver Patients’ Association) i que es titula “Screening for liver fibrosis. A population-based study in European countries”.
Seguidament, el Dr. Emmanuel Tsochatzis, va relatar la seva experiència a Londres (Royal Free Hospital) a la ponència: “Estratègies de cribratge i diagnòstic de l’EHGNA en la població general: experiència al Regne Unit”. Per començar, va explicar que el maneig convencional es fa en medicina primària. Va parlar de l’interès de poder disposar del test ELF (European Liver Fibrosis Panel, actualment de pagament). Així, en medicina primària es pot disposar de l’ELF, el FIB-4, l’Apri, l’ALT/AST i el FibroScan®, però analitzant diversos articles publicats, troba que hi ha poca correlació entre els cinc marcadors de fibrosi hepàtica estudiats. L’únic acord mitjançant la seva aplicació és que podrien descartar una malaltia hepàtica avançada i en realitat en els últims anys s’ha avançat poc. Per a més informació sobre aquest tema, veure article al Clinical Liver Disease 2013;2, No S4, S48S-S52S, suplement en espanyol i titulat: “Definicions, factors de risc i proves diagnòstiques en la malaltia per fetge gras no alcohòlic”.
El grup de Tsochatzis EA ha publicat com s’articula l’assistència primària i l’especialitzada en: “Non-alcoholic fatty liver disease and the interface between primary and secondary care”. Lancet Gastroenterol Hepatol. 2018; 3 (7):509-517. En aquest treball es resumeix la filosofia de la pràctica al Royal Free Hospital. La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) té una prevalença del 25%-30% en poblacions no seleccionades i actualment, després de la curació de l’hepatitis C en milers de pacients, s’ha convertit en la raó principal de les visites als serveis d’hepatologia. Des de la perspectiva de la malaltia hepàtica, el NAFLD té una alta prevalença tot i que baixa severitat, però en casos específics la seva evolució és a NASH amb greus problemes i complicacions.
Els estudis de detecció en persones amb risc de NAFLD/NASH han demostrat una prevalença de fibrosi avançada del 5%, el qual subratlla que és precís disposar de vies sòlides per a l’estratificació del risc en l’atenció primària, i remetre al pacient si és necessari. En aquesta revisió, article del qual en publicarem la seva traducció al web de l’ASSCAT, es discuteix la integració entre l’atenció primària i especialitzada al Royal Free Hospital, amb respecte a l’estratificació del risc i al maneig dels pacients amb NAFLD/NASH. Aquest article es centra en la història natural, la càrrega de la malaltia en l’atenció primària, l’evidència en la detecció de NAFLD/NASH, la justificació de les proves de fibrosi avançada i el maneig òptim de la malaltia en l’atenció primària amb equips multidisciplinaris.
Va reiterar que l’EHGNA és una malaltia sistèmica i que el pacient pot presentar events aguts greus que requereixin hospitalització urgent i recomana tenir-lo en compte per realitzar un cribratge quan es trobi estabilitzat. Al Dr. Tsochatzis se li va preguntar si al pacient que es remès des de primària a l’especialista/equip multidisciplinari se li dóna per escrit algun tipus d’informació, donat que tindria un sentit per no perdre casos i per millorar la seva adherència a les visites i controls. La seva resposta va sorprendre a l’audiència, donat que va reconèixer que la informació rebuda canvia radicalment la percepció del pacient de la seva malaltia i han comprovat que, amb informació escrita, el pacient guanya un llarg període sense complicacions, d’uns 4 anys, i que en el 15% d’ells es comprova pèrdua de pes (s’ha de tenir en compte que en les millors mans, aquest resultat mai és superior al 10%). En resum, un cribratge de NASH ben estructurat i coordinat amb una avaluació global del risc afegeix anys de seguretat i sense descompensació. Va reconèixer que el test ELF és un test de pagament que estaria ben posicionat (per a investigació) i que està negociant perquè baixin els preus. L’audiència va comentar que en l’actualitat, a l’hora de controlar l’EHGNA, existeix una gran heterogeneïtat entre els hepatòlegs i metges de família, no es dóna molta importància als augments lleus d’ALT que els metges relacionen en principi amb la diabetis, però que és un malalt amb un risc elevat.
En l’HUVH, des de fa uns 4 anys, s’està realitzant un estudi anomenat PRECISED (Preventing Cardiovascular Ischemic Events and Arresting Their Consequences in Type 2 Diabetic Population) i que avalua l’experiència quotidiana del seguiment de pacients amb EHGNA i microangiopatia (diabetis, cardiopatia, ictus, etc.). Es tracta d’un estudi observacional, prospectiu, en el qual s’inclouen 260 pacients i que es va iniciar el 2014. Durant aquest temps han observat en alguns pacients una progressió important de la seva fibrosi, han tingut descompensacions hepàtiques i un pacient s’està avaluant per un possible trasplantament hepàtic. És obligat reflexionar sobre l’interès que tindria per a les persones diabètiques, que tenen risc conegut de presentar complicacions i, a l’igual que se’ls hi controla per detectar una eventual retinopatia (fons d’ull) i/o l’albuminúria per descartar una insuficiència renal, se’ls hi hauria de realitzar un FibroScan® periòdicament.
La sessió sobre l’actualització dels tractaments es va iniciar amb les conferències del Dr. Salvador Agustín i el Dr. Víctor Vargas, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, sobre “Pèrdua de pes en EHGNA: canvis d’estil de vida” i “Pèrdua de pes en EHGNA: cirurgia metabòlica”, respectivament. La pèrdua de pes, sigui amb una dieta correcta, controlada i mantinguda, és la clau per millorar la patologia hepàtica i la supervivència. Així mateix, es van comentar les recents guies clíniques de les Societats Científiques Internacionals, especialment amb les indicacions per remetre el pacient a cirurgia amb la indicació de cirurgia bariàtrica (de l’obesitat).
En la sessió sobre “Avenços en el tractament farmacològic en EHGNA”, conferència donada pel Dr. Salvador Agustín, es va informar que no hi ha un tractament aprovat específicament per a l’EHGNA. Existeixen nombrosos fàrmacs en desenvolupament, alguns d’ells en fases avançades d’investigació. Són destacables les dificultats en la investigació de la monitorització de la resposta en aquesta malaltia, donat que el període de desenvolupament de fibrosi sol ser llarg, de fins a 5 anys, pel que s’estan investigant nous biomarcadors pronòstics. Cal ressaltar també que en els estudis dels nous fàrmacs i al comprar amb el placebo, el 25% de les persones que estan rebent placebo poden millorar i que el nombre de dianes que s’han d’examinar és ampli.
Abans de finalitzar, la Dra. Silvia Virulés del IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona) va presentar el pla: “Unitats Multidisciplinàries d’EHGNA”. És molt important i necessari que es contempli la creació d’aquestes unitats per molts motius, el principal pel pacient, per una millor atenció, no duplicar exploracions, unificar criteris, coordinar els controls, accés a nous tractaments, etc.
Aquesta jornada de formació va acabar amb unes paraules del Dr. Salvador Agustín, director de la Jornada, qui va agrair la participació de tots, els ponents i les persones inscrites provinents de diversos camps. Va fer un parell de proposicions: realitzar aquesta Jornada de Formació en EHGNA cada any i incorporar grups de pacients.
Al final del dia i de tan interessants conferències, els assistents estàvem contents per haver gaudit d’un dia profitós i agraïts per haver tingut l’oportunitat de veure que està a prop de disposar d’un millor diagnòstic no invasiu i de tractaments eficaços. No obstant, el que més preocupa des de la visió del pacient és que, fins que no arriben a ser diagnosticats, els malalts d’EHGNA poden haver precisat visites de diferents especialistes i desenvolupat complicacions greus. Aquests malalts són cada cop més joves i pensem en els anys de vida perduts i en la pèrdua de qualitat de vida. Per això ens agradaria escoltar més veus d’alarma i que els responsables de Sanitat donessin suport a la creació de les Unitats Multidisciplinàries, amb els mitjans humans i tècnics necessaris, per atendre l’EHGNA. A més, s’hauria d’actuar en prevenció, a nivell de les escoles i de les famílies per tenir millor formació sobre el tema. A nivell de responsables polítics, com es coneixen des de fa anys, alguns factors que estan en la base d’aquesta malaltia, s’hauria de millorar la legislació i prendre mesures augmentant els impostos que afectin a aliments, suplements i/o begudes per evitar sucres i greixos nocius, i actuar també amb una visió de Salut Pública, i en especial d’educació en els més joves sobre les begudes alcohòliques, donat que milloraria el pronòstic de salut de les persones i es podrien reduir costos sanitaris. Per últim, des de l’ASSCAT, volem felicitar als organitzadors per comptar amb doctores i investigadores tan preparades. No és habitual que en els programes de cursos, congressos, premis, etc. s’observi presència femenina en camps on són majoria.
Font: ASSCAT
Autora: Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT
