Conseqüències de l’augment del consum d’alcohol i malaltia hepàtica associada durant la pandèmia de COVID-19

27/05/2020 | Articles científics

La pandèmia per coronavirus-2019 (COVID-19) ha tingut un gran impacte global des de que va començar al novembre del 2019. No obstant, és preocupant el fet que la pandèmia de COVID-19 no afectarà a tots per igual i algunes persones seran especialment vulnerables.

En relació al risc, els pacients amb trastorn per consum d’alcohol (AUD, en les seves sigles en anglès) i malaltia hepàtica associada amb l’alcohol (ALD, en les seves sigles en anglès) podrien estar entre les poblacions més afectades.

Les raons per això són: un major risc d’infecció greu per COVID-19 degut a un sistema immunitari deprimit i altres comorbiditats subjacents d’alt risc (obesitat, hipertensió, diabetis, etc.), l’efect nociu de COVID-19 al fetge, la impossibilitat d’anar a les visites mèdiques de seguiment, el canvi d’orientació dels recursos hospitalaris (UCIs COVID, consells per evitar visites a urgències, etc.), majors riscos percebuts i l’aïllament social que pot afavorir alteracions psicològiques i augment de consum d’alcohol o recaigudes.

Com a resultat, s’espera que hi haurà un augment en les recaigudes en el consum nociu d’alcohol, ingressos per malaltia hepàtica per alcohol descompensada i un augment en pacients que es diagnosticaran de malaltia per consum d’alcohol i ALD post-pandèmia COVID-19. Els centres d’hepatologia haurien d’implementar estratègies preventives online (teleconsultes) i altres programes enfocats a pacients per aturar aquest problema anticipadament.

En conclusió, es té por a que la pandèmia de COVID-19 serà especialment perjudicial pels pacients amb malaltia hepàtica per consum d’alcohol i s’haurien de prendre mesures anticipadament per limitar l’abast d’aquest problema.

Conseqüències de COVID-19 en els pacients amb malaltia hepàtica per consum d’alcohol, AUD / ALD: “Queda’t a casa” i distanciament social

Les ramificacions mèdiques indirectes de COVID-19 entre els pacients amb AUD i ALD són problemàtiques. Degut a les regulacions de “quedar-se a casa” que s’han implementat a tots els països amb l’objectiu de reduir la propagació viral, les persones s’han vist obligades a aïllar-se socialment a casa i a seguir els consells de “distància social”. Fins i tot s’han imposat sancions monetàries per fer complir aquestes regulacions.

Els pacients amb AUD ara ja no tenen un temps estructurat que era la seva rutina per realitzar activitats no relacionades amb l’alcohol. Aquestes activitats podien ser esports o altres activitats d’oci i ajudaven a compensar la temptació de beure. Sense un temps estructurat, els pacients no tenen res per ocupar el seu temps i poden sucumbir a la recaiguda de l’alcohol. Molts pacients amb AUD també es veuen privats del seu suport familiar i social i obligats a quedar-se a casa. Aquestes són fonts importants d’esperança i autoestima en la vida dels pacients amb AUD. Els programes conductuals en els quals l’assessorament grupal és la pedra angular de la teràpia, com els programes de prevenció de recaigudes per alcohol i Alcohòlics Anònims, no estan disponibles. Això exacerba l’aïllament social i l’ansietat i altera encara més la infrestructura terapèutica i les rutines, amb un major risc de recaiguda del pacient. S’està veient que els pacients amb AUD estan lluitant per mantenir-se sobris malgrat anys de sobrietat perquè les seves reunions ara es cancel·len.

A més, la pandèmia de COVID-19 té un impacte psicològic significatiu. Wang i col. van mostrar que més de la meitat de la població que van enquestar a la Xina presentaven depressió, ansietat i/o estrès. Aquests són factors desencadenants comuns per a l’augment del consum d’alcohol com una forma d’automedicació que és probable que afecti fortament als pacients amb AUD i ALD que ja estan en alt risc d’atur i altres factors d’estrès socials/financers.

La influència de COVID-19 en AUD / ALD: Les influències socials de beure

La pandèmia de COVID-19 ha creat un ambient que afavoreix el consum d’alcohol.

Les aplicacions de xarxes socials com Twitter i Instagram, s’han convertir en canals populars i s’estan utilitzant les xarxes socials per publicar receptes de còctels. També està circulant informació errònia sobre l’alcohol i la COVID-19, amb informes falsos en els mitjans de comunicació que les begudes alcohòliques poden reduir el risc de contraure COVID-19.

És preocupant que les compres de licor s’hagin disparat amb un augment de les vendes en comparació amb la mateixa època de l’any passat. Drizly, una plataforma de comerç electrònic d’alcohol que opera en més de 100 mercats als Estats Units i Canadà ha vist un augment del 300% en les vendes durant COVID-19. Curiosament, un fenomen similar s’ha vist prèviament amb trastorns socials previs, com les caigudes del mercat de valors del 1987 i el 2008-2009. Aquest augment en el consum d’alcohol a casa degut a l’aïllament social es veu contrarestat per la falta d’alcohol en bars i restaurants. No obstant, aquest canvi també redueix el cost per unitat d’alcohol, el que pot augmentar el risc de consum nociu, ja que els consumidors excessius d’alcohol tendeixen a comprar l’alcohol més barat.

Pors sobre COVID-19 i AUD / ALD: Què passarà?

Com a resultat de totes les inquietuds anteriors, s’esperen més recaigudes en el consum nociu d’alcohol, així com un augment de diagnòstics de pacients amb malaltia hepàtica per consum d’alcohol, AUD i ALD, després que es relaxin les ordres de romandre a casa. Entre els pacients amb ALD preexistent, es té por que hi haurà un elevat nombre d’ingressos per descompensació de malaltia hepàtica per consum d’alcohol, ALD. Degut a l’impacte del distanciament social sobre la recaiguda de l’alcohol en AUD, s’espera que COVID-19 afecti als pacients amb ALD molt més que altres tipus de malaltia hepàtica crònica, CLD. Aquests pacients representaran un nou repte i pels programes de trasplantament hepàtic i per a les unitats d’hepatologia que s’estan reiniciant després del parèntesi de COVID-19.

Què es pot fer ara?

La telemedicina (consulta online, trucada de telèfon, email) i els serveis de missatgeria segura són les principals modalitats per comunicar-nos que es troben al nostre abast. Aquests serveis es poden usar per proporcionar assessorament sobre l’alcohol i tractament d’addiccions, i donar als pacients una atenció amb accés 24/7, permetent una vigilància més propera dels pacients en risc de descompensació i recaiguda. Un estudi pilot recent ha demostrat que l’atenció especialitzada en hepatologia es pot oferir de manera efectiva a través de telemedicina a comunitats distants i que no disposen de serveis d’hepatologia. Els equips sanitaris haurien de programar visites de telemedicina més freqüents pels pacients en risc per mitigar els efectes de l’aïllament social i la interrupció del tractament crònic. Els programes també haurien d’identificar de manera proactiva i arribar als pacients que anteriorment es consideraven estatals i abstinents, ja que aquests pacients poden tenir un major risc de recaiguda i descompensació.

Malgrat aquests avantatges, en l’actualitat la telemedicina té limitacions per la iniciativa del pacient, el coneixement tecnològic del personal i els pacients, i la disponibilitat limitada de telemedicina per falta d’accés a Internet. A més no tots els pacients tenen ordinadors o telèfons intel·ligents pel que no tindran accés a les visites per vídeo de telemedicina i, per tant, els equips sanitaris haurien de realitzar les visites telefòniques quan sigui possible. Malgrat aquestes limitacions, els serveis de telemedicina semblen prometedors, pel que els programes de trasplantament i hepatologia haurien d’augmentar les seves capacitats tant com sigui possible. La telepsiquiatria és una altra modalitat que funciona per aquells pacients que tenen problemes d’abús de substàncies.

Està clar que la millora dels serveis de telemedicina tindrà un impacte positiu significatiu a llarg termini en l’atenció al pacient i que persistirà fins i tot després d’aquesta pandèmia.

Suggerim que els programes considerin la planificació per a la implementació de clíniques multidisciplinàries i integrades per a la prevenció i el tractament del consum nociu d’alcohol i per preparar-se per l’augment esperat de pacients amb malaltia hepàtica per consum d’alcohol (compensats i/o descompensats), AUD i ALD després de COVID-19. Les estratègies pràctiques per a la situació actual inclouen objectius tan simples com: 1) assegurar que hi hagi reserves disponibles dels medicaments essencials, 2) reforç de l’abstinència d’alcohol per a les persones amb ALD, i 3) reducció de danys i assessorament sobre els riscos del consum d’alcohol en pacients amb malaltia hepàtica crònica d’origen no alcohòlic, no ALD. Els centres de trasplantament hepàtic i d’hepatologia, precisen formular una estratègia per combatre les difícils circumstàncies posteriors a COVID-19 que segurament sorgiran.

En previsió de la marea creixent esperada de pacients amb malaltia hepàtica per consum d’alcohol (compensats i/o descompensats), ALD i AUD, els programes haurien d’apropar-se proactivament als pacients ara per verificar com estan passant la situació i per assegurar-se que estiguin físicament bé i oferir-los suport de qualsevol manera possible. La formulació d’una estratègia de treball és especialment important perquè aquesta pot no ser l’única onada d’infecció per COVID-19.

 

Font: Hepatology

Referència: https://doi.org/10.1002/hep.31307

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

27/05/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post