Consum excessiu d’alcohol i tabaquisme: factors desencadenants d’osteoporosi masculina

L’hipogonadisme, la ingesta elevada d’alcohol, l’ús de glucocorticoides i altres factors relacionats amb l’estil de vida i l’entorn són els principals factors implicats en l’osteoporosi masculina, segons es desprèn del II Curs d’Osteoporosi i Patologia Metabòlica Òssia de la Societat Espanyola de Reumatologia, celebrat el 15 i 16 de febrer a Madrid.

Davant de la creixent prevalença de l’osteoporosi masculina s’està abandonant la passada tendència a categoritzar-la com a malaltia “poc coneguda” a l’adquirir cada cop més protagonisme en la consulta dels especialistes.

La Dra. Pilar Peris, reumatòloga de l’Hospital Clínic, de Barcelona, i portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia, va explicar que tot i que l’osteoporosi s’ha considerat tradicionalment una malaltia pròpia de les dones postmenopàusiques i malgrat que existeixen aspectes diferencials relacionats amb l’adquisició del pic de massa òssia i la pèrdua òssia que es produeixen al llarg de la vida entre homes i dones, la freqüència en individus joves és similar en ambdós gèneres.

La Dra. Peris va comentar que els estudis epidemiològics posen de manifest que un terç de les fractures de fèmur té lloc en homes i que la incidència de fractures vertebrals pot ascendir a la meitat de la descrita en les dones.

“De fet, el risc estimat d’un home per desenvolupar una fractura per fragilitat a partir dels 50 anys és del 13%, un terç en comparació amb la dona, i al voltant de una de cada tres fractures de fèmur té lloc en l’home. Les dades en la població espanyola sobre la prevalença d’osteoporosi masculina varien amb l’edat i amb la localització analitzada, sent de l’ordre de l’11% quan es valora la columna lumbar en població amb edat superior als 70 anys”, va dir la Dra. Peris.

Aquestes dades estan en línia amb les estadístiques i previsions de la International Osteoporosis Foundation, que reflecteixen que en homes grans de 50 anys, el risc de patir una fractura osteoporòtica (27%) és major que el de desenvolupar càncer de pròstata (11,3%).

També apunten a què, el 2025 el nombre de fractures de maluc en l’home igualarà al nombre de fractures de maluc en la dona registrades el 1990, una previsió de la qual es desprèn que la incidència de la fractura de maluc augmentarà 240% en dones i 310% en homes el 2050, considerant el progressiu envelliment de la població i el fet que aquesta és cada cop més urbana.

El paper dels corticoides

Quant als agents causals implicats en l’aparició d’aquesta malaltia en els homes, la Dra. Peris va explicar que “en aquest grup de població el desenvolupament d’osteoporosi sol associar-se a causes secundàries; de fet, s’ha descrit que prop del 50% de persones joves amb osteoporosi, tant homes com dones, presenta malalties o fàrmacs relacionats amb el seu desenvolupament, sent el tractament prolongat amb glucocorticoides una de les causes més freqüents”.

Qüestionat al respecte, el Dr. Esteban Jódar, cap del Departament d’Endocrinologia, en el Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo, Quirónsalud San José y Quirónsalud Madrid, qui no va participar en el curs, va manifestar que a l’igual que té lloc en les dones, l’aparició d’osteoporosi en homes es deu a la pèrdua progressiva de densitat mineral òssia associada a l’edat, però a diferència d’elles, els homes no presenten un cessament clar temporal de la funció gonadal (no hi ha menopausa), per tant, la pèrdua és més gradual.

“Diversos factors com baix pes corporal, excés d’alcohol, tabaquisme, certs fàrmacs com corticoides, tendència a les caigudes o presència de fractures prèvies augmenten el seu risc, així com diferents malalties com accidents cerebrovasculars o diabetis. A més, i a l’igual que en el cas de les dones, l’hipogonadisme de diferent origen pot augmentar el seu risc”, va senyalar el risc.

El Dr. Jódar va posar el focus en el paper que exerceixen aquests factors relacionats amb l’alimentació i els hàbits de vida de la malaltia: “L’excés en el consum d’alcohol, el tabaquisme o el baix pes són factors de risc coneguts per afectar la massa òssia i/o augmentar el risc de caigudes. Així mateix, una ingestió insuficient de calci i vitamina D, tan freqüent en els nostres dies, també implica un factor molt comú que contribueix a l’aparició d’osteoporosi en l’home”.

Respecte al fet que els efectes derivats de determinats hàbits tenen repercussió en la incidència de l’osteoporosi masculina, el Dr. Jódar va comentar que la sensació dels especialistes és que la prevalença està augmentant, “però no només per aquests factors relacionats amb l’estil de vida, sinó també perquè en l’home són molt comunes les causes secundàries d’osteoporosi, moltes d’elles associades a major sobrevida i millor control de malalties com càncer de pròstata (que amb freqüència requereix tractaments que causen hipogonadisme, o corticoides), accidents cerebrovasculars, diabetis, malalties cròniques pulmonars, dermatològiques o reumatològiques, entre moltes altres, que requereixen l’ús de corticoides que poden afectar a l’os”.

Seguint la pista de les causes secundàries

En aques sentit, la Dra. Peris va senyalar que de forma similar al cas de la dona jove, l’altra freqüència de processos associats al desenvolupament de l’osteoporosi en l’home indica la necessitat de realitzar una història clínica i proves de laboratori dirigides a descartar les causes secundàries d’osteoporosi en aquests pacients.

També va comentar que en el cas concret de l’osteoporosi masculina, donada l’alta freqüència de malalties, tòxics com alcohol o fàrmacs associats al seu desenvolupament, la valoració d’aquestes causes secundàries és determinant per establir el tractament.

“Així, pot estar indicada la teràpia hormonal substitutiva en aquells individus amb valors baixos de testosterona, especialment quan es presenta simptomatologia associada, i sempre que no existeixin contraindicacions. Així mateix, són aconsellables una sèrie de normes bàsiques en tots els pacients entre les quals s’inclouen la pràctica d’exercici físic i una ingesta adequada de calci, a més d’evitar el consum de tabac i alcohol”, va puntualitzar.

Abstinència i augment de densitat òssia

La Dra. Peris va destacar que la deshabituació alcohòlica constitueix un dels principals objectius del tractament en els homes afectats d’osteoporosi induïda pel consum d’alcohol, ja que l’abstinència s’associa a un augment de la densitat òssia en aquests pacients. “D’altres tractaments antiosteoporòtics, com bisfosfonats, teriparatida i denosumab, tenen indicacions similars a les de la dona postmenopàusica, i gairebé tots han mostrat eficàcia antifractura en aquest grup de població”.

Quant a les perspectives de l’abordatge de l’osteoporosi masculina i les principals línies d’investigació que existeixen al respecte, la Dra. Peris va explicar que actualment s’estan realitzant estudis amb nous fàrmacs, com els moduladors selectius dels receptors androgènics (SARM), que aporten resultats prometedors en relació al seu efecte sobre la força muscular, amb escassos efectes secundaris, els quals podrien ser útils en aquest tipus de pacients.

“També cal recordar els estudis recents sobre un nou i potent tractament osteoformador, romosozumab (anticòs antiesclerostina) del qual són necessaris més dades sobre la seva seguretat cardiovascular en l’osteoporosi de l’home”, va finalitzar l’especialista.

Font: espanol.medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT