El passat 31 de maig, organitzat pel laboratori Ipsen, va tenir lloc una interessant reunió online en la qual van participar experts en hepatologia i oncologia dedicats al maneig i les investigacions rellevants per a l’HCC.
L’agenda de la reunió va ser la següent:
- La progressió de la malaltia hepàtica crònica dels pacients amb inflamació del fetge que progressa a hepatocarcinoma (HCC), considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).
- Quan és el moment adequat per derivar al pacient a l’oncòleg des de la perspectiva de l’avenç de la malaltia hepàtica / càncer?
- Maneig i pautes terapèutiques en l’HCC avançat. Presentació de casos clínics d’HCC.
A l’ASSCAT creiem que és bàsic parlar de l’HCC per informar, prevenir i realitzar un diagnòstic el més aviat possible. L’hepatocarcinoma és un càncer relativament freqüent, el sisè en freqüència global, però encara té una elevada mortalitat. La base per tenir una bona opció terapèutica és el diagnòstic precoç, considerant les possibles causes (virus, alcohol, etc.).
En aquesta reunió es va parlar del tractament anticàncer hepàtic en les fases avançades de l’HCC, a la classificació de l’estadiatge es parla de l’estadi intermedi.
El pacient amb HCC té dues malalties: l’hepatopatia de base i el càncer associat. En el maneig d’aquest tipus de pacients és necessària la participació de nombrosos especialistes pel que és primordial que existeixi un equip multidisciplinari (EMD) amb els professionals implicats.
D’aquesta reunió destaquem tres conceptes:
- Als centres on existeixen i treballen col·laborativament els EMD és on s’obtenen els millors resultats i eventualment tenen accés a realitzar assajos clínics amb nous fàrmacs.
- Vam constatar que en els últims anys les agències reguladores han aprovat diversos tractaments sistèmics que han mostrat certa eficàcia.
- En aquesta reunió s’ha parlat de tractament sistèmic de primera línia i de segona línia, com és habitual en altres tipus de càncer (de mama, de pulmó, colorectal, etc.).
El tractament de l’HCC serà un tractament seqüencial depenent de la fase en què es trobi el tumor en el moment del seu diagnòstic i en la seva eventual progressió. Els tractaments sistèmics estarien indicats quan el pacient ha rebut tractaments locals i malgrat d’això el tumor avança. Els EMD han de decidir com a experts la millor opció terapèutica, depenent de les característiques de cada pacient, si té comorbiditats, si té símptomes, l’estat funcional del fetge, etc.
Actualment, s’estan començant a delimitar els fàrmacs de primera línia i els de segona línia.
Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA
